Com es pot ser tan mala persona?
Si hi ha una cosa més terrible que els desastres naturals són els desastres morals que de vegades els segueixen
«L'escrit és un centre de vida tan més actiu quan més pot pretendre la insignificança»
«La bellesa de l’estil es basa en la invenció d’una nova llengua o en el domini de la llengua comuna?»
«Ens volen fer viure en el desig de mort per xuclar-nos la vida»
«Saquejar l’univers, definir l'amor, trobar mots que deixin de servir al pensament, fabricar llum negra»
«Faig, fins i tot, com si no em temés d'aquella esperera que em domina, que em fa, que som»
«Creus que hi ha alguna cosa patètica i hilarant en aquest patir per la respiració dels mots? Creus que els mots morts puden per les reaccions bioverbals d'una cadaverina pròpia?»
«Cal escriure de tot i intervenir pertot: cartes, articles, vídeos, novel·les, poemes, assatjos, libels, piulades, etc.»
«El temps, el nostre gran tresor, serveix per a pagar cara l’adquisició»
«Lleuger tremolor a l'esquena: el primer calfred és com la imminència d'una prova o d'una revelació»
«Estim de cada vegada més la pell que s'asseca i ateny el misteri d’allò que som»
«Un somni, un llibre és com una finestra que ens enquadra un bocí de la realitat i ens l’ofereix separada del caos de l’ambient com una meravella efímera, mentre que el somniador i el lector està com entre parèntesis.»
«Llegesc sempre seguit per eixamplar el meu lèxic i tenir a la meva disposició per a un mateix sentit una desena de mots de llargària diferent»
«Pobres ulls entelats pels verins mercaders, sistematitzadors, conformistes, uniformitzadors que ens tiren arreu arreu»
«Cantaré l’escriptura i la llibertat que són una mateixa substància · Cantaré escriure sense tutela per dir la nova grenyal i creixedora, la bona nova»
«Per què el camí de les coses pròximes ha estat sempre pels humans el camí més llarg i més difícil?»
«Aprendre és un pler intens i aquell que no sent joia quan aprèn és un pobre d’esperit a qui cal ensenyar amb compassió i paciència»
«Escric tot amarat de veus que he amollat, que he sabut, que he creat, que he inventat, que he sofert, que he cantat, que he gaudit»
«Percepció! Sentiment! (Sense excessos.) Misteri! Simplicitat! (Molta.) Audàcia! Fervor! (Sempre.)»
«Quina manera més justa d'anomenar l'òrbita en què s'inscriuen el lector i l'obra en la jubilació còmplice i el silenci ombrejat!»
«No els basta infectar les xarxes socials, els ordinadors, els mitjans de comunicació, l'ensenyament i altres herbes. / Volen manipular, manejar els humans. / Em volen manipular»
«La lectora ja sap que el silenci és una forma que m'ajuda a col·leccionar impossibilitats»
«Afic fantasies, llums, formes, figures, perspectives, enjòlits, coneixements, diversions en cada passa que faig cap a mi, cap a l'altre, cap a les coses»
«Conec aquesta estrangeria amb l’altre, aquesta incomprensió brutal enfront a la inconstància dels uns i dels altres, d’un mateix»
«Faig un relat no reconciliat, irreconciliable, que l'autor no s'ha d'aturar d'aprofundir, que s'ha de prohibir acabar»
«Ador l’instant que em revela el calfred darrer abans de tancar la finestra i entrar dins la ressonància dels somnis»
«Les corregudes, les cançons, les besades, els violins que vibren darrere els turons, l'innocent paradís ple de plers furtius, la voluptuositat lenta on es nega el pensament»
«Veig el mot entre la inèrcia i la convulsió i sé que una certa percepció de l'infinit es juga entre aquests dos pols»
«La Dickinson em dóna ritmes, pulsacions, xocs, veus, protestes, testimonis ardents, profunditats que no et deixen mai quan les has trobades»
«Em vaig despertar cridant unes paraules que no sé d'on sortien i que em desmuntaven: això és viure?»
«Els fossers dels matisos, els paralitzadors de l’erotisme, els baratillers de la màgia verbal, els apagadors de la ironia, els marxandos de l’estupidesa...»
«Vull sortir de la gàbia de les paraules i volar lliure i cantador com l'oronella que em frega xisclant per damunt i fa passes a l’aire»
«Tenc la lleugeresa de la cultura feta resurrecció que faig servir com eina d'alliberament»
«Aquest aire maternal em dóna la dolçor d’un nin adormit a la part de darrere d’un cotxe, la dolçor d’un sospir»
«Les roses s'ofereixen, em sorprenen, emanen aires invisibles que rep com l'expressió precària d'un pensament del qual el món material clausura i vetla el secret»
«Escolt el mestre: Cal escollir el més complex, el més improbable, el menys reduïble a fórmules»
«Voldria agafar totes les tonalitats de la música dels mots que m'envolten per dibuixar alguna cosa que s'assemblàs a una constel·lació reveladora dels temps difícils en què vivim i ens ajudàs a veure-hi més clar»
«I la major part dels que llegeixen encara, no llegeixen més que amb els ulls quan caldria, ho sabem, fer-ho amb un llapis a la mà, amb un diccionari al costat, amb una llibreta devora!»
«L’espai és temps desplegat o hiperconcentrat, una dimensió particular i equivocada del temps»
«Perseguits, jutjats, empresonats, exiliats... Què en pensa aquest núvol tan fosc que cobricela el meu passeig?»
«Cal reconèixer que fas l’amor amb veus més que amb cossos. Cal revaloritzar l'excitació. Estimar els teus 'partenaires' com ells s’estimen a si mateixos. Cal volar amb la paraula.»