Aquest odi antivalencià
No és que ens odien perquè siguem diferents, ens odien, en tot cas, perquè no aconsegueixen, per més que ho intenten, de fer-nos diferents d'això que som
Closcadelletra
Arxiu
15.11.2020
Closcadelletra (CCXLIX): Visc en els començaments
«L’inici és una obertura, obrir portes del llenguatge, obrir detalls, obrir intuïcions, obrir bocins, obrir presses, obrir-me»
08.11.2020
Closcadelletra (CCXLVIII): És la forma que fa la cosa
«Max Ernst deia que hi ha dues castes d’artistes, els inventors i els descobridors. Si com aprenent de poeta m’hagués de col·locar en una de les dues classes sé on m’aficaria»
01.11.2020
Closcadelletra (CCXLVII): A favor de la ressurgència
«Cal fer evident que per lluitar contra la manca de salut vitenca només fa falta una decisió individual, personal, que cap institució ni govern no ens poden donar.»
26.10.2020
Closcadelletra (CCXLVI): Mira la llum que colpeix la teva vida
«La llum és la font del color, el riu del color, la cambra del color, la pintura del color»
18.10.2020
Closcadelletra (CCXLV): Cada paraula és un amulet humanal
«No ho oblideu mai: cada paraula és un regal, un tresor, un gaudi, una obra poètica»
11.10.2020
Closcadelletra (CCXLIV): Cal·ligrafiaré teles d'aranya per caçar alens
«La bellesa és una sensació física, alguna cosa que sentim amb el nostre cos; no hi ha regla per atènyer-la: la sentim o no la sentim»
04.10.2020
Closcadelletra (CCXLIII): Clam
«Malgrat la 'distància social' els humans ens hem sentit més que mai pròxims els uns dels altres»
27.09.2020
Closcadelletra (CCXLII): Estendre la joia, eliminar la tristesa
«Agaf al vol certs consells essencials i urgents: cal anar aviat perquè la vida és curta i hi ha moltes de coses per fer»
20.09.2020
Closcadelletra (CCIXI): Guany joventut amb els anys
«I he pensat en els vells tan malmenats i maltractats per totes bandes, tan abandonats a la malaltia en solitud i a la mort solitària en residències infectes»
13.09.2020
Closcadelletra (CCXL): De les ferides emocionals
«La interacció amb els altres és la condició necessària per sanar aquests talls de l’ànima»
30.08.2020
Closcadelletra (CCXXXVIII): Cal netejar les portes de la percepció
«Per què em sent transportat entre la por i la fascinació, entre el desig i l’avidesa per aquest teatre de la natura?»
02.08.2020
Closcadelletra (CCXXXVII): Allà on hi ha el perill, hi creix també el que ens salva
«Aquest escrit ha fet un miracle: em sent més viu, més flexible, menys fermat, més lliure, més a gust amb mi mateix»
26.07.2020
Closcadelletra (CCXXXVI): Vida, vitenc envit
«Te’n tems, que volen que caiguem dins l’esmorteïment més ramader, el conformisme més estúpid?»
19.07.2020
Closcadelletra (CCXXXV): No vull lluitar amb la còlera sinó amb el riure
«No es veia ni un arbre, ni un nigul, ni una flor, ni un crit, ni una arrel, ni una tórtora, ni una foto d’un personatge vorera de mar»
12.07.2020
Closcadelletra (CCXXXIV): La vida dóna vida, no hi haurà fi
«Podem veure que l’escrit que escric m’escriu, i que l’escrit que llegeixes també t’escriu?»
05.07.2020
Closcadelletra (CCXXXIII): Viurem l'absència
«Quan sent pronunciar el nom d’una persona morta, sé cert que aquesta persona es fon amb el paisatge que tenc davant»
28.06.2020
Closcadelletra (CCXXXII): Vinclaré les ombres dels mots
Però no vull queixar-me, el pit-roig enllà de la mar aprendrà músiques noves i me les cantarà quan torni al meu costat.
21.06.2020
Closcadelletra (CCXXXI): 'Tenir cura del feble em fa fort'
Vols estar immergit en el sistema nerviós de l’època: aquesta seria la teva joia, però no arribes a ser la mar famosa en naufragis on tot hi està amagat.
14.06.2020
Closcadelletra (CCXXX): Cada instant conté tots els instants
Per què només els dits de la poesia saben tocar amb el gust dels contactes vers?
07.06.2020
Closcadelletra (CCXXIX): Tots som negres
«Que no s’atrevesqui ningú a posar grillons d’esclavatge a les nostres visions!»
31.05.2020
Closcadelletra (CCXXVIII): Renesc tots els matins, com innocent
«En una gota d’aigua podré veure un abisme o la distància curta entre la nit i el sol»
24.05.2020
Closcadelletra (CCXXVII): Som allò que donam
«Quan sovint em manquen la resistència activa i l'energia vital com si el ressort que les accionava s’hagués romput»
17.05.2020
Closcadelletra (CCXXVI): Vibrar amb totes les coses
«Els morts que estan relligats a tot, que ens ajuden, que ens ensenyen, que veuen tota la vida i saben el seu valor essencial»
10.05.2020
Closcadelletra (CCXXV): Cant l'ànima, l'alè vital
«Pensar sense accessoris amb una concentració mental permanent, un remugar interior incessant i una activitat d’escolta vivíssima perquè l’orella recordi allò que l’ull no veu»
03.05.2020
Closcadelletra (CCXXIV): El temps és cada vegada més nou
«La pandèmia imprevista ha regirat l’ordre de la situació anterior i, sobretot, el del passat i tot és contínuament nou de trinca, desconegut de trinca, inventat de trinca»
26.04.2020
Closcadelletra (CCXXIII): Tots som fills de tots
«Dic: mira com l’infinit dels mots penetra les coses, les engrandeix i els dóna una ressonància llarga»
19.04.2020
Closcadelletra (CCXXII): Cuida't, si us plau
«Viure, i més que mai en aquests temps difícils i cruels de pandèmia, a l’entreforc entre el sentit i el sensible»
12.04.2020
Closcadelletra (CCXXI): Cant a la vitalitat humana
«Que cal ensinistrar els fets tràgics, transformar-los i treballar-los, però no deixar-se absorbir per ells»
05.04.2020
Closcadelletra (CCXX): Cap a un elogi de la creactivitat
«La creactivitat inventa territoris salvats de la marea de l’oblit i de la inexorable erosió de la memòria»
29.03.2020
Closcadelletra (CCXIX): Ned dins la natura com dins el teu cor
«Com ho hauria de fer per escriure el buit entre els mots perquè les paraules ressonassin infinitament més?»
22.03.2020
Closcadelletra (CCXVIII): Tots som matèria humana vulnerable
«En aquests temps de pandèmia cal afrontar l'inhumà que ataca sempre seguit»
15.03.2020
Closcadelletra (CCXVI): Torre d'ivori
«Voldria teixir el vent. Voldria que la natura parlàs en tot allò que faig, que dic, que sent, que escolt, que acaron, que perd, que crid»
08.03.2020
Closcadelletra (CCXV): L'única llum que compta: el detall infinit
«Han esclatat de cop com una sorpresa, avançades, primerenques, les margalides grogues i les blanques i grogues»
01.03.2020
Closcadelletra (CCXIV): Ets una partícula inclassificable
«Voldria aconseguir escriure allò evanescent i essencial: la transparència i la plenitud, allò que no es pot acumular i fixar»
23.02.2020
Closcadelletra (CCXIII): Anomenera en punt
«Voldria posar bondat, amor, atenció, tacte, fragilitat, inquietud i compassió a la meva cal·ligrafia perquè ningú no resti insensible»
16.02.2020
Closcadelletra (CCXII): Auciu paor ab amor e no amor ab paor
«Connexions incessants em deixen un poc estormeiat per una llançada de sol que ha travessat el cotó fluix de gotes d'aigua»
09.02.2020
Closcadelletra (CCXI): Com puc distingir les veus i els ecos?
«Ser, viure i veure, sentir i saber aquest espai entre la mort d'alguna cosa i el naixement d'una altra?»
02.02.2020
Closcadelletra (CCX): Si com un jardiner errabund sembr anomenera, amb segones
«Dic en veu alta una frase que no sé d'on m’arriba: tota la vida és un mar»
26.01.2020
Closcadelletra (CCIX): Per afavorir tota llavor de renaixement
«Em buid de mi a l’interior per omplir-me del món sensible en un estat de nuesa i de receptivitat»
19.01.2020
Closcadelletra (CCVIII): La percepció és ventura
«Obsés de les sensacions crid mots alliberadors: Obri els sentits i deixa que passi el pensament!»
