Resum: Les lliçons de Nova Caledònia per a l’independentisme català
Resum en cinc-centes paraules de l'editorial de Vicent Partal
No t’havien dit mai que els que semblen imbècils ho són, més la meitat dels que no ho semblen?
"Hi ha dies en què sent el món completament inacabat i on cada cosa que existeix, perfecta i real, es revela en via de metamorfosi"
He estudiat el mal que m’ha ensenyat el bé, i la mentida que m’ha ensenyat la veritat./ Com puc viure el coratge de tots els instants?
Cal despullar la intimitat. / Cal trobar la fórmula íntima. / Per aquí va la genètica textual
Vull pescar algunes espurnes del temps d’una vida que facin llum, que desprenguin llum, que infectin de llum, encara que sigui llum negra
El ‘patchwork’ numèric, el món digital, duu promeses i opressions, es dibuixen més interrogants que respostes, més perplexitats que solucions
“De vegades, com ara que la llum ha canviat i el cel s’ha convertit en un planter de núvols entintats de carabassa, em ve un títol al cap que podria resumir una vida: el cementeri de les esplendors”
"Et podria contar que els meus llavis, que no tenen res a dir, conserven el dibuix del darrer mot que vaig pronunciar"
"Repetir-nos que el nostre temps no està tancat amb pany, que podem agafar temps, o deixar-lo, segons els atzars de les circumstàncies i les prioritats dels nostres desigs"
"Ador el buit. / Per això li vull fer una casa."
"Només els meus llavis guarden de tu aquest gust de sal i de llàgrimes"
"Com és que l'alteritat és al centre del que ens és més propi?"
"Una música tàctil m'embolica i podria caure dins un diàleg de sensualitats o dins un fester de flames"
"Em sent com si caminàs entre els annals d'una solitud, com si fos un home òrfic"
"O escriure també: fer la guerra és senzill, és tornar immòbils els essers animats, separar els peus dels braços i tornar els humans a la matèria"
"Que les paraules es facin carn és la meva recerca"
"L’infant es perdrà en el laberint de les cartografies del món. Cercarà en va, però de passada haurà nascut una veritat: el del coratjós homenet cercant desesperadament"
"El castell de flames s'ha esbucat, l'origen i la meta s'han fus, el misteri s'ha extingit, l'enigma s'ha perdut, he passat de la llum a la fosca"
"Si no feim viure aquesta potència del dedins les nostres bones intencions no arrelaran en l’acció"
"El cos del text seria un corpus minuciós, duríssim, dolorós, pràctic, funcional. Només un corpus sense efectes. Una llista simple"
"Som antic i rellegesc els clàssics contemporanis per donar-me coratge davant el desgavell que domina arreu arreu"
"Amb l’aplanament i la laminació de sentir no es pot accedir a la natura del món i de les coses"
"L’alè és la primera síl·laba d’aquesta paraula ixent que ens fa trobar, que ens fa sentir, que ens fa esser"
"Dic: si tan sols algú fos capaç de pensar d’una manera tan immediata com Cézanne pintava!"
"Un dia em vaig quedar cec, un horabaixa em vaig quedar sord, un vespre tornarem muts. L’alba resplendeix un instant i, tot d’una, la nit"
"Hi ha alguna cosa de molt íntima en aquest gest quasi banal que fa la dama quan es torca una llàgrima que no li acaba de caure mai"
"Vivim la major part del temps com si l’aire no existís"
"Quina tebior de l’aire damunt els llavis brunencs d’una terra solcada pel tractor que mostra les secretes ofrenes d’un ventre obert a les llavors benignes!"
"Torn a les vides minúscules, als avantpassats que feien feina dura, eren humils, vivien en condicions precàries, eren abnegats i molt humans"
"La societat global wallstreeteja pels descosits i, perquè hi hauria massa riscs, ja no conta ningú la història d’un humà escorxat per la catàstrofe moral que el travessa"
Avui he obert la finestra i he vist que l’arbre de l’amor estava estibat de floretineues liles
"Cal donar l’esquena als qui ens rebutgen, als qui ens mormolen, als qui ens traeixen, als hipòcrites i als falsaris!"
"I la pluja als camps esdevé invenció benèfica de verdors novelles que les ovelles devoren amb fruïció"
"Err molt de temps entre la devastació dels albons d’aquest hivern tardà que deixen l’era feta malbé de caramuixes florides"
"Transfigurar la realitat sense modificar-la com fan els vells mestres de la lletra fent servir mitjans d’una sobrietat extrema, un lirisme discret i una incansable preocupació per la fondària local"
"Escriure és avançar a les palpentes entre formes que no conec"
"Les ombres amb la seva fragilitat, amb la seva lleugeresa, amb la seva mobilitat ens revelen que tot irradia i rep ones rítmiques, que tot tremola"
"Entre aquest cel de sensacions apareix com una estrella fugaç un sinònim de delicadesa que m’obre les portes de la percepció de pinte en ample: Tacte."
"Pens: no et creguessis que em trobaràs com em deixares fa uns anys. El meu cap i el meu cos ja no són els mateixos."
"No sabies que aquesta pandèmia ha canviat les perspectives dels nostres coneixements i de les nostres accions i ha instal·lat en primer pla la incertesa dels sabers, dels poders i de les existències?"