Alfons, i per què no vam proclamar la independència quan Franco es va morir?
Segurament és el moment en què he quedat més estabornit, dels molts que he passat parlant amb gent de tot Europa sobre la independència dels Països Catalans
«És perquè sé que l’ocasió és fugaç que estic totalment ocupat a veure el moment favorable»
Que ens sàpiguen feliços, que ens hi vegin, que ens hi sentin, aquests filisteus anorreadors és la millor arma per desarmar-los, el ressort secret que pot anihilar-los.
«I no podem subestimar mai la força i el coratge que injecta una revolta legítima!»
«Mir la mort de front i parl amb els morts perquè m’ajudin amb la saviesa dels que diuen allò que no vol sentir ningú»
«Cap endins amb la saviesa del neurocientífic que m’ha contat que cap àrea del cervell no assumeix un rol central»
«Esdevenim esclaus de cap i d’esperit com si no res!»
«Els instants són els estels que formen el panotrama d’una vida»
«La poesia odisseica ha estat un bon contraverí, un antídot, per a tanta pandèmia sense ritme, sense sentit, sense vivor humanera»
«Tot d’una cerc un antídot, un pensament actiu: L’amor és extremadament contagiós»
«Podem practicar el discerniment d’una forma sàvia per sedassar la nostra existència?»
«Mir aquestes quatre paraules de tant en tant per donar-me coratge»
«Hi ha tants d’angles d’atac i tants de punts de vista sota els quals es pot considerar o descriure el món!»
«Amb el silenci de l’escrit vull fer sorgir en el món allò que no hi ha»
«Imaginar és comunicar amb l’invisible, fer-lo venir, advenir»
«Aquesta afuada remor de les capçades dels arbres que arrelen pel cel com un desfici sord»
«Escriure amb drippings de tinta i sang fluïda que faran néixer sensacions, mirades, angles, cares, sentiments»
«Un pressentiment de coses llunyanes arriba fins al meu cap ple de connectors en punt.»
«Si esper les coses com cal vendran per si mateixes, no ho poden fer d’altra manera.»
«Tanc els ulls del cap i veig la interdependència que hi ha entre els éssers i les coses.»
«I amb el mínim indispensable: el cel a dalt, la terra vermella als peus, l’ànim dins el cos i una caminera d’un parell d’hores»
«L’odi d’un mateix és molt vulgar»
«La lucidesa i la calma poden ajudar a la serenitat que cerc»
«Tota la vida és aquesta veu que ens parla de l’art de l’instant!»
«L’escriptura és aquesta veu que jutja la vida des d’una consciència sempre present de la mort»
«Acaron amb el pensament detalls d’un no-res que esdevenen els instants d’una vida que s’escapa per les escletxes del temps»