Condemnat el pare d'una xiqueta que va ofegar-se en una piscina a pagar 180 euros per una falta d'imprudència

18:0117.02.2003

VALENCIA, 17 (EUROPA PRESS)

La secció cinquena de l'Audiència Provincial de València ha
condemnat a pagar una multa de 180 euros per una falta d'imprudència
lleu amb resultat de mort Luis Manuel F.C., el pare d'una xiqueta de
set anys que va morir després d'ofegar-se a la piscina municipal de
Requena (la Plana d'Utiel). La sentència considera provat que la
xiqueta, que no sabia nadar, es va ofegar durant els cinc minuts que
va tardar son pare a pagar una consumició del bar en què es trobava,
situat a la part alta del recinte, i des d'on vigilava la menor.

D'esta manera, l'Audiència estima en part el recurs interposat
contra una sentència dictada el passat 28 de desembre del 2002 pel
jutjat d'instrucció número dos de Requena que va absoldre Luis Manuel
F.C. d'una falta d'imprudència amb resultat de mort per la qual ara
l'Audiència el condemna.

La sentència recorreguda va declarar provat que el 8 d'agost del
1998 l'ara condemnat i la seua filla de set anys es van dirigir a la
piscina municipal de Requena on, després de dutxar la menor, Luis
Manuel F.C. la va ficar a la piscina mitjana, que tenia una
profunditat de 0,80 metres i en què la menor tocava de peu.

El pare va estar amb la seua filla durant cinc minuts veient com
jugava a l'aigua i, transcorregut eixe temps, li va dir que anava al
bany i a prendre un café en un bar situat a la part superior de la
piscina des d'on veia i vigilava la menor, que fins i tot el va
saludar des de l'aigua. No obstant això, l'ara condemnat no va avisar
l'encarregat de vigilar la piscina que la xiqueta es quedava sola i
en un moment donat, es va dirigir a pagar la consumició al bar, de
manera que va tardar uns cinc minuts.

Quan va baixar al lloc en què estava la seua filla es va trobar un
"gran enrenou" a la vora de la piscina mitjana ja que a la menor li
estaven practicant el boca a boca i exercicis de reanimació. Segons
recull la sentència recorreguda, un socorrista es va adonar que la
menor estava de panxa enlaire flotant i movent les mans, per això va
pensar que estava "fent el mort". Transcorregut entre un minut i mig
i dos minuts, va tornar a mirar i es va donar compte que alguna cosa
passava perquè la xiqueta ja no movia les mans i s'anava acostant al
raig de l'aigua.

Així, quan este socorrista va traure la menor de l'aigua esta
encara bategava i tenia temperatura corporal de manera que, després
de realitzar-li els primers auxilis, va ser traslladada en una
ambulància a l'Hospital Comarcal de Requena i posterioment, a
l'Hospital La Fe de València, on va morir el dia 8 de setembre com a
conseqüència d'estos fets. Segons les conclusions de l'autòpsia, la
mort va ser violenta i la causa immediata va ser la destrucció de
centres vitals encefàlics i com a causa fonamental l'anòxia cerebral.

RISC EXTREM

La sentència de l'Audiència considera que l'ara condemnat era
l'únic adult que estava en eixe moment a la cura de la menor i per
tant "era garant d'esta". Per això, estima que va cometre la
imprudència de deixar la xiqueta en una situació de risc "extrem",
com és una piscina de "no xicoteta o mínima fondària", sense la seua
vigilància i sense substituir la seua atenció i vigilància directa i
específica per la d'una tercera persona adulta.

Així mateix, qualifica l'actitud de "negligent" ja que "a pesar
que tal situació de risc, no va adoptar cap precaució tendent a
impedir que la xiqueta es poguera ofegar a l'aigua, com és avisar un
socorrista del perill afegit que suposava la presència d'una xiqueta
de set anys a l'aigua que no sabia nadar i que durant una estona ni
estaria acompanyada de cap adult".

La sentència considera que, a pesar que la xiqueta tocava de peus
en la piscina i hi havia socorristes al recinte, això "no exonera de
responsabilitat l'home, sinó que són precisament les circumstàncies
que permeten titllar de lleu esta imprudència". "D'haver-la deixat
completament sola en una piscina la profunditat de la qual supererara
la seua altura, la imprudència resultaria extrema i s'hauria de
titllar de delictiva per temerària", recull la decisió.

Per tot això, la decisió de l'Audiència estima que no es pot
considerar que l'ara condemnat "obrara amb la diligència que en
iguals circumstàncies assumiria una persona mitjana o un bon pare de
família ni de fet, amb cap altra diligència i cautela". "No va
complir amb les obligacions demanants de la seua posició garant de la
vida i integritat de la seua filla, donada l'edat d'esta, òbviament
sense cap engany o malícia per la seua part i perquè, en les seues
paraules, confiava que no passaria res", afegix.

"El pare hauria d'haver ordenat a la xiqueta que eixira de l'aigua
si desitjava absentar-se o bé haver-la deixat a l'atenció directa
d'una altra persona adulta. En no fer-ho així, i donada la mort de la
menor, és ineludible concloure que es va cometre per l'apel·lat la
falta d'imprudència lleu", va concloure la decisió.