Els psicòlegs catalans adverteixen d'una "sobremedicació" dels nens per TDAH

12:1117.02.2013

BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)

El degà del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, Josep Vilajoana, ha advertit d'una "sobremedicació" de nens i adolescents pel conegut com a trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH).

En declaracions a Europa Press, Vilajoana ha alertat d'un excés de diagnosticació d'aquest trastorn, que s'ha convertit en una "patologia de moda" que, segons alguns experts, pateixen entre un 3% i un 7% de la població escolar catalana, segons dades de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat.

Segons el psicòleg, la medicalització de trastorns de la conducta i, en particular, l'ús de psicofàrmacs com els psicoestimulants en nens en edat escolar --metilfenidat i atomoxetina-- és una pràctica que s'ha "generalitzat" els últims anys, donant lloc a situacions d'excessos.

Ha deixat clar que hi ha nens que sí que pateixen aquesta afecció i han de rebre tractament, però "també hi ha nens moguts amb problemes de conducta i de relació amb els seus pares" que no pateixen el citat trastorn, ha remarcat.

"Hi ha menors que entrarien en aquest perfil de TDAH, i per tant l'administració d'un derivat amfetamínic per estimular l'atenció pot reduir la hiperactivitat", ha recalcat el degà, qui ha recordat que no hi ha consens en la comunitat científica.

I ha afegit: "No és que estiguem en contra de la medicació, sinó de l'alegria de la medicació. Jo no dic que no es mediqui a la gent, el que dic és que aquesta no pot estar per davant del diagnòstic i d'altres alternatives", ha argumentat.

GUIA TDAH

Precisament a finals de l'any passat la Conselleria d'Ensenyament va impulsar la Guia TDAH de detecció i prediagonòstic, que primerament no recollia els aspectes psicològics, però que més endavant els va introduir en forma d'esmenes.

Vilajoana ha defensat que la detecció precoç la portin a terme els psicòlegs i psiquiatres com a "especialistes de salut mental", i no els professors com plantejava el document d'entrada, perquè considera que això suposa un risc.

El protocol és un manual pensat perquè els professors siguin "metges de capçalera" d'aquests alumnes i puguin afrontar i gestionar les classes amb aquests alumnes i les reunions amb els seus familiars, a més de ser una eina per al seu diagnòstic i el seu tractament.

La guia, que s'envia a totes les escoles en qualitat d'instrucció, posa a disposició dels professors una sèrie d'eines, com una pauta amb tots els símptomes que pot presentar l'alumne, així com unes taules perquè el mestre indiqui el seu grau d'afectació, abans que aquest derivi el menor a un expert.[FIN]