Troben 54 monedes de plata del segle III aC en unes excavacions del jaciment ibèric d'Ullastret

08:5915.09.2006

ULLASTRET, 15 (EUROPA PRESS)

Les excavacions arqueològiques del jaciment arqueològic d'Ullastret (Baix Empordà), el nucli urbà ibèric més important que hi ha a Catalunya, han posat al descobert, aquest mes de setembre, 54 monedes de plata del segle III abans de Crist.

La directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret, Aurora Martin, ha qualificat la troballa de "molt important i excepcional". Segons Martín "no es troben tresors d'aquest tipus en altres jaciments de la mateixa època i demostren que Ullastret va ser una de les capitals del món ibèric.

Malgrat que encara han de ser estudiades a fons, les monedes "semblen dracmes" fabricades a Empúries. En les dues peces que ja han estat analitzades apareix estampada en una de les seves cares el cap d'un cavall, el Pegaso, i en el seu revers la llegenda Emporiton.

No és la primera vegada que es troba aquest tipus de moneda a Ullastret. La directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret ha recordat que a mitjans dels anys 60 ja es va trobar la mateixa quantitat de peces, 54 en total, malgrat que només vuit eren dracmes i la resta monedes d'inferior valor.

Les peces van ser trobades a dins d'una casa que va pertànyer a una de les famílies de la classe aristocràtica que vivien a la zona. Els arqueòlegs que les van descobrir van trobar les monedes en un nivell més antic del que li correspondria, cosa que fa suposar als experts, que els seus propietaris "les guardaven amagades sota terra".

La campanya d'excavacions que s'aquesta portant a terme a Ullastret ha posat al descobert fragments de dues espases de les que utilitzaven els guerrers de l'últim període de l'edat del ferro i un ganivet de la mateixa època que encara conserva restes de la seva empunyadura de fusta.

També s'han trobat objectes de pasta de vidre de procedència mediterrània i una urna de ceràmica de cuina completa, entre altres. Les excavacions han posat al descobert un fossat en el sector de ponent que delimita l'assentament en tota la seva extensió i que formava part del sistema que tancava el recinte.

Es tracta d'un sistema associat a la cultura celta però que fins ara no s'havia pogut documentar a Catalunya. En la campanya d'estiu d'excavacions, que finalitza avui, hi ha participat un equip de 28 arqueòlegs i estudiants de les Universitats de Girona, Barcelona i Santiago de Compostel·la.