L'IVAM exhibix set escultures de la sèrie "The Barbarians" realitzades per Anthony Caro entre 1999 i 2002

16:2115.03.2006

Les peces representen sis hòmens a cavall, armats amb arcs i fletxes, i un home sobre un carro de fusta estirat per un bou

VALÈNCIA, 15 (EUROPA PRESS)

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) exhibix, a partir de hui i fins al pròxim 23 d'abril, set peces de la sèrie escultòrica "The Barbarians", realitzades per l'artista britànic Anthony Caro entre 1999 i 2002, i que representen "uns bàrbars moderns, més enllà de simples simulacres tradicionals", ha explicat hui en roda de premsa la directora de l'IVAM, Consuelo Ciscar.

En este sentit, ha assenyalat que estes peces, de quasi dos metres d'alçària i realitzades en terracota i fusta amb accessoris en acer i cuiro, representen "sis hòmens a cavall, armats amb arcs, fletxes i fuets i un home solitari sobre un carro de fusta estirat per un bou".

Per a Cicar, estos personatges, inspirats en el poema de Konstantino Kavafi "Esperant els bàrbars", "estan perfeccionats" ja que "es tracta de soldats solitaris sense cara ni trets concrets, lluny de les representacions allunyades". Amb això, ha considerat que estos models escultòrics "són una desviació radical de la forma escultòrica que s'havia vist fins que van arribar a l'escena artística internacional" i que "van obrir el camí per al futur cap al desenvolupament de l'art en tres dimensions".

A més, ha explicat que Anthony Caro "està considerat com un dels grans escultors moderns de la nostra època, mentor i mestre de la 'New Generation'". Per això, ha afirmat que es tracta d'una de les "grans figures" del grup d'artistes que a partir dels anys seixanta va potenciar els efectes tàctils de l'escultura enfront dels efectes visuals.

A més, ha destacat que en estes obres de Caro "es va eliminar el pedestal per a reposar l'escultura directament sobre el terra", i "es va potenciar la introducció de colors vius en obres d'acer policromat que creen una il·lusió d'estar suspeses en l'espai".

Ha afirmat que Caro "descobrix la manera d'incorporar, a partir de la seua obra, una dosi d'esperança a les nostres vides, tal com disposara Lord Byron en el primer vers del poema 'Estrofes per a posar-li música' quan va assenyalar que 'diuen que l'esperança és felicitat'".

Amb estes peces, se "percep" que l'artista "connecta coses i les acobla", per la qual cosa ha considerat que les parts "requerixen una unió inspirada, res més, i demanen ser unides d'una manera que els garantisca cert paregut amb l'autonomia física del seu original".

ESCULTURA FIGURATIVA

Esta exposició, amb la qual l'IVAM ret homenatge a l'obra d'Anthony Caro com a artista guardonat amb el Premi Internacional Julio González en la seua VI edició, suposa la tornada de Caro a l'escultura figurativa després d'anys d'abstracció inspirada en el treball de l'escultor David Smith.

Les set peces exposades tenen el seu inici en un passeig d'Anthony Caro amb la seua esposa per Londres el 1999, en què descobrix, en una botiga de segona mà, diversos objectes procedents d'un gimnàs. Entre estos objectes, va destacar un poltre de fusta, amb què l'artista va imaginar uns genets a manera de bàrbars.

Caro treballa habitualment amb acer, tot i que també utilitza altres materials com el bronze, la plata, el plom, la ceràmica, la fusta, la terracota i el paper, perquè "sempre ha despertat la seua curiositat treballar amb els materials menys empleats en l'escultura", ha explicat Ciscar. L'artista ha utilitzat en estes peces elements com la fusta i l'argila que "es tallen perquè encaixen en la figura del poltre, però no es modelen ni es refinen", ha indicat.

A més, els components d'argila, que han sigut elaborats per l'artista al sud de França amb el ceramista Hans Spinner, han format part d'una col·lecció de caps, cames, torsos i braços, que es mesclen i s'unixen per a explicar "una metàfora idònia sobre la diversitat genètica dels pobles nòmades".

Amb tot això, Ciscar ha considerat que l'obra de Caro "no té límits ni quant a materials ni respecte a mesures", i ha destacat el seu interés per l'antiguitat clàssica, la literatura i la poesia.

Finalment, Ciscar ha apuntat que esta sèrie escultòrica està inspirada en el poema escrit el 1904 per Konstantinos P. Kavafis, el tema principal del qual és "la necessitat de l'arribada dels bàrbars en la societat actual" i ha conclòs que l'artista "divaga" amb les possibilitats creatives que suposaria este "impacte desestabilitzador" en la nostra època.[FIN]