Sabem d'on venim

Els cent anys del naixement de Jaume Vicens Vives serveixen avui perquè el país li reta testimoni de consideració. El seu llibre 'Notícia de Catalunya' fou una peça bàsica del desvetllament del país durant la llarga nit franquista i inspirà Joan Fuster i Josep Melià a escriure una trilogia informal que fóra bo de tenir a l'abast en les llibreries.

L'assaig, que es va titular finalment 'Notícia de Catalunya', dibuixà una idea del país i de la seua possible projecció de futur que obrí milers d'ulls amb una eficàcia que no es pot oblidar. I que, a sobre, inspirà directament 'Nosaltres els valencians' de Joan Fuster i 'Els mallorquins' de Josep Melià. Totes tres obres juntes constitueixen, encara avui i amb tots els matisos que calguen, un intent de reflexió sobre els Països Catalans d'un valor descomunal, per desgràcia fora de l'abast del lector corrent, perquè és poc menys que impossible de trobar tots tres volums en una llibreria.

Vives esbossà ja fa mig segle el nostre horitzó i la nostra manera de ser quan tancà el seu volum amb aquella definició, impecablement neta, segons la qual allò que ens distingia dels altres pobles era la voluntat de ser. I Fuster escrigué en el pròleg del llibre de Melià: 'l'essencial és que la quietud de la bassa domèstica, les aigües fixes de l'abúlia quedin alterades'. I tan alterades que quedaren...

La realitat dels nostres països no s'explica, ni es pot explicar, sense la persistència intel·lectual i cívica del moviment que Vives, Fuster i Melià dibuixaren en els llibres respectius. Per a bé o per a mal. Pels fruits que aquesta visió ha donat o per l'odi que ha concitat i que ha revertit en favor d'un hiperespanyolisme ben allunyat d'allò que tots tres intel·lectuals esperaven i desitjaven que fóra la norma social dominant.

Dècades després, el debat sobre això que som, el que van començar en l'època més contemporània nostra Vives, Fuster i Melià, presenta mancances notables i un balanç agredolç. En el País Valencià i en les Illes la situació és dolenta: més al meu país que no en el tros de terra sobre mar. I en el Principat, hi conviu una ebullició independentista més que notable amb un desinterès espectacular i sorprenent per les coses que passen a la nostra nació fora de la regió autònoma espanyola que anomenem Catalunya.

Però tota aquesta confusió, no la podem retreure gens als qui feren un gran esforç intel·lectual i personal per a fressar camins possibles de futur. Si de cas, és gràcies a ells que sabem, pel cap baix, d'on venim. On anirem, això ja és feina nostra.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Avui el debat sobre això que som, el que van començar en l'època més contemporània nostra Vives, Fuster i Melià, presenta mancances notables.