Opinió
-
Elogi del dissident Pastor
Vicent Partal
13.06.2012
-
Espantar els grecs, com siga
Vicent Partal
12.06.2012
-
L’orgull ferit del govern espanyol
Vicent Partal
11.06.2012
-
Rescatats els bancs, ara podem parlar de nosaltres?
Vicent Partal
09.06.2012
-
El populisme feixistoide de Bauzá
Vicent Partal
08.06.2012
-
La gent que fa el país
Vicent Partal
07.06.2012
-
La guerra de la Mediterrània
Vicent Partal
06.06.2012
-
Bausset: homenatge a un home lliure
Vicent Partal
04.06.2012
-
Amagar el cap sota l'ala no porta enlloc
Vicent Partal
01.06.2012
-
Abans de l'agost
Vicent Partal
31.05.2012
-
Que algú ensenye el bazuca
Vicent Partal
30.05.2012
-
No saben on van
Vicent Partal
29.05.2012
-
Bankia: això ho han de pagar
Vicent Partal
28.05.2012
Vicent Partal
06.03.2013
La democràcia, contra l'altre
La vida té aquestes paradoxes: Hugo Chávez s'ha mort justament després de guanyar amb molta claredat unes eleccions que tothom admet que han estat netes. Segurament s'ha mort quan havia rebut més legitimitat del poble veneçolà per a continuar tirant endavant la seua revolució. Negligir el veredicte de les urnes no és mai cap bona idea, tampoc quan no te n'agrada el resultat.
No sóc això que se'n diu un chavista. Ja ho he explicat unes quantes vegades i avui no és precisament el millor dia per a insistir-hi. Tampoc no sóc partidari de fer bons els qui es moren, només perquè s'hagen mort. Però, pel que jo sé, i ho dic tan desapassionadament com sóc capaç de fer-ho, Hugo Chávez ha estat un personatge capaç de canviar Veneçuela i de millorar la vida de la majoria dels qui hi viuen. I em sembla evident que en el canvi polític que viu Amèrica cap a l'esquerra i la integració ell ha estat un actor principal, decisiu. Per a mi això no justifica els seus comportaments més discutibles, però crec que és tan sols constatant això que podem debatre honradament la seua obra i el llegat polític que deixa.
A l'ensems, he de reconèixer que m'irrita especialment la sorprenent i descarada hipocresia amb què ataquen Chávez alguns que no poden presentar les més mínimes credencials a l'hora de parlar de democràcia. No em referesc a aquell patètic i interessat Juan Carlos del 'per què no calles?'. Parle, per exemple, de governs o partits que exerceixen la censura més explícita en els mitjans que controlen, però que no miren prim a l'hora de criticar determinades normatives de premsa veneçolanes. O de polítics que passen per alt la separació de poders per tombar un fiscal i pensen al mateix temps que això no és cap inconvenient per a blasmar la institucionalització de la revolució veneçolana.
La situació que vivim a Europa, amb l'acorralament com més va més visible de la democràcia i l'empobriment com més va més constatable de la ciutadania, tampoc no ens dóna grans arguments per a criticar uns altres països i regions del món. Quan alguns nacionalitzen empreses és molt difícil d'oblidar que aquí nacionalitzem pèrdues a benefici d'uns pocs. I quan alguns allarguen mandats imperativament fa mal d'acceptar que això siga una cosa gaire diferent d'imposar a un país un govern de tecnòcrates sense votació popular prèvia.
Per desgràcia ja ens anem acostumant que el recurs a la democràcia vaja esdevenint sobretot un relat contra l'altre...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015