Què es pensava Rajoy?

El Partit Popular va insinuar durant la campanya electoral que 'tan sols' el canvi de govern a Espanya ja seria un argument suficient per a tranquil·litzar els mercats internacionals. Fet i fet, va guanyar perquè els qui el varen votar es pensaven que, tan sols amb això, ja serien capaços d’aturar la crisi o, si més no, de pal·liar-ne els efectes més nocius en la població. Però el resultat és a la vista: no han passat ni cent dies i això va de mal en pitjor, en tots els fronts, i amb Rajoy de primer ministre Espanya camina cap a la intervenció europea, igual que amb Zapatero. L’argument era, doncs, una trampa.

Podem discutir, en tot cas, si el PP mentia a gratcient o si es pensava, de debò, que les coses serien diferents. És a dir, si eren cínics o ignorants. Però això no alterarà el resultat. Ni amb les reformes que el PP proposa els mercats no es fien d’Espanya, que segurament ja es troba tan avall del pendent que no podrà remuntar tota sola. La prima de risc, aquest indicador terrorífic que tots ens hem acostumat a fer servir, s’ha situat fa poques hores als nivells del mes de novembre. Per tant, als nivells de quan el PP clamava en to apocalíptic que el país no la podia resistir i que Zapatero havia de deixar pas. I ara és igual, amb la diferència que ells manen. Si volen, doncs, i vist des del punt de vista espanyol, encara és pitjor, perquè, posats a no tenir, ja no tenen ni alternativa.

Fa pocs mesos vaig escriure que em sorprendria molt que el PP arribàs a governar fins al final teòric d’aquesta legislatura, d’ací a quatre anys. Però no em pensava pas, sincerament, que el temps s’acurtaria tant i tant i que Rajoy es trobaria tan prompte contra les cordes. Perquè ja no és la vaga o les manifestacions, o la desfeta a Andalusia i Astúries; ara són els mercats internacionals, els grans dictadors del nostre temps, que no paren de dir que no i que no, que tampoc. Amb la qual cosa el fracàs del PP –si voleu: el d’Espanya–, és cosa dada i beneïda.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ara són els mercats internacionals, els grans dictadors del nostre temps, que no paren de dir que no i que no, que tampoc.