Opinió
-
Pels seus fruits els coneixereu
Vicent Partal
01.10.2013
-
Per Mallorca ens ix el sol
Vicent Partal
30.09.2013
-
Déu n'hi do
Vicent Partal
27.09.2013
-
Coses de boigs
Vicent Partal
26.09.2013
-
La independència és natural
Vicent Partal
25.09.2013
-
Duran i la tercera resposta
Vicent Partal
24.09.2013
-
L'estat és d'ells
Vicent Partal
23.09.2013
-
La samarreta ara és verda
Vicent Partal
20.09.2013
-
No perdem la posició
Vicent Partal
19.09.2013
-
La Unió juga amb foc
Vicent Partal
18.09.2013
-
The European Union is playing with fire
Vicent Partal
18.09.2013
-
El marc legal, el passen per alt quan volen
Vicent Partal
17.09.2013
-
La sorpresa bàltica
Vicent Partal
16.09.2013
Vicent Partal
04.02.2013
Després del bipartidisme
És més que probable que l'escàndol Bárcenas pose fi al bipartidisme espanyol. No és que PP i PSOE desapareguen --de moment, no sembla que la cosa puga arribar tan enllà--, però sembla inevitable que en baixe en picat el suport electoral. I això serà tota una novetat, perquè probablement l'estat espanyol es trobarà obligat a fer un exercici que ha rebutjat des del final del franquisme: un govern de coalició.
L'estat espanyol és l'únic d'Europa que no n'ha tingut mai cap, de govern de coalició, cosa que ja és ben significativa. El disseny de la transició volia dos grans partits, potents i poderosos, i ben poc diàleg --contra allò que diu la mitologia. Que manàs l'un o l'altre, però sobretot, sobretot que algú manàs rotundament. Amb mà de ferro: l'eterna desconfiança del poder madrileny envers la ciutadania es manifestava també en això.
A fora, en allò que alguns en diuen la perifèria, la realitat ha estat ben distinta, i això també vol dir coses. A Galícia, a les dues comunitats basques i a les tres nostres els parlaments són ben plurals i sovint han reclamat coalicions de govern --algunes, particularment complexes. A Espanya, però, tot o gairebé tot s'ha limitat al PP i al PSOE, amb IU com a crossa instrumental a l'esquerra només en algun moment, però sense accés al govern de debò, a la Moncloa.
Ara veurem què passarà. Esquerra Unida clarament pujarà, igual com els nacional-populistes d'UPyD, tret que les llibretes de Bárcenas els acaben passant factura també a ells. Però podem esperar l'aparició de sorpreses? D'alguna mena de Berlusconi, per dir la pitjor que podria arribar?
És una pregunta. Perquè si una cosa sembla clara és que l'afer Bárcenas és tan gros que és impossible d'imaginar que no acabe passant res de res.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015