Opinió
-
Jo recomanaria prudència
Vicent Partal
16.10.2014
-
Certeses sobre el 9-N
Vicent Partal
15.10.2014
-
Quatre passos per a resoldre aquesta crisi
Vicent Partal
14.10.2014
-
Com si fos una carta personal
Vicent Partal
13.10.2014
-
Amb Santiago Vidal, per la democràcia
Vicent Partal
10.10.2014
-
Mirant al maig
Vicent Partal
09.10.2014
-
I si David Fernàndez fos conseller?
Vicent Partal
08.10.2014
-
Una oportunitat, encara
Vicent Partal
07.10.2014
-
El tabú de la llengua
Vicent Partal
06.10.2014
-
Jo hi confie
Vicent Partal
04.10.2014
-
El valor de la unitat
Vicent Partal
03.10.2014
-
Impotència
Vicent Partal
02.10.2014
-
Rajoy no sap què ha despertat
Vicent Partal
01.10.2014
Vicent Partal
24.03.2015
La delinqüència del PP
El jutge que investiga la comptabilitat del Partit Popular, el jutge Ruz, va acabar ahir la fase d'instrucció i considera acreditat que entre el 1990 i el 2008 el PP 'es va servir de diverses fonts de finançament alienes al circuit econòmic legal', i gràcies a això va poder operar 'almenys durant els divuit anys investigats' amb 'diversos sistemes de comptes al marge de la comptabilitat oficial declarada pel partit i presentada al Tribunal de Comptes'. És a dir, que funcionaven com a 'comptabilitats paral·leles, caixes de diners en efectiu o caixes B'.
Sóc conscient que fa anys que en parlem i que, com passa amb tots els afers que s'allarguen, arriba un punt que gairebé no en sabem apreciar els nous matisos. Però la situació és gravíssima, car ací hi ha un jutge que acusa amb proves el que ha estat i és encara el primer partit polític espanyol de finançar-se il·legalment durant divuit anys, pel cap baix.
Ara caldrà fer el judici, evidentment, però de moment el contingut del sumari ja hauria de tenir repercussions polítiques. Ruz hi deixa clar que el PP 'suposadament va incomplir entre els anys 1990 i 2008 els límits, requisits i condicions establertes en la llei' (de finançament dels partits polítics). I això vol dir no únicament que el PP ha violat la llei repetidament durant prop de vint anys, sinó també que n'ha tret un profit concret que taca i suscita dubtes raonables sobre les seues victòries electorals. Ras i curs: el PP competia contra els altres partits en posició de superioritat, gràcies a l'ús de diners il·legals. I això no és cap anècdota ni es pot resoldre, com sembla que volen fer, només encausant els tècnics que feien girar la roda.
L'opinió dels subscriptors
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Josep Jallé
El títol al comentari d’avui penso seria més equànime si fos genèric: la delinqüència en els grans finançaments dels partits polítics sorgits, o re sorgits, en la transició. Delinquir en genèric per ho que respecta al finançament de partits i, per les pèrdues per rossament que diuen, als enriquiments particulars des dels més significats fins als menys, però dins les estructures partidàries.
Acabem de tenir l’exemple a Andalusia amb el PSOE. Malgrat els escàndols, en curs de judicatura, pels diners desviats dels Cursos de Formació, ERES, PER, etc.. els votants segueixen recolzant als partits més presumptament delinquidors. Sembla que el poble ja ho troba be i, possiblement, envejant poder ser un dels sospitosos ho que significaria que hauria canviat el seu estatuts de vida. És lamentable, però el PP no es cap excepció, sinó el cas més sonat, en tant que ostenta la màxima representació política actual a l’Estat. Però no el més greu, conceptualment. No se si quantitativament. Sabem, per les investigacions en curs a Andalusia, que PSOE i IU estan, també, fins al coll de conxorxes per anar desviant i furtant diners públics cap a butxaques privades. Una cosa es el finançament il·legal, o diners “B”, per a partits provinents de sectors empresarials o de negocis i altre el desviament de diners públics per finalitats semblades: finançament de partits i patrimonis particulars. Per això, benvolgut director, lamente que el títol al comentari no sigui genèric i amb graus delictius diferenciats segons els orígens dels diners utilitzats i llurs desviaments o aplicacions il·legals. Sigui com sigui, he pogut expressar tot plegat sense dir quatre qualificatius barroers que, a ben segur, serien més clars i directes. Però .... avui estic sofisticat. Disculpeu la dilatància.
Antoni Carol
Fa anys que, personalment, esperava aquest moment! María Dolores de Cospedal (novembre 2012): «¿Vosotros os imagináis que de un presidente o presidenta del Partido Popular se hubiera sabido que ellos, algún familiar o sus predecesores del mismo partido tienen dinero fuera, lo han evadido, se han quedado con dinero que no era de ellos y que se hablara de cuentas corrientes en Suiza? ¿A que yo ya habría tenido que dimitir?». Un tweet d’Esperanza Aguirre (22 nov 2012; a les 12:50): «Si se confirma la info sobre las cuentas [de Artur Mas] no declaradas en Suiza, estaríamos ante el escándalo político-financiero más grave d la democràcia»... Calen comentaris?
Josep Blesa
Quan s’envien 6 milions d’euros d’un colp a Madrid des d’un P.A.I. de Vilamarxant, on el batle és el tresorer del PPCV i les empreses imbricades són filials de les de la família de l’expresident de Les Corts Valencianes, tenen alguna relació amb el tresorer major del regne, Bárcenas, o no?
I si l’arquitecte organitzador de tot el “comboi” és el nét d’un empresari valencià de catalaníssims i occitaníssims cognoms que mormolà el genera Franco quan féu “l’alzamiento Nacional” de 1936, perquè ell es trobava de negocis a Cuba i no estava present a España, tot dient-li:
“¿Quién eres tu Paco, para dar un golpe de estado, sin estar yo presente en España?
Del que s’escolen les profundes arrels d’aquest estat corrupte, i del seu estar i ser democràtic des del passat feixista fins al seu règim democràtic. El peculiar liberalisme espanyol sols funciona quan el client és alhora reu i captiu. Res a veure amb el liberalisme a què estem acostumats al dels Països Catalans que venim a incardinar-nos globalment.
PS: Quants encausats calen per a considerar el PPCV una organització político-mafiosa per a delinquir?”
Joan Calsapeu-Layret
Els peons que han fet la feina bruta, s'han sotmès a la voluntat dels líders.
Alguna cosa n'han tret; privilegi o càrrec per amiguisme.No es pot ser jutge i part. Però el PP, sí. Qui ha de determinar i aplicar la llei, feta a mida, té la majoria dels ressorts del poder. El mateix PP.
Els sacrificats o caps de turc, per mantenir la imatge d'incorruptes, seran els manats que voluntàriament s'han sotmès a les regles pròpies d'aquesta màfia caciquista.
No és això el totalitarisme ?
Andreu Rubio
Efectivament, han estat prop de 20 anys de finançament il.legal de PP ( campanyes electorals, visita del Papa, Ciutat de les Arts i les Ciències Valencia, Fórmula 1, Aeroport de Castelló,...); tot un seguit de barbàries que no haurien de quedar impunes.
Els culpables han de ser jutjats com es mereixen , ja n'estem farts, sobretot, els valencians de balafiaments indeguts per part d'aquells qui ja sabem, que majoritàriament ens han ficat també en aquesta crisi i a sobre, rescatant uns bancs els quals haurien d'haver-se tancat o deixat caure, com ara ha passat a Banco Madrid.
Pep Agulló
Sense entrar en el terreny polític, les eleccions andaluces i la maquinària criminal del PP ens mostren el teixit social (una gran majoria) que suporta el poder a Espanya. I això és el més rellevant per entendre la tenaç permanència d’aquest poder retrògrad i bàrbar que es manté inalterable en el temps i a la vegada ens dóna la veritable dimensió de la nostra llunyania des del tren europeo on és Catalunya. Edward C. Banfield ja va escriure el que eren els fonaments d’una societat endarrerida, on els febles afavoreixen un règim que mantingui l’ordre amb mà forta, amb poca confiança en les promeses dels partits, assumint que qualsevol grup que ocupi el poder serà corrupte. Com sinó s’explica la víctoria del PSOE andalús ? L’ombra dels terratinents, l’ombra dels cacics…plana per damunt de les ideologies. Mentre la societat mercantilista la propaganda gira en torn de la innovació, en gran part de les espanyes els valors és mantenen en les idees antigues, les pràctiques d’abans, les de sempre, de la desigualtat i el menypreu. Aquest és el veritable drama d’aquest estat.
Josep Usó
Ara que sembla clar que el PP, com a mínim en els divuit anys (que es diuen prompte) ha delinquit econòmicament d'una manera sistemàtica i amb molta quantia, caldrà veure si amb les lleis de partits que ells mateixos van aprovar pot ser il·legalitzat. Igual no és per a menys.
De tota manera alguna repercusió política hauria de tindre. Per part d'ells, vull dir. Per part dels votants, fa dos dies que va escomençar la seva caiguda. Que ben bé, en acabar l'any, pot ser una demolició. Esperem a veure què passa al maig. "Al maig, cada dia un raig", diu la dita. I a Castellò, ja fa tres dies que plou a bots i barrals.
Carles Balbastre
Tota aquesta experiència acumulada de com no s'ha de governar un estat l'hem de fer servir a la República catalana. A Espanya res no li passarà al PP (que controla tot l'estat) i és que aquesta manera de fer no és anecdòtica ni és cosa d'ara. Però ens ha de servir de lliçó per al nostre estat.
Salvador Rofes
I algú pensa de veritat que passarà alguna cosa? Del que no estic tan segur que els directius del Barça (amb el mateix jutge) no acabin a la presó ...la setmana que ve, especialment veient la velocitat d'aquest sumari...Ah: que consti que soc "periquito" i no tinc la mínima simpatia pels blaugrana. Però el que els hi estan fent només te un nom... Ja ho se que no es pot dir.
Joan Guasch
Dius que aquests fets haurien de tenir repercussions electorals, però, en tindran? Vull dir que, és tan greu tot plegat que al PP no l'hauria de votar ningú, però, tindrà una davallada de vots tal que quedarà en la marginalitat? Jo em temo que no, que malgrat que perdi la majoria absoluta (només faltaria!) no quedarà reduït al no-res. A l'Estat espanyol massa persones s'han acostumat a que aquestes il·legalitats són normals, i perdonen als partits que en fan perquè, al capdavall, són dels seus. Potser a Catalunya si que el PP quedarà en una posició més marginal, però en el sistema general espanyol... La falta de cultura democràtica general ha generat votants poc crítics, poc exigents i amb massa tolerància o indolència. El PP ha delinquit, però ha creat una xarxa clientelar de difícil regeneració. Veurem com el PP perd suports a molts llocs, però no serà pas escombrat i obligat a regenerar-se. El seu discurs de la peneta i que la culpa és dels altres, de quatre males persones, encara el compraran massa votants. Tant de bo m'equivoqui en l'anàlisi.
Almar Bosch
Que més fa falta perquè dimiteixi el Govern en ple? Quin pais mes frustrant !!
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015