Opinió

 

<103/169>

Vicent Partal

03.02.2011

Covard

El recurs de llançar una massa embrutida (real o interessada) contra una manifestació política és tan vell en política que Clístenes, el fundador de la democràcia atenesa, ja el denunciava cinc-cents anys abans de Crist. Però dos mil·lennis i mig després i a poca distància, en quilòmetres, Mubàrak va horroritzar ahir el món enviant policies disfressats i pinxos d'índole diversa contra els partidaris de la democràcia. Com una mena de Tonton Macoute amb camells.

La covardia i la vilesa del rais és tremenda. Sap que no pot fer que l'exèrcit o la policia disparen sobre els manifestants sense suscitar una reacció immediata de repudi (mortal per a ell) a tot el món. I com a alternativa, dissenya una vilesa indigna. De primer envia al carrer milers de funcionaris i de partidaris seus ben armats i vestits, amb aparença de civils, que sembren el desconcert i la por a la plaça on durant cinc dies centenars de milers d'egipcis han demanat la democràcia.

I quan les fotografies de les horribles topades arriben a tot el món –i, hàbilment manipulades, també al seu país–, aleshores prova d'igualar els uns i els altres, presentant-los com dues visions legítimes i equidistants del país, i té la barra d'erigir-se, ell!, com l'home que guardarà la calma i l'estabilitat mentre 'els extremistes' s'estoven pel carrer i posen el país al caire del col·lapse.

No sé quanta gent s'ho empassarà, això, a Egipte, però ací no ho hauríem d'acceptar. No hauríem d'acceptar de cap manera aquesta pantomima infecta. Primerament, perquè no són iguals els uns i els altres. No són iguals els manifestants que reclamen llibertats democràtiques que els goril·les que entren a saquejar la plaça. Però, sobretot, no ho hauríem d'acceptar perquè Mubàrak, després de trenta anys, ja ha liquidat tot el seu crèdit.

Mail Obert