Roger Español, una victòria de la resistència cívica
La seua cicatriu, la que veiem a la seua cara, no és tan sols una cicatriu personal: també és la materialització física i evident d'una gran ferida col·lectiva
En la meva experiència viatjant durant mesos al país, em vaig trobar sempre una gran tolerància religiosa a les cases, cosa que em va sorprendre des del primer dia
Sergi Unanue explica la relació estreta amb la mort que tenen els toraja, originaris de Sulawesi, a Indonèsia
Sergi Unanue explica alguns dels secrets darrere el luxe de Dubai, als Emirats Àrabs Units
Sergi Unanue s'endinsa al desert d'Usbèquia per veure els efectes de la desaparició de la mar d'Aral, un dels pitjors desastres ambientals de la història de la humanitat
Sergi Unanue visita Usbèquia per entendre millor la història i la cultura d'aquest país de l'Àsia central
Sergi Unanue visita la frontera entre Corea del Nord i Corea del Sud i explica el patiment dels qui han intentat de fugir del règim nord-coreà
Sergi Unanue viu el fenomen de les animadores a Corea del Sud, que ajuden a atreure públic als estadis i que s'han convertit en personatges idolatrats per una part de la població
Sergi Unanue s'endinsa en el barri de Guryong, que viu en la misèria davant els gratacels luxosos de Seül
Sergi Unanue fa una passejada per Tianducheng, la “petita París” xinesa
Avui es calcula que a Chongqing hi ha més de trenta-dos milions d’habitants, però fa setanta anys n'hi havia menys de dos milions
Sergi Unanue ens explica la història de les cases blaves de Xauen i l’impacte que hi té el turisme
Sergi Unanue conviu amb els tsaatan, els homes ren de Mongòlia, una tribu en perill d'extinció coneguda pel seu fort vincle amb aquest animal
Sergi Unanue visita el nord de Mongòlia, on a l'hivern viuen amb temperatures extremadament baixes i el gel forma part indestriable del dia a dia
Sergi Unanue torna a Mongòlia cinc anys després de la primera visita i constata que l'estil de vida nòmada i l'economia del país perillen
Sergi Unanue visita el Mont Athos, la regió més gran del món on no poden accedir ni dones, ni femelles d'animals ni, fins fa vint anys, els catalans
Segons José Défez, caminem malament, respirem malament i no fem servir el màxim potencial dels nostres sentits i el nostre cos
De mica en mica, les illes s’assimilen com a japoneses sota la mentida nacional que l’èxit del país s’explica gràcies al fet que a la nació nipona hi ha una única ètnia i cultura
Sergi Unanue explica la problemàtica de l’habitatge tant a ciutat com a les zones rurals del Japó i també la crisi demogràfica en què és immers el país
Sergi Unanue explica com subsisteixen i s'adapten els oficis tradicionals a la ruralia japonesa
Molts nens i adolescents japonesos fugen de l'escola convencional i acaben estudiant a casa o en "escoles lliures"
Tot i les passes del Japó per a resoldre la preocupant situació dels ainus, aquests senten que resta molt camí per fer
Sergi Unanue emprèn una nova aventura: fa més de 2.800 quilòmetres i 80 hores de ferri
A tot arreu hi imperava el roig del Sàhara, un desert sobretot pedregós, però de la ciutat en naixien palmeres i una vegetació frondosa
Sergi Unanue retrata Sultek Ata, un quirguís que amb el pas dels anys ha adquirit grans coneixements sobre herbes medicinals
Sergi Unanue explica l’‘ala kachuu’, una pràctica habitual a Quirguísia i no penada fins fa poc que consisteix a segrestar noies per casar-s'hi
Sergi Unanue explica com és la vida en dos pobles miners de Quirguísia que es van anar despoblant d'ençà de la caiguda de la Unió Soviètica
Quirguísia és un país desconegut per a molta gent. I no solament és aliena de l’imaginari col·lectiu, sinó que la seva cultura ens sembla d’un altre planeta
La regió de Quirguísia que més migració dungan va rebre és, lògicament, la de l’est, on hi ha la frontera amb la província de Xinjiang, llar dels uigurs, a la Xina
Quirguísia, o el Quirguisistan, és el tercer país més pobre d’aquestes repúbliques que acaben amb -stan. Per sota només hi ha l’Afganistan i el Tadgiquistan
Tot i viure a centenars de metres o quilòmetres dels seus veïns, hi ha una sensació innegable de comunitat entre els qui viuen a les iurtes
Sergi Unanue posa punt final a la travessia pel Líban a peu, després de més de cinc-cents quilòmetres
Sergi Unanue visita el pare Escobar, un professor colombià de vuitanta-vuit anys que ha renunciat a totes les comoditats per lliurar-se a l'oració i la meditació
L'alta muntanya no perdona, ni tan sols ben entrada la primavera
El Líban és ple de ruïnes romanes i patrimoni històric, sovint massa oblidat per les autoritats
La Bíblia esmenta fins a 77 vegades els cedres del Líban. Malauradament, la desforestació i el canvi climàtic n’han reduït molt la població
Durant la meva travessa pel Líban, em vaig trobant municipis on el drusisme es practica i professa amb llibertat
D’ençà que havia començat aquesta expedició per a travessar tot el Líban a peu, aquest va ser el dia més difícil de tots
Segona part de la sèrie de Sergi Unanue, que recorre el Líban a peu