Tots aquells mars

La Greta, marcada per la desaparició de la seva germana petita, la Julieta, torna a Formentera per cuidar la seva estimada àvia Matilde. Aquesta decisió la força a enfrontar-se amb els fantasmes del passat i amb la mare, l’Helena, amb qui té una relació distant i conflictiva. La Matilde, el pilar de la família, manté viva la flama de la infantesa a través de les llegendes màgiques de l’illa, les històries i la seva saviesa.

Tots aquells mars, de Laia Aguilar, és un relat ple de llum, íntim i emotiu, de redempció, sobre la profunditat de les relacions humanes i la complexitat dels vincles familiars.

«No vull que te’n vagis, àvia. No vull que te’n vagis quan tu ets l’única persona al món que m’ha aconseguit estimar. Tot aquest temps aquí, m’he intentat aferrar a algun signe exterior que em fes sentir a casa, i malgrat haver connectat una mica amb la mare, malgrat haver connectat amb l’illa, tu ets l’única que m’has fet sentir realment d’aquest món. […] I recordo el dia que vaig escapar-me de casa i tu vas abraçar-me ben fort, i vam fabricar entre totes dues una posidònia formada de teles i de cortines de casa, o el dia que m’explicaves llegendes asseguda a la falda i jo no en tenia mai prou. Per molt que t’hagis equivocat, per molt que hagis pres decisions errònies, tu ets la persona que més m’ha estimat a la vida. Gràcies per cuidar-me».