Samarreta entallada ‘Català -ana’

Descripció

català -ana

adj. i m. i f.

Tothom qui es desperta ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, viu, estima o fot de les seves a Catalunya o als Països Catalans. De Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó. Tant se val d’on venim, si del sud o del nord. Li agrada la botifarra amb seques, els cargols, el pa amb tomàquet, el vi de la terra, les gambes, les anxoves, els carquinyolis, els panellets, el mató, la crema catalana, el capipota i el xató. És capaç d’aguantar estoicament el so de la gralla, tot suant la gota grossa en veure l’enxaneta al capdamunt dels castells o les torres dels falcons. Fa bessons amb espardenyes ballant jotes, sardanes, ball de cintes i de bastons. Aguanta sota un sol de justícia una jornada sencera de gegants, de capgrossos i processons. Riu mentre es crema el clatell sota el foc de les falles, de la flama i dels correfocs. Posa ciris a la Moreneta i idolatra un caganer. Caça llenegues, camagrocs i rovellons. Porta faixa i barretina i puja el Pedrafora tot xiulant la Santa Espina. S’emociona amb el folk, la rumba, el pop-rock catala i la nova cançó i en sentir els Segadors defensa la seva terra tot fent caure espigues d’or. Canta rondalles, havaneres i fa garrotins mentre es fot un poti-poti de pomada, rom cremat, ratafia i moscatell. Després d’estomacar un pobre tronc, fa la migdiada mentre veu Els Pastorets, amb la panxa ben plena d’escudella, carn d’olla, torrons i galets i de panses i de figues, de nous i d’olives. Ser català -ana, mola si després de menjar dos quilos de carxofes i calçots no has de córrer per anar de ventre i no et taques la samarra al beure amb porró… encara mola més!