L’enxandallament del món

Descripció

La Terra potser sobreviurà al canvi climàtic, però el que és segura és que els éssers humans no sobreviurem a la nostra degeneració. Ni verbal ni cultural.

L’enxandallament del món és una crònica desenganyada de la fi de l’espècie. Fent servir els canvis lingüístics com a mirall, Pau Vidal retrata en peces breus la inexorable decadència de la humanitat cap a la vulgaritat i la ignorància. Amb el poble català com a dramàtic cas exemplar. Tal com va advertir Alessandro Baricco a Els bàrbars, la civilització postcapitalista ha esgotat no solament els recursos de la Terra, sinó també els seus mateixos, començant pels lingüístics: reducció del vocabulari, banalització dels significats, perversió de les formes, lowcostització dels usos…

La llengua catalana convertida en abocador dels veïns, la diversitat lingüística del planeta minvant dràsticament… L’enxandallament del món és, en definitiva, una metàfora transparent i crua del canvi d’era.

Inclou els polèmics “Victimisme” i “Mala educació”, sobre certs castellans de Catalunya, així com la peça definitiva quant a la famosa confusió entre ‘sentir’ i ‘escoltar’ (“Escoltisme sense kumbes”).