Aquesta cançó, no!

Una història tan real com difícil de creure.

No fa tants anys, durant el franquisme, l’ofici de censor podia semblar una manera com qualsevol altra de guanyar-se la vida. El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit esclatant, va ser una de les dianes principals de l’obsessió inquisidora del règim, i la persecució que van patir els músics va ser salvatge. Saber qui va exercir la repressió, com i per què: aquest ha estat l’objecte d’investigació de Maria Salicrú-Maltas durant més de vint anys, que surt a la llum en una crònica trepidant carregada d’aportacions inèdites i de vivències personals reveladores. L’autora ha aconseguit fer parlar per primera vegada alguns d’aquells censors, i n’ha identificat molts altres que ja no poden (o no volen) parlar.

Un llibre de memòria històrica viva i present: de com continuen digerint la repressió tant els qui la van patir com els qui la van exercir; dels enganys i les ficcions que genera el record. I un testimoni honest del frenesí que experimenta una jove investigadora quan s’adona que ha aconseguit, per fi, entrar a la gola del llop.

Pròleg de Plàcid Garcia-Planas.

«Què passa quan, quaranta anys després, truques a la porta de casa dels censors de la Nova Cançó? Passen coses insòlites: passa aquest llibre» —Plàcid Garcia-Planas

«Una crònica apassionant de com la censura franquista va mostrar el seu sectarisme i la seva ignorància» —Borja de Riquer