Joan Laporta, els espanyols i alguns catalans
Els espanyols i alguns catalans no suporten que els pose davant l'espill –des del sistema nacional català i sense moure-se'n. I encara menys que, a sobre, siga un guanyador
Les notícies sobre amnistiats i no amnistiats se succeeixen a una velocitat tan accelerada que costa de seguir tot això que passa i sobretot costa molt de fer-se una idea exacta d'on som
Avui sembla necessari de recordar que l'estat francès no ha estat mai per a nosaltres cap paradís i que personatges com Mélenchon sostenen opinions sobre la nostra realitat nacional que al sud de la ratlla podrien ser equiparables a les de Vox
Cal atacar l'arrel dels problemes si no volem continuar vivint amb l'ai al cor, tement l'arribada al poder dels ultres i havent de fer remuntades èpiques al darrer minut, amb una pinça posada al nas
Sabrià ha reconegut que Esquerra organitzava campanyes dedicades no a comunicar sinó a desinformar; no a explicar als ciutadans el seu projecte sinó a confondre els ciutadans sobre els seus rivals polítics
En el sondatge recollit per la Plataforma de la Llengua es demana als enquestats que posen nota a l’afirmació que, “per ser realment català”, cal ser capaç de parlar català. I les respostes, de tothom, són molt significatives
L’afer dels cartells vexatoris contra Ernest Maragall no és ni cap anècdota ni cap fet aïllat. Forma part d'una autèntica cultura de partit
Confiar que els del PSOE són uns espanyols més presentables que els del PP és d'una ingenuïtat colossal
Ni Junts ni ERC no han volgut confirmar la trobada, que no ha estat a París, com deien les primeres informacions, i que va durar dues hores
Apartar el focus de la responsabilitat dels governs i dels governants, disculpar-los d'allò que haurien de fer i no fan i convertir el problema en la convivència amb els gitanos, és un error d'unes dimensions incalculables
Conversation with the Ukrainian philosopher and journalist, who provides a very interesting perspective on Russia, linguistic imperialism, and the manipulations of history.
Conversa amb el filòsof i periodista ucraïnès, que aporta una visió molt interessant sobre Rússia, l'imperialisme lingüístic i les manipulacions de la història
Els fets contradictoris i els canvis de posició sobtats, per més grossos que siguen, no converteixen el procés en una farsa
A Julian Asssange tan sols li desitge que puga recuperar-se, que puga viure bé la resta de la vida, que siga feliç
El problema és la manera com una institució tan interessant s'ha anat desfent com el sucre i ha deixat de ser l'alternativa contra el conformisme autonomista
Com és que no som capaços ara, quan més ho necessitem, en el segle de la tecnologia i la comunicació que tantes coses ens facilita, de fer del país de la flama el país de veritat, el nostre, el de cada dia?
Per combatre la independència de Catalunya, Espanya va deixar de banda qualsevol raó i es va agafar només a la violència i la intimidació. Ara no poden queixar-se dels desvaris dels seus
Aquesta Barcelona dels cotxes de quatre conductors milionaris cremant rodes al passeig de Gràcia no és la meua Barcelona ni vull que ho siga de cap manera
La violència expressada pel president del parlament balear no es pot entendre sinó com un reflex –per sort, pàl·lid encara– de la violència criminal que els seus van desencadenar a Mallorca després de la victòria de la insurrecció franquista
Quan els polítics juguen a vendre grans titulars d'uns pactes que el pas del temps aigualeix i difumina fan un gran mal a la democràcia
El fet més sorprenent del manifest presentat ahir és que no hi ha ni una sola autocrítica, ni s'hi expressa cap discrepància ideològica amb el junquerisme que puga justificar el clam per la retirada de Junqueras
Hi ha una pressió intensa, una tenalla des del PSOE i des dels càrrecs de confiança d'ERC que treballen a la Generalitat, per a tancar un acord i investir Illa
Una part, important, del desencís i la mala maror dels ciutadans envers el funcionament de la política té a veure amb el comportament tirànic i la impunitat de les grans empreses
Perquè aquella antiga idea orteguiana de la 'conllevancia' amb Catalunya, tot allò que no hi havia solució i el problema s'havia d'aguantar com fos, ja ho han superat al país veí
A Europa es comença a fer molt visible un enfrontament entre les grans metròpolis i el rerepaís, que és a la base de forts moviments polítics. Hi ha res d'això en el cas de l'independentisme català?
Junts, ERC i CUP han estat capaços de negociar seriosament i d'actuar de manera efectiva. ERC i CUP han estat generosos i Junts ha assumit eficaçment el paper de lideratge. Són bones notícies