El criminal desafiador
Hi ha moments en la vida política que, simplement, és impossible d'aguantar impertèrrit les provocacions
L'ocupació de l'administració per la xarxa clientelista dels partits és un dels problemes més greus que tenim com a país i que explica, també en bona part, per què no som allà on la gran majoria de la població volíem ser el 2017
Algun dia els europeus votarem directament el president d'un govern federal, pel seu nom i amb la mateixa butlleta de vot de Lisboa a Hèlsinki. Algun dia
Segurament és el moment en què he quedat més estabornit, dels molts que he passat parlant amb gent de tot Europa sobre la independència dels Països Catalans
El debat sobre el retorn de Puigdemont i tot allò que puga passar és important d'encarar-lo també del punt de vista de la causa política que defensa. Perquè això no és una peripècia personal
En la cambra, l'extrema dreta representa una quarta part dels diputats · Si anessin plegats, serien el primer grup parlamentari, però estan dividits i enfrontats
Diu la ministra Montero que els partits "generalistes" s'haurien de posar d'acord per a bandejar els partits "nacionalistes". La caricatura ja és servida...
Com hi hem arribat, a aquesta espècie de depressió col·lectiva generalitzada que ens afecta personalment, ens fa posar de mal humor, ens torna esquerps i desconfiats, violents amb el que hauria de ser al nostre costat, desesperadament agressius?
La decisió de Vox de trencar el govern valencià té més a veure amb tot allò que passa a Brussel·les, a Budapest i a Moscou que no pas a València o, fins i tot, a Madrid
La causa és allò que fa de l’exili no pas un desplaçament geogràfic més o menys accidentat, sinó un exili
Cal alçar la veu i denunciar tot això que passa amb aquesta llei, que no puguen dir que ningú no s'ha plantat contra aquest desficaci, contra aquesta vergonya, contra aquesta ensarronada
Les notícies sobre amnistiats i no amnistiats se succeeixen a una velocitat tan accelerada que costa de seguir tot això que passa i sobretot costa molt de fer-se una idea exacta d'on som
Avui sembla necessari de recordar que l'estat francès no ha estat mai per a nosaltres cap paradís i que personatges com Mélenchon sostenen opinions sobre la nostra realitat nacional que al sud de la ratlla podrien ser equiparables a les de Vox
Cal atacar l'arrel dels problemes si no volem continuar vivint amb l'ai al cor, tement l'arribada al poder dels ultres i havent de fer remuntades èpiques al darrer minut, amb una pinça posada al nas
Sabrià ha reconegut que Esquerra organitzava campanyes dedicades no a comunicar sinó a desinformar; no a explicar als ciutadans el seu projecte sinó a confondre els ciutadans sobre els seus rivals polítics
En el sondatge recollit per la Plataforma de la Llengua es demana als enquestats que posen nota a l’afirmació que, “per ser realment català”, cal ser capaç de parlar català. I les respostes, de tothom, són molt significatives
L’afer dels cartells vexatoris contra Ernest Maragall no és ni cap anècdota ni cap fet aïllat. Forma part d'una autèntica cultura de partit
Confiar que els del PSOE són uns espanyols més presentables que els del PP és d'una ingenuïtat colossal
Ni Junts ni ERC no han volgut confirmar la trobada, que no ha estat a París, com deien les primeres informacions, i que va durar dues hores
Apartar el focus de la responsabilitat dels governs i dels governants, disculpar-los d'allò que haurien de fer i no fan i convertir el problema en la convivència amb els gitanos, és un error d'unes dimensions incalculables
Conversation with the Ukrainian philosopher and journalist, who provides a very interesting perspective on Russia, linguistic imperialism, and the manipulations of history.
Conversa amb el filòsof i periodista ucraïnès, que aporta una visió molt interessant sobre Rússia, l'imperialisme lingüístic i les manipulacions de la història
Els fets contradictoris i els canvis de posició sobtats, per més grossos que siguen, no converteixen el procés en una farsa
A Julian Asssange tan sols li desitge que puga recuperar-se, que puga viure bé la resta de la vida, que siga feliç
El problema és la manera com una institució tan interessant s'ha anat desfent com el sucre i ha deixat de ser l'alternativa contra el conformisme autonomista
Com és que no som capaços ara, quan més ho necessitem, en el segle de la tecnologia i la comunicació que tantes coses ens facilita, de fer del país de la flama el país de veritat, el nostre, el de cada dia?