L’esquerda dins Esquerra Republicana
ERC és un partit partit, esquerdat, segurament de manera irremeiable. I la polèmica encetada per Joan Tardà sobre l’abandó de la independència com a objectiu no fa sinó certificar-ho
Braudel estava convençut que era el factor fonamental i el més determinant · Per això, va insistir en la necessitat d'analitzar a fons els fenòmens extremadament llargs, la història "gairebé immòbil"
Avui, el govern espanyol ja no pot assassinar impunement la dissidència política, tal com feia, com va fer, la dècada dels vuitanta. I no és pas poca cosa, això
Les mesures que entren en vigor avui a Catalunya Nord i la resta de l'estat francès són dures, però cal demanar-se si hi ha alternatives
Som davant un cas de racisme de manual, d'una mostra evident de xenofòbia
Cap enquesta d'opinió ni cap estudi, cap elecció al parlament, s'acostarà ni remotament a la precisió d'un referèndum i per això mateix cap decisió serà més sòlida que la que s'adopti després d'haver consultat els afectats
El nus de tot el que hauríem de discutir és qui el gestiona l'aeroport, com s'allibera El Prat de la tirania d'AENA.
La monarquia es basa en la família, no pas en qui porta la corona, però va i resulta que ens volen fer creure que no té cap importància la fortuna familiar
A VilaWeb considerem que és una inversió publicitària del tot desproporcionada i que hauria de ser reduïda de manera molt dràstica i immediata
Presentar la decisió del TGUE com una victòria de l'estratègia espanyola és tenir ganes d'agafar el rave pels fulls
Hi ha dues raons que converteixen la paella i la fotografia en un exemple social rebutjable: la solidaritat amb els ciutadans i l'exemplaritat de la classe política davant els electors
Volen negar el dret de pensar per un mateix a còpia d'anatematitzar aquell qui ho fa, identificant-lo amb l'enemic
L'anècdota serveix per a retratar de quina mena d'éssers humans parlem a l'una banda i a l'altra
"Cada cop fort que donem amb aquestes mans externes mata un enemic interior"
Una nació és l'organització de la dissemblança amb la nació del costat i, en aquest àmbit, la llengua té per a nosaltres, els catalans, un paper més que essencial
"El pitjor exercici periodístic possible és aquell que fa un periodista si 'selecciona' les fonts que fa servir i les que no per a justificar, tot intentant donar aparença d'objectivitat, allò que, al capdavall, només és el seu punt de vista"
Hi ha una tendència mundial de rebuig a l'actual model dels jocs olímpics que, pensant en la proposta dels jocs d'hivern a Barcelona i el Pirineu, és massa significativa per a eludir-la i tirar pel dret
L'alternativa valenciana és o enfonsar-nos en la misèria per fer molt més gran Madrid a costa nostra o abraçar Barcelona per viure de manera decent, cosa que només podrem fer abandonant Espanya
El lideratge, qualsevol lideratge però molt especialment el lideratge polític, es basa en la capacitat de prendre responsabilitats quan cal, no pas en la capacitat de defugir-les
L'existència d'aquestes eines, combinada amb les grans capacitats de computació i la intel·ligència artificial, fa que els estats puguen vigilar permanentment tots els ciutadans
A Madrid, i segurament alguns a Barcelona, comptaven que amb l'alliberament dels presoners la gent ho deixaria estar, però no, ni parlar-ne
Si el català perd espais on és la llengua amb què passen les coses, sense interferències ni subordinacions, si no val per ella sola, acabarà essent una llengua prescindible
Ni un sol gestor de la cosa pública, cap, ni al nostre país ni en cap altre, no hauria de poder estar satisfet, ni tan sols tranquil, del resultat de la lluita contra la covid
La persecució no és per allò que fas sinó per qui ets, no ha estat mai per allò que hem fet sinó per qui som. I el problema, en conseqüència, no és el codi penal sinó el codi postal
Només vivim un "de moment", que en realitat és més fràgil que no sembla, i molt més fràgil que no es pensa Sánchez
A la Moncloa, ara mateix, Madrid és un problema molt més gros que no Catalunya. De fet, Madrid és el problema, l'únic, que fa perdre el son a un Pedro Sánchez que ja ens veu com una pantalla passada