Si no hi ha pressupost no hi ha política
Ni els tres governs autonòmics ni els dos governs estatals no han pogut aprovar un pressupost enguany, i sembla que no en seran capaços. I això és una degradació molt perillosa del sistema democràtic
“El cas Juvillà i el retoc de la reforma laboral són dues notícies dolentes des de la perspectiva independentista”
Tot plegat, acabarà un dia o altre –i no crec que tarde massa temps– amb aquest projecte de l'autonomisme republicà estavellat contra la paret, literalment inservible perquè és incapaç de fer res
Ara que Pedro Sánchez ha comprovat que és factible de fer coalicions Frankenstein, Esquerra ja no li interessa per a res i segurament que la deixarà caure
De moment està molt bé això de plantar cara i no acatar automàticament i sense dir ni piu qualsevol acció repressiva provinent de qualsevol òrgan de l'estat
Em causa estupor veure Podem presentar iniciatives parlamentàries al congrés espanyol tot reclamant de revisar el resultat o de crear una comissió d'investigació
Podria ser que emergís una fractura molt visible en això que ara mateix sembla un bloc autonomista tripartit sòlid i que aparegués, en conseqüència, una mena d'oposició dins seu
“Un tribunal ha condemnat dos joves de Madrid a dos anys de presó per haver-se manifestat a favor de l'autodeterminació de Catalunya”
A l'estat espanyol es fa una desorganització planificada de la democràcia per a impedir que aquesta funcione
Els llibres d'Oriol Dueñas i Joaquim Bosch, a partir d'òptiques i posicions diferents, contribueixen a interpretar la profunditat real de la continuïtat del règim
Borràs ha actuat individualment amb coratge per defensar una causa que, al final, és col·lectiva. De tots
O bé el món troba una manera de permetre a les poblacions de refer les fronteres d'acord amb les aspiracions democràtiques, o bé la tensió que implica mantenir-les per força esclatarà en conflictes com més anirà més grans
Corren a mirar de superar la fase de validació popular perquè una volta tinguen els vots a la butxaca ja faran allò que vulguen
"La classe política no és conscient del món de privilegis en què viu i com n’és, de lluny, de les preocupacions de la gent corrent, del carrer"
Ara que els polítics catalans saben que la seua posició en l'afer de les llicències és indefensable, reaccionen callant tots
Vivim una època de crisi democràtica accelerada i cal intentar i provar models més radicals de democràcia. En aquesta línia, el Consell hauria de marcar el camí i esdevenir un camp d'experimentació útil per al conjunt del país
La qüestió definitiva i clau és què estem disposats a fer nosaltres, els qui els votem i, votant-los, construïm els esglaons del camí de la seua pujada personal
Es posa en relleu l'allunyament entre la classe política catalana i el carrer i la parsimònia i despreocupació amb què s'agafen el seu tren de vida. No tenen gens de consciència sobre fins a quin punt són privilegiats
Diu Mitterrand: "Al segle XXI, el món haurà de crear un sistema legal que protegesca les minories, que els atorgue els mitjans per a viure lliurement amb l'essència d'aquells atributs que li permeten de satisfer les seues aspiracions nacionals. I si no ho fem ens trobarem amb un escampall terrible"
"L'estat espanyol no ha pogut decidir qui presideix Òmnium i aquesta dignitat institucional quedarà sempre associada al nom de Jordi Cuixart"
El govern espanyol continua sense ni prendre en consideració la gratuïtat d'aquestes proves d'antígens. No fa, doncs, la seua faena i obliga els ciutadans a pagar per la faena que hauria de fer
Què caram fan els polítics independentistes catalans jugant a fer veure que hi ha una Espanya bona i una de dolenta?
Només reeixirem si assumim d'una vegada que som enmig d'un conflicte total i que en aquest conflicte hi ha únicament dues parts i que són ben nítides
No sé si tots, però la majoria dels polítics catalans actuals no són de cap manera partidaris de l'enfrontament i per tant el 2017, encara que tornem al 2017, no serà el 2017
El president vol furgar en les contradiccions de la dreta, però pot perjudicar els esforços sanitaris si polititza més el debat
El gran problema que tenen els autonomistes republicans és la inconsistència flagrant del seu discurs i la buidor política de les seues propostes