Judicis? Ni per a guanyar-los!
Les coses val més guanyar-les fora de l'àmbit judicial. En la política, en aquest cas, guanyant la independència i deixant de dependre de les excentricitats espanyoles
El president del grup confederal d’Unides Podem al congrés espanyol nega que la reforma de la sedició hagi de permetre més repressió als moviments populars o el lliurament a les autoritats espanyoles del president Puigdemont
El pacte de la reforma de la sedició arriba perquè ERC va canviant de pell cada dia més de pressa i hi ha dades que ho expliquen molt bé
Per als socialistes, i per a l'estat espanyol, aquesta reforma del delicte de sedició no és res més que una nova oportunitat de "desbarrar con ingenio"
L’Ajuntament de Barcelona col·laborarà amb dues associacions madrilenyes que, per molts milions, faran la feina que fa Arrels, alhora que marginarà la fundació barcelonina
Amb informació, coordinació i astúcia, tothom pot guanyar qualsevol conflicte. No hi fa res que l’enemic siga molt gran
ERC es troba atrapada en la seua fantasia, en la fantasia de la taula de diàleg. I ara no pot reconèixer el fracàs i ha de fer malabarismes per a justificar-la i justificar-se
Aquest control partidista obsessiu dels mitjans que alguns somnien que serà capaç de modificar les idees de la gent i alterar la realitat del país és abocat al fracàs
Les declaracions de Barrionuevo reconeixent que els GAL els dirigia el govern espanyol revelen una atroç perversió moral
El PSOE va a Brussel·les a demanar que es parle català al Parlament Europeu i després, a Madrid, hi vota en contra, sense gens de vergonya
L'èxit de la desregionalització del nord del país hauria de servir de lliçó per a la resta
Que la reflexió cartesiana de Nadal cause una desautorització pública del govern diu més dels problemes del govern que no pas del pensament del conseller
La premsa madrilenya va llançar ahir dues càrregues de profunditat contra Pedro Sánchez, a propòsit de la reforma del delicte de sedició
La crisi del poder judicial s’intensifica i ja comença a apuntar a Felipe VI, al cor mateix del règim
Cinc anys després, cal reconèixer que els dos polítics més importants i influents de Catalunya continuen essent el president Puigdemont i Oriol Junqueras
La nostra obligació més gran, i per tant la nostra exigència major, l'hem de tenir envers el nostre país i els països del nostre entorn geopolític. O, si no, és massa fàcil
Avui fa cinc anys que el Parlament de Catalunya va proclamar la independència, en una jornada històrica per a bé o per a mal
Pregunteu-vos com és que avui tanta i tanta gent té tant d’interès i posa tant d’esforç perquè tinguem un record negatiu del 27 d’octubre de 2017
Sense la declaració d’independència del 2017 i les conseqüències corresponents, cap organisme internacional no s’hauria preocupat de delimitar restrictivament què pot fer Espanya i què no
El rerefons real del debat és la persistència d'un concepte profundament autoritari, reaccionari i repressor sobre com ha de funcionar la societat
A Catalunya, tant si els analistes polítics ho volen veure com si no, els efectes d’aquella declaració són decisius avui en termes polítics
El president xinès ha dominat el vintè congrés del Partit Comunista i ha deixat clar amb els seus gests que acumula personalment un poder com no s’havia vist d’ençà de l’època de Mao
A vegades tinc la impressió que com a cultures no hem sabut entendre prou el valor, diria que fins i tot polític, d'aquest fenomen tan important que ha estat la música d'arrel tradicional
No és una hipocresia, si ho voleu pietosa, recuperar el nom dels afusellats i alhora no fer res per recuperar la legalitat per la qual van morir?
Si al parlament no s'atreveixen a violentar la legalitat espanyola, no és que no avançarem gens en la resolució del conflicte, és que no hi haurà manera de protegir la societat catalana
Dir-se d'esquerres no pot ser un parapet per a defensar-se contra una acusació documentada, concreta i fefaent de racisme