La “farsa del procés” i la contradicció que no s’explica
Els fets contradictoris i els canvis de posició sobtats, per més grossos que siguen, no converteixen el procés en una farsa
Us expliquem per què aquestes eleccions són certament insòlites
No us crida l'atenció que, per fer la seua jugada, Sánchez s'haja vist obligat a anar amb els països més favorables a l'autodeterminació i més comprensius amb el procés d'independència de Catalunya?
Hi ha una inconsistència difícil d'evitar, una incoherència que costa de resoldre: tenir el govern autonòmic no serveix de gran cosa si no hi ha una voluntat d'avançar, però no tenir-lo pot ser pitjor
La manifestació de Palma contra el turisme o els enfrontaments amb la policia al Parc Güell de Barcelona per la desfilada de Louis Vuitton responen a una indignació, més que justificada, que recorre les nostres societats en silenci
Quin extrem més gran de sucursalisme, que siga el president del govern espanyol qui faça l'oferta en nom de qui vol ser president de la Generalitat. Han de venir de Madrid a explicar-ne les condicions als polítics catalans?
L'èxit de la vaga de l'educació valenciana ens hauria de recordar a tots que la defensa conjunta, ferma i intransigent, de la llengua catalana és l'obligació més gran que tenim
Espanya trenca, finalment, la seua obsessió diplomàtica i reconeix una independència unilateral d'un estat que, a més, no té control del territori
Juristes i historiadors com Antoni Simon analitzen el catalanisme post-155 en obres clau com ara 'La construcció de l'enemic interior'
L'episodi de megalomania presidencial i de confusió de les institucions amb la persona, protagonitzat per Pedro Sánchez, és més que preocupant
L'ANC ha resistit aquests anys, amb Elisenda Paluzie i Dolors Feliu, els intents de submissió dels partits i la via autonomista. Ara que aquesta via ha fracassat electoralment, una ANC amb gent com Lluís Llach, Josep Costa i Julià de Jòdar és un projecte il·lusionador
No és comprensible que un independentista trie perquè el defense un advocat obertament contrari, activista contra la independència, com Xavier Melero
Ningú no té el dret d’opinar sobre una decisió que, en definitiva, tan sols pot ser personal o ha de ser presa d'acord amb l'organització a què pertany cadascú. Però sí que podem recordar, tots, que en política hi ha comportaments sensats i n’hi ha que no ho són
La mort de Catalunya, la mort dels Països Catalans, ha estat tan repetidament anunciada i assumida, li han cantat les absoltes tantes voltes, que ja no hauria de fer gens d’impressió i més aviat la gent s'ho hauria de prendre com una broma
Som iguals o no som iguals? I si som iguals podem fer igual que va fer Pedro Sánchez quan va perdre les eleccions espanyoles o aquesta gosadia és una actitud reservada als "superiors" i impròpia dels "inferiors"?
La guerra interna per l'hegemonia, que tant de mal ha fet a l'independentisme, és superada i Puigdemont pot encapçalar un rearmament amb vista a l'octubre, que li reclamarà molta generositat, però també molta ambició
Oliu va ser un dels puntals clau de la repressió civil contra el poble de Catalunya: es va endur la seu legal del banc de Sabadell a Alacant per fer por a la gent. Per posar la por al cos als ciutadans de Sabadell, a la gent del Principat. Per atemorir-nos per les conseqüències de la llibertat. No crec que això es puga oblidar
La cosa, ara, consisteix a burxar per no pensar. I atacar l'altre més que no defensar la teua posició. Fixeu-vos-hi, perquè fa feredat i si no som capaços de rectificar tot això tindrà conseqüències greus
En referència als records necessaris que fan la nació, el dol és millor que els triomfs, perquè acaba imposant deures i obliga a un esforç comú en el futur
La llei electoral impedeix de publicar més enquestes a partir d'aquesta mitjanit
A mesura que avança la campanya, la CUP, un espai fonamental de la pluralitat del moviment independentista, va entrant en una posició electoral com més va més perillosa
A diferència d'allò que passava fins ara, els vets encreuats al parlament fan pràcticament impossible cap majoria absoluta i forcen governs minoritaris, en què l'independentisme té més capacitat d'arribar a acords
El sindicalista Matías Carnero és insensible a la repressió, contravenint un principi sagrat en la història sencera del moviment sindical mundial d’ençà de la seua fundació
La gran pregunta és si els indecisos i abstencionistes independentistes s'espolsaran la son de les orelles i reaccionaran per evitar la Catalunya del president Illa
Només cal constatar, per exemple, com és de diferent poder fer actes públics a la ciutat que vulgues o anar a passejar per allà on vulgues o no; triar el cap de llista que vols o no
L'enquesta diària de VilaWeb mostra uns escons clau en disputa a cada circumscripció