L’Ovidi i nosaltres
Cal recordar, i hem de recordar-nos, que aquest país nostre va deixar morir l'Ovidi en la penúria
El sociòleg nord-americà Craig Calhoun, conegut com una de les autoritats mundials sobre el nacionalisme, reflexiona en aquesta entrevista sobre les conseqüències de l'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units i sobre la deriva autoritària que l'acompanya
Si tant ens vol ajudar Pedro Sánchez, no estaria bé que començàs deixant d'espoliar?
A Espanya pretenen que no és el partit del president del govern que té l'obligació d'arribar a acords, sinó que són els altres partits que tenen l'obligació de donar-li suport
És un parany perillós fer servir noms i definicions primmirats com una cortina de fum semàntica destinada a camuflar la continuïtat del feixisme amb una nova etiqueta més amable i digerible
El nou president trenca amb les tradicions democràtiques del seu país en l’acte d’obertura del seu nou mandat
El Consell de la República ha de ser l’eina d’autoorganització dels catalans nacionals, al marge dels estats espanyol i francès. Solament això. I ni més ni menys que això
ERC primer i Junts de fa un any es troben atrapats en l'òrbita del PSOE. Que hi haja símptomes de voler-se'n escapar és una bona notícia per a tots
Fins i tot després d’aquest alto-el-foc és molt improbable que hi haja una pau real. Perquè una pau real reclama d'entrar a fons en les grans qüestions i resoldre un seguit de grans problemes que amb el pacte presentat ara, simplement, ni es toquen
Els espanyols i alguns catalans no suporten que els pose davant l'espill –des del sistema nacional català i sense moure-se'n. I encara menys que, a sobre, siga un guanyador
Dos agents de la policia espanyola amb base a Girona van visitar Es-Satti a Ripoll; la darrera, un mes abans dels atemptats, quan comprovaren que l'imam ja s'havia fet fonedís. Com és que no en van avisar als Mossos?
Massa sovint ens agrada i ens interessa més de parlar dels polítics –i parlar de la "condició humana" dels polítics– que no de la política. I aquest és segurament un dels errors més consistents en la nostra trajectòria com a poble
Aquest és el món en què vivim. Un fet imprevisible, qualsevol fet imprevisible, ho pot canviar tot, ens pot canviar la vida a tots, o fins i tot conduir-nos a la mort a tots
Per a sostenir la tesi que Espanya és una democràcia que va trencar amb una dictadura, cal una cosa tan simple i elemental com posar-hi data d'inici. I no poden
És a punt de caure sobre nostre un perill enorme, del qual no acabem de comprendre la magnitud i per al qual no sé si la gent normal estem prou preparats
ERC és un partit partit, esquerdat, segurament de manera irremeiable. I la polèmica encetada per Joan Tardà sobre l’abandó de la independència com a objectiu no fa sinó certificar-ho
Ni els tres governs autonòmics ni els dos governs estatals no han pogut aprovar un pressupost enguany, i sembla que no en seran capaços. I això és una degradació molt perillosa del sistema democràtic
Vistes les noves maniobres contra el Barça, cal demanar-se per què el futbol ha de respectar unes fronteres estatals si cap més empresa europea ja no les respecta
Mazón, aquesta volta, no ha tingut cap més remei que empassar-se el seu programa electoral, la seua fòbia a la llengua i la seua ambició lingüicida, i ha hagut de fer la meitat important del missatge de Cap d'Any en català
Fa temps que ja no treballem únicament pensant en l'endemà sinó també en els trenta anys vinents d'aquest diari i en el paper que haurà de tenir com a mitjà, en un món tan canviant, i com a diari nacional dels Països Catalans
Ho sabem tots, però ens ho diem poc: si Catalunya, el Principat, avui és part d'Espanya (encara), tan sols es pot explicar per l'ús continuat de la violència política
El Consell de la República és una institució que es pot haver fet malbé i que passa moments molt difícils, però que té, per la seua constitució mateixa, aspectes crucials que encara juguen a favor seu
L'ambició i l'afany de poder dels polítics actuals ha fet que els "oportunistes, desesperats i incompetents" vagen arrossegant-se anys i panys a la recerca de nous càrrecs i pagues, sense gens de dignitat personal ni respecte a la dignitat de la responsabilitat política que havien ocupat
La reacció a aquest atemptat posa en relleu fins a quin punt la representació dels musulmans com una amenaça oculta recorda la pitjor història europea amb les teories de la conspiració contra els jueus
Hi ha moments en la vida política que, simplement, és impossible d'aguantar impertèrrit les provocacions
Amb la llei d'amnistia aprovada al parlament espanyol ja no hi ha cap causa judicial contra Puigdemont que puga ser adduïda com a explicació de l'anormal comportament dels socialistes envers ell
El català és l'única de totes les llengües sense estat d'Europa que guanya parlants. Perquè alguns països fabriquen fills d'una manera molt més nombrosa i eficaç que nosaltres, però cap no els adopta tan bé
Una part dels ciutadans ja no podem aguantar com si no passàs res els discursos previsibles i el control obsessiu que els partits polítics intenten d'exercir sobre la voluntat popular i les seues formes d'expressió
Junqueras és qui ha dirigit i qui identifica en la seua persona el canvi de política d'Esquerra després del 2017, que ha portat el partit al cul-de-sac en què es troba avui.
La batalla dels batlles per la llengua exemplifica que hi ha conflicte, un conflicte obert, irreductiblement nacional, entre França i Catalunya. Que continua
Paradoxalment, el sistema capitalista, evidentment descontrolat, es va convertint a una gran velocitat en un perill per al sistema mateix
Els rivals queden marcats per totes les nostres victòries passades, com ho certifica el sobtat tomb en relació amb la llengua executat ahir per la presidenta del govern balear
El procés d'independència no es pot fer si no es fa, també, contra el PSOE
Els socialistes, en la seua línia habitual, van arreplegar els vots que necessitaven de Junts i es van desentendre, un minut després d'haver-los obtingut, de la sort dels seus socis. Ara la situació és insostenible
La sorpresa de dimecres és que l'esquerra francesa ha dit prou a la pinça al nas i ha deixat despullat Macron, que, com Sánchez, malda per tenir el poder personal i únic, al preu que siga
Visc en primera persona els mateixos sentiments que, aquestes darreres dècades, les dones m'havien ensenyat que elles vivien i que jo, fins ara, tan sols havia pogut assumir intel·lectualment
La violència sistemàtica és una eina cabdal de desorganització, de destrucció fins als fonaments d'una societat, i això que passava al servei militar responia a aquest propòsit
Sánchez i Macron han descobert que tot és possible, però no tot és sostenible
Forma part de la bona educació respectar els grans i agrair-los la feina feta, però això no pot ser contradictori amb la crítica política
Ara la cosa és saber fins on voldran Mazón i el sistema de partits mantenir el torcebraç amb el poble valencià
El Parlament de Catalunya, per desgràcia, continua atrapat en un format adoptat en els principis de la transició, que no té en compte les especificitats pròpies de la societat catalana ni el pas dels anys, ni l'evolució de la política o d’aspectes com la capacitat de comunicació personal