I com és que no ho cremem tot?
La temptació de començar de zero reduint al no-res l'arquitectura social que tenim no és tan irracional com pot semblar
En clau catalana, espanyola i europea, mantenir la posició i no cedir al xantatge cínic de Pedro Sánchez i els seus comportarà un reforçament important de l'independentisme
La gran premsa europea destaca dues conseqüències de les eleccions: "Prepareu-vos per a la reaparició de Catalunya com un afer polític" i "Espanya esdevé com més va més ingovernable"
Since 2017, the PSOE has chosen the wrong side. Between democracy and repression, between politics and violence, the Socialist Party has always chosen repression and violence, and moreover, it has made this choice hand in hand with the PP, Ciudadanos, and Vox.
El PSOE s’ha equivocat de bàndol del 2017 ençà. Entre democràcia i repressió, entre política i violència, el PSOE ha triat sempre repressió i violència i, a més, ha fet aquesta tria de bracet del PP, de Ciutadans i de Vox
Junts té ara la paella pel mànec, però haurà de demostrar la seua capacitat i la seua coherència, sense por de què puguen dir els altres, pensant en la independència i no en qui governa a Madrid
El PSOE ha sabut imposar el seu marc mental i ha acorralat l'independentisme i el sobiranisme. Però la història ensenya que això no té res de decisiu ni, encara menys, de definitiu
Quan es tracta de limitar els drets dels catalanoparlants, els partits espanyols, la nació espanyola en el seu conjunt, són tot u. També el PSOE, per més que ara se'n vulga aprofitar
El TSJC ha imposat ara més llengua espanyola emparant-se en la llei aprovada pel Parlament de Catalunya. Difícil, doncs, trobar una expressió més gràfica i evident de la impotència i la incapacitat dels polítics catalans
La qüestió és que Vox no tinga ministres, que l’extrema dreta no entre en el govern d’Espanya i es puga evitar així un canvi rotund de la imatge del seu país a Europa i, possiblement, unes serioses repercussions a la Unió Europea
Honradament, jo tan sols puc dir que aquesta campanya no m’agrada gens i que la trobe insultant del punt de vista polític, del punt de vista del debat públic i del punt de vista del respecte degut als electors, als ciutadans
Vist Alliot, vista Prohens i vist Mazon, molt cec cal ser per a no entendre que la catalanitat és el camí i és la resposta
Un dels defectes més grossos del catalanisme és que som capaços de coreografiar respostes d’una gran qualitat a les agressions, però ens costa Déu i ajut construir coses sòlides que puguen resistir totes soles qualsevol agressió
Sis anys després, el pèndol sembla que va abandonant el camp de l'autonomisme resignat, el diàleg i la negociació, que han estat hegemònics amb ERC d'ençà del 2017. Veurem on ens porta això
Si fa tres mesos l'acord de la claredat ja era incomprensible, avui és un projecte que no té ni cap ni peus, ni futur de cap mena. El govern faria bé de tancar-lo
El 'deep state' espanyol, la JEC, per exemple, no tan sols representa un estat dins l’estat –com passa més o menys a tot arreu–, sinó que representa sobretot la continuació del franquisme
Allò que passe en aquestes eleccions no serà important per a Espanya i prou. Hi ha en joc moltes coses també al nostre país, que poden tenir repercussions més enllà del congrés espanyol. N’explique deu
Amb el pas dels anys ens hem anat acostumant a l'enorme diferència de qualitat intel·lectual, de visió moral i d'independència pràctica que hi ha entre el Tribunal General de la Unió Europea i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea
Hi ha una victòria clara dels partidaris d’anar a les urnes, però també es demostra que hi ha una minoria important que en desconfia completament: no és l’hora de desqualificacions entre els uns i els altres
El govern britànic diu que serà molt difícil d’impedir que les Òrcades canvien d’estat, com sembla que volen, i se’n vagen a Noruega, perquè això no seria un procés d’independència sinó tan sols una reconfiguració de les fronteres de dos estats. Curiós
Hi ha un procés complex de decepció, de tristesa, de ràbia i de còlera per les promeses incomplertes i per la inoperància de la classe política, que origina un rebuig total del sistema político-mediàtic en algunes capes de la població
La junta electoral pren els drets a Junts per donar-los tots al PDECat, de manera que contradiu allò que ha fet normalment abans i, sobretot, contradiu els favors constants que fa als partits espanyolistes
És més que probable, i podem anar pensant que serà així, que l'espai rupturista acabe anant dividit a les eleccions: els uns votant Junts o la CUP i els altres abstenint-se
La senyera no és assumible per la dreta, excepte potser al Principat. L'estelada no ho és enlloc. Ni la tricolor republicana espanyola. Però la bandera gai? Usar-la contra la dreta denota, més que res, el desconcert de l'esquerra
La pregunta que crec que tothom s’ha de fer és si el fet que el PP i Vox siguen pitjors és prou justificació per a votar-los –el PSOE o Sumar– i acceptar així que ens mantinguen lligats dins la gàbia durant vint anys més
En quaranta-vuit hores, per la rebel·lió dels Wagner, Putin ha perdut l'aurèola que, als ulls de molts ciutadans d'aquell país, el feia equiparable a Ivan el Terrible, a Pere el Gran o fins i tot a Stalin
Els nostres pobles, en vida nostra, han avançat molt i no és que ho tinguem fàcil per a guanyar, però el futur, estimat Martxelo, estimada María, és més a prop de ser nostre que no pas seu
La nació és un procés dinàmic que parteix d'elements que han estat ací durant segles, però que només pren cos quan s'articula i es defineix com un procés polític que vol el reconeixement internacional
Andrew Dowling ens explica mitjançant la llengua, però també mitjançant els condicionants de la geografia, el passat, “una rica història de rebel·lions populars” i l’emigració
No oblidem que la guerra contra el català no comença amb l’arribada de Vox, sinó que és una guerra permanent que als catalanoparlants no ha deixat de castigar-nos mai. No ens confonguem
Voldríeu més ordre? Que tot fos més ordenat i fàcil? Jo també. Però el país ha optat per la via caòtica. De manera que podem lamentar-nos cada dia o entendre la dinàmica que es genera
En la via caòtica a la independència tan sols compten els fets i els fets grossos. I dissabte en va passar un de molt definidor
Per tercera vegada, sense vergonya ni remordiments, les forces espanyoles s'han unit per impedir que la capital de Catalunya tinga un batlle independentista
En el moment de la jubilació, Martxelo Otamendi deixa al poble basc un diari lliure, que ha contribuït com el qui més a crear. Espere que ara ho gaudesca com a lector durant molts anys
La decisió d’ahir del Tribunal Suprem reafirma que per als espanyols és una prioritat que l’exili no isca victoriós perquè saben que aleshores és la nació catalana que ix victoriosa
Les diputacions, cada diputació, són l’autèntica cova d’Alí Babà del sistema partidista. Institucions molt poc escrutades per on corren els diners de manera desbocada
El pacte valencià certifica una de les característiques més preocupants de la nova onada ultra: la sorprenent facilitat amb què els partits d'extrema dreta arrosseguen cap al seu discurs i la seua pràctica la dreta tradicional
Com és possible que amb tres governs en dos anys el president s’atrevesca encara a parlar d’estabilitat i diga que vol exhaurir la legislatura?
L’operació de Yolanda Díaz vol reconfigurar l’esquerra espanyola dels despatxos de Madrid estant, sense passar per les urnes ni atendre els interessos dels ciutadans
L'informe que demostra la discriminació de Google contra el català ens recorda com és de difícil la normalitat lingüística en el món d'avui
La cascada d’absolucions a què assistim demostra la il·legalitat d’una tàctica sistemàtica del poder judicial i policíac, que simplement no pot restar impune