La llengua catalana, més enllà dels humans
Si tots els humans que parlem català moríssem demà, el català continuaria vivint en aquestes màquines que ja saben parlar-lo i que no tenen caducitat
Tina Vallès
Arxiu
Tina Vallès
29.10.2020
Els núvols, un instant
«Llegir Szymborska és estar disposat que una frase aparentment petita t’obri un esvoranc a la pensa i t’hi aboqui un raig de llum o un tou de dubte»
22.10.2020
La intuïció de qui llegeix
«Qui et llegeix no vol sentir-te explicar el que has escrit, només llegir-te i llegir en tot el sentit del verb, interpretar el que has escrit amb les seves eines, les que té ell»
15.10.2020
El fil de la imaginació
L’observació, la memòria i la imaginació, les tres eines fonamentals per escriure, després de la lectura, per descomptat
08.10.2020
Els fils de l'humor
Distància, tendresa, humor i bisturí, els quatre ingredients bàsics per fer els personatges propers sense que ho siguin massa
01.10.2020
Tocats de mort?
«Tot plegat té molt de psicologia, actualment defensar la llengua demana una seguretat, una determinació i una rapidesa que depèn de quin dia potser no ens surt»
24.09.2020
La incomoditat com a llavor
L’envejable debat sobre autoria, feminisme, crítica i autopromoció de les autores xilenes, es podria traslladar aquí, a casa nostra?
17.09.2020
Escriure amb els peus
«Em llanço a pensar com pot condicionar l’escriure el fet de tenir els peus lliures o atrapats dins de pell sintètica, posem per cas»
10.09.2020
Les llengües de Mòria
«Quantes llengües es parlen, es parlaven, al camp de Mòria? Quantes d’aquestes llengües estan amenaçades?»
03.09.2020
Sis mesos d'incertesa no són res
«La incertesa ara duu penjada al clatell la maledicció de ser la causa dels mals de tots. Però ella ja hi era, ella sempre hi ha estat»
30.07.2020
La bombolla de la tarda
«Saps què?, dedicaré el meu últim article de la temporada a les teves bombolles, li dic mentre passegem. Ah, per què?, em demana»
23.07.2020
Dins la cambra amb Clarice Lispector
«No pot ser que només calguin 158 pàgines per descriure una dona que entra en una habitació, la troba buida, n'obre un armari, hi veu un escarabat, l'intenta matar i després...»
16.07.2020
Dos brots verds al món del llibre
«Un llibre no s'acaba quan surt d'impremta, tampoc quan arriba a la llibreria nou de trinca, tampoc quan ja és a casa del lector, més aviat tot just comença a viure!»
09.07.2020
D'idees filó, frases insulses i novel·les com xurros
«Els qui escrivim solem viure enderiats amb els mètodes, ens agrada saber les interioritats de l’escriptura dels artistes que admirem, o més que saber-les, imaginar-les, fer-hi elucubracions»
02.07.2020
Emmascarats com mai, enllaunats com sempre
«Per megafonia ens van recordant els consells de seguretat, la mascareta i la distància, i això enerva més d’un. Gairebé quatre mesos sense patir el cinisme i la mala praxi de Renfe, ja ho havia oblidat»
25.06.2020
Si ens hi fixem
«Fixar-nos en la natura ens salva, ens uneix, ens distreu, ens fa créixer i ens ajuda a viure fins i tot quan tot se’ns gira en contra»
18.06.2020
Panero i l’atzar de la lectura
Quan vaig buscar per primer cop el seu nom, el de Panero, a l’enciclopèdia de la biblioteca i vaig veure que era del 1948 el primer que vaig pensar va ser 'com la mare'
11.06.2020
Els verbs del morir
«El verb morir té una infinitat de calaixets a dins, hi caben totes les morts, és el verb més adient sempre»
04.06.2020
Memòria de polígon
«Als polígons, i als seus marges, també hi ha una història que es pot contar, que es pot escriure, que mereix tantes lletres com el més bucòlic dels mons»
28.05.2020
L'escola a casa dels privilegiats
«Ens hi juguem molt més que avançar o no avançar matèria: aquesta divisió entre uns nens i uns altres va en contra dels drets humans»
21.05.2020
Això s’ha d’escriure
«Li brillaven els ulls quan em deia que no era cap història del passat, allò, que aquella noia era gairebé de la meva edat i que el que explicava era present, acabava d’ocórrer, encara fumejava, i s’havia d’explicar»
14.05.2020
El nostre quilòmetre de cada dia
«Se’m va glaçar l’espinada el dissabte abans de la primera sortida, quan vaig mirar quina distància hi havia entre casa i l’escola: quatre-cents metres. Llavors un quilòmetre fins on ens duria? No gaire lluny»
07.05.2020
Ens falten gestos
«Em torno una exageració de mi mateixa quan m’emmascaro. Em sento parlar i em faria callar, però veig que ningú més se’n sorprèn, que anem cap aquí»
30.04.2020
La quantitat de te depèn de la tassa
«Tothom sap la tassa que té i el te que vol i amb una cosa i l’altra ha de saber trobar l’equilibri per no quedar-se amb set ni que la tassa vessi»
23.04.2020
La meva amiga llibretera
«La meva amiga llibretera té una bona colla de gent al darrere que se l’estima i li dóna suport sempre que cal, que celebra els seus èxits i la consola quan vénen mal dades»
16.04.2020
El senyor Gargamel i els nens en bombolles de sabó
«Al senyor Gargamel els nens li fan nosa: fan soroll, jo no he escollit tenir-ne, no sé per què he d’aguantar els nens dels altres, criden massa, ara per què salten, ara per què canten...»
