Sánchez, Macron: els límits de la política-espectacle
Sánchez i Macron han descobert que tot és possible, però no tot és sostenible
"Ho diu la Miralles: 'L’art, com més senzill, més lectures hi pots arribar a trobar', i el camí cap a aquesta senzillesa és llarg"
"Per què hem vingut? El text, totes les que escrivim, el coneixem per força. No hi pot haver cap dona que escrigui i que no conegui aquest text de la Woolf"
"He tingut tantes vegades la sensació que havia de demanar perdó per ser dona i jove i pretendre escriure o traduir o tan sols corregir literatura"
"Només tenen això, els ho han pres tot, als que avui són joves, i només els queda posar-hi el cos, la veu, els crits i la ràbia"
"Qui podia continuar llegint aquella novel·leta mentre tota aquella altra trama es desplegava cada cop més enteranyinada amb cada nou subratllat?"
"El que pretens escrivint o dibuixant t’ho han de dir els altres, ho han de veure ells, els qui et miren o et llegeixen"
"Ves que no se’ns hagi de felicitar per no haver sortit encara a cremar coses cada vespre"
"Mandela només va posar els fonaments del que ha de ser el país, la casa de tots els sud-africans, en falta tota la resta, amb fonaments i prou no es pot viure"
"A la sèrie de Ruffalo les coses no encaixen, només passen, com a la vida real, però sense la voluntat de ser un documental, perquè és ficció i no se n’amaga"
"Si ens convertim en cossos sans i ben alimentats amb el cap buit, el futur pinta negríssim"
"Mira si té glaçons i se’n posa un al cafè. La foto d’ella a la porta de la nevera"
El problema és que quan escrius n'has de dir d’alguna manera, d'allò que escrius, ho has d’anomenar
"El món literari per a mi és com una selva plena de perills, bèsties desconegudes i plantes que no sé si són comestibles o verinoses"
"Un diàleg entre dues autores que escriuen per explicar-se, per explicar que són dones, que són xicanes o de nació oprimida i que escriuen en una llengua abolida o amb una veu de frontera, dual, de pont entre dues cultures"
"Qui diu consciència diu autoestima i diu voluntat, una mena de trinitat de la llengua que cal que conservem i cuidem com un amulet contra tot el que ens passa com a catalanoparlants"
"El que havia de ser un berenar amistós va ser una confrontació, una posada obligada davant del mirall: ets així i podries haver sigut aixà"
"Un autònom busca feina, fa la feina i després mira de cobrar la feina. Són tres feines i totes tres s’han de fer"
«Em pregunto fins quan durarà la connexió del codonyat, aquest anar i venir de carmanyoles i paper de plata dins les famílies»
«Llegir Szymborska és estar disposat que una frase aparentment petita t’obri un esvoranc a la pensa i t’hi aboqui un raig de llum o un tou de dubte»
«Qui et llegeix no vol sentir-te explicar el que has escrit, només llegir-te i llegir en tot el sentit del verb, interpretar el que has escrit amb les seves eines, les que té ell»
L’observació, la memòria i la imaginació, les tres eines fonamentals per escriure, després de la lectura, per descomptat
Distància, tendresa, humor i bisturí, els quatre ingredients bàsics per fer els personatges propers sense que ho siguin massa
«Tot plegat té molt de psicologia, actualment defensar la llengua demana una seguretat, una determinació i una rapidesa que depèn de quin dia potser no ens surt»
L’envejable debat sobre autoria, feminisme, crítica i autopromoció de les autores xilenes, es podria traslladar aquí, a casa nostra?
«Em llanço a pensar com pot condicionar l’escriure el fet de tenir els peus lliures o atrapats dins de pell sintètica, posem per cas»