La tortura com a entreteniment de masses
Com deia Hannah Arendt, el fet més greu no és que una cosa passe, sinó que es torne normal. I és això, exactament, que passa amb 'La infiltrada': el film implica la normalització de l'horror
"Si cada dia que passa la llengua recula un pas i els únics que li fan costat som una colla de catalanoparlants perpètuament emprenyats i en guàrdia, on anirem a parar?"
"La intenció és el que compta (i conta)? Què fa que un conte sigui un conte de Nadal?"
"Entenc (és un dir) que li volguessin vetar el discurs: proposava canviar el món a partir dels nens!"
"A la vida tot no encaixa com un puzle, i de vegades la ficció vol reflectir precisament aquest desencaixament o bé crear-ne un de nou, per què no"
"Què hauria pensat el mestre Poe –i Briggs!– si hagués assistit a la xerrada de Cadenes i Todó?"
"Els traductors també llegeixen i de vegades hi ha editors que se’ls escolten"
"Si passes el primer moment de reacció i continues fent-te preguntes, arribes a un laberint, fins i tot un camp de mines, el de com informar sobre això sense fer més mal a la víctima"
"Prepareu-vos. / Perquè el fred que ens ve / ve de dins", diu la poeta Alba Camarasa
"Calen llibres que abastin tots els colors i els tons, que obrin i obrin i tornin a obrir les ments dels més joves perquè de debò creguin que és cent per cent possible ser lliure sexualment i que per ser-ho és del tot indispensable que ho siguin també tots els que t’envolten"
"Ni tan sols al supermercat, comprant pa, formatge, vi i productes de neteja, som tots iguals, ens tracten igual"
"... si és que realment la creació i la recerca es poden separar, si no és que s'entortolliguen sempre, tant si escrius poemes com si investigues fenòmens de la natura..."
Gorga bada, camina, observa, es distreu, remena llibres i tot plegat la manté en un estat de lucidesa ociosa gairebé encomanadís
Hi ha tantes maneres d’escriure contes (i de llegir-los) que intentar atrapar-ho encara que només sigui a grans trets sempre serà, afortunadament per al gènere, una empresa impossible
"No totes les entrevistes que es publiquen són diàlegs"
"El misteri d’escriure. I la màgia. Això no s’ha de perdre mai. Hi ha una part que no controles"
"Penso en com una mateixa imatge, tan petita, tan aparentment insignificant, pot voler dir dues coses tan diferents segons qui se la miri"
"M’aturo en 'On un instant pot ser com tot un any' i començo a entreveure els fils que van de la poesia de Miłosz al quadern de Skibinski"
Val la pena tenir alguna mena de radar per detectar quan les teves paraules amables no són ben rebudes, perquè no saps mai què passa, què viuen els de la taula del costat
"Escrivint pots ficar-te dins del pare, reviure amb ell els últims dies, mirar de recollir-los, d’entendre’ls, de donar-los un bastiment literari"
"Escric com si hagués de salvar la vida d’algú": ho llegia i se m’escapava el riure
"Passada la revetlla s’obre del tot la veda per fer que el silenci sigui tan sols un vague record d’una època pretèrita que enyorarem obsessivament dia rere dia"
"Fan falta llibres que facin aquest pas cap endavant i exposin com són (o com poden ser) les coses si s’és tolerant i respectuós, si l’amor està per damunt de tot"
“El món només es pot mirar així, a bocins, per peces, fragmentat, i després provar de compondre'n un puzle"
"Des de la taula on escric, veig un tros del balcó de davant, el que tinc més atapeït. De fet, és al revés: el tinc més atapeït perquè és el que veig des de la taula on escric"
"M’interessa això, precisament: que no m’ho donin tot tan cuinat, que els lligams entre els diferents ingredients d’un text no siguin tan evidents, tan visibles"