La tortura com a entreteniment de masses
Com deia Hannah Arendt, el fet més greu no és que una cosa passe, sinó que es torne normal. I és això, exactament, que passa amb 'La infiltrada': el film implica la normalització de l'horror
Entre anar a passar un examen i venir contestat de casa, just al mig, hi ha l’actitud adient per anar a ser entrevistat
No ets rica. Ho acceptes i no hi dónes més voltes. Sort que t’ho han dit, ara ja ho saps. Llavors comences a repassar com té col·locat el sofà la gent que coneixes...
I arriba la meravella, perquè si t’agrada llegir Ginzburg i t’agrada llegir Gornick, llegir Gornick llegint Ginzburg és el súmmum, no t’ho puc explicar
És el que tenen de vegades les frases, que les comences llegint al paper i de cop i volta ets lluny i la novel·la continua oberta de bat a bat a la teva falda, confiant que hi tornaràs
I respires, respires i agraeixes que tot comenci quan ja s’ha sortit de l’armari i se centri en el que tots els adolescents del món tenen al cap tot el sant dia, els atregui qui els atregui: l’amor
Estic a punt de saber que la dinyaré per un puto càncer i encara he de llegir originals de joves entusiastes que podrien ser fills meus
L’adolescència sencera és una lluita i un joc de seducció amb la incomoditat, una incomoditat que creus que se n’anirà quan travessis aquest desert de dubtes i provatures, però que a mesura que t’acostes al final t’adones que no se’n pensa anar
“S’ha de partir sempre de la idea que ens llegeix algú intel·ligent, se’n diu respecte.”
"No és gens estrany que Vidal necessiti el format epistolar, perquè els que la seguim tenim clar que ella escriu per ser llegida, per ser escoltada!, i si escriu en veu alta i vol ser llegida, tenir aquest Vós d’interlocutor és gairebé com posar la biga mestra del llibre"
«Si he de triar entre blanc i negre, sempre diré que l’art no serveix per a res abans que penjar-li una etiqueta d’útil que li vagi xuclant tot el sentit fins a deixar-lo com una pelleringa dogmàtica»
"Perquè Vallverdú fa més de seixanta anys que escriu cada dia."
"Estic innocentment convençuda que Tolstoi hauria escrit diferent si hagués tingut l’oportunitat d’anar en bicicleta des de ben jove"
"I és perquè no cap en un ull que ens interessa que ens expliquin el paisatge des de diferents ulls."
"Aquesta setmana he comès l’error de dir-li a una col·lega que d’això-se’n-podria-fer-una-novel·la"
"I llavors penso en la meva mirada privilegiada que es fixa en aquests detalls perquè tinc porta i claus i llit i sostre i demà"
"És ben bé un moment d’aquells que expliquen el cuc de l’escriure, i un cop més Poe ho fa magníficament i amb ben poques paraules, que per això és un mestre del conte –el mestre"
"Els llibres mòbils són, posem-nos pomposos, grans incitadors de la relectura. Perquè llegir va més enllà de la lletra, això ja ho sabem, oi?"
"No vull fer un escrit etern ni tampoc vull excusar ningú, així que deixo aquesta pinzellada aquí i que cadascú en faci el que pugui o vulgui"
"Dickinson va prescindir de l’exterior, de la gent, de l’amor, de tot, i això vist des d’ara és per començar sorprenent i tot seguit fa rumiar"
"El que escriguis, si tot va bé, s'explicarà tot sol en mans del lector, que també té, si tot torna a anar bé, imaginació"
"—No han passat ni cinc minuts i ja surten les dues ratlletes. —Dues ratlletes què és? Positiu!? —...S...í... —Què!?"
"L’editor et proposa que rebaixis el to del text perquè 'els nens no ho entendran', sense adonar-se que rebaixant-lo sí que acabarà passant que els nens no entenguin un text com aquest, però passarà per culpa nostra"
"No us imagineu Espinàs davant d’un portal de Barcelona i Perec davant d’un de París fent exactament el mateix ‘exercici singular de disciplina’ simultàniament?"
"Si ho trasllades a qualsevol altra feina o disciplina artística potser s’entén millor, però és cansat haver de fer sempre aquests símils per fer entendre que la feina d’escriure s’ha de prendre seriosament"
"Miri amunt, jo li diria, miri amunt, senyora, aimia!, que és l’home estàtic qui té davant dels ulls."