La tortura com a entreteniment de masses
Com deia Hannah Arendt, el fet més greu no és que una cosa passe, sinó que es torne normal. I és això, exactament, que passa amb 'La infiltrada': el film implica la normalització de l'horror
M’agraden els relats nadalencs que no són una exaltació de Nadal però tampoc se’l carreguen, que es belluguen en la zona dels grisos, que és per on solem moure’ns tots plegats
La novel·la és el que més interessa, els joves no guanyen premis, les dones en guanyen pocs, la poesia i la literatura infantil són les menys valorades
Mentre escric això em vénen al cap tots els llibres de gent guarida-però-no-lletraferida que he arribat a corregir... Històries de superació amb tota la bona intenció del món però il·legibles
La veritat sencera, endreçada, completa, no es pot capturar, no es pot escriure, no ho pot fer ningú, ni una càmera, ni una gravadora, i molt menys una novel·la
No podeu fer que els vostres fills siguin lectors perquè no depèn de vosaltres
Hem d’escriure el que no sabem escriure, que si ja ho sabem escriure, no interessa, perquè no hi ha repte, no hi ha territori per explorar, no hi ha buits per omplir
Hem avançat poc encara que de vegades ens enceguem i ens faci l’efecte que es publiquen moltes dones i fins i tot ho tractem de moda o de tendència
Living in exile, she insists that Russians and Putin are not the same
Enguany el premi fa tretze anys i alhora se celebra el centenari del PEN Català
Hi ha tanta intel·ligència en la producció d’aquesta sèrie, que tot i que cou i remou i hi ha vegades que acabes encongidíssima al sofà, necessites veure-la
Woolf va veure les pomes de Cézanne i va proposar-se fer el mateix en literatura
Hem quedat que Canosa ja escrivia per a adults abans, el que passava és que no us n’havíeu sabut adonar, alguns
Llegir en veu alta, o més ben dit, escriure en veu alta, o sigui, reproduir la llengua parlada en la literatura. No hi ha res que m’entusiasmi més que trobar bons diàlegs en una novel·la
Temps per pensar: això demana la prosa de Cristina Garcia Molina, tant de temps com puguis, que no el perdràs
Els llibreters de vell hi han sigut sempre i s’ocupen dels llibres quan la resta ja ens en despreocupem, quan ja ningú no els vol: no es mereixerien una secció en algun raconet dels mitjans?
A escriure se n’aprèn llegint, per això, si em volgués posar estupenda, diria que totes les escoles d’escriptura haurien de ser, en realitat, escoles de lectura
Aquell cap és de Lenin!, per poc que un parell de pomes en deixin entreveure la punta del nas, la cua d’ull, un tros de cella, qualsevol veurà que en aquella bicicleta hi viatja el cap de Lenin
Recordar per construir, recordar per enfocar amb la llum cap endavant sabent què tenim darrere, recordar així, com ho fan aquestes dues autores que goso dir que gràcies a mi ara són amigues, col·legues de llum
Per això rellegim: hi ha el gust de tornar a un lloc conegut, i hi ha el repte de veure-hi coses noves
Ho preguntes amb la sensació d’acabar-te de calçar un passamuntanyes al cap per entrar en un banc a buidar-ne la caixa forta: “que pagueu alguna cosa?”
Comparant les obres de Barnes i Rooney he pogut fixar-me en una peça clau d’aquest com: el temps, el moment des d’on decideixes narrar la història, i com això n’afecta la lectura
Sé que tots els que teniu gat (o gos o...) fareu que sí amb el cap quan digui que tenir un animal a casa és com aplicar-se pols d’or a les esquerdes, fins i tot a les que no sabíem que teníem...
Quan dic que és per a tots els públics no hi llegiu ni mig mil·ligram de condescendència, aquest llibre és per a tothom, cadascú hi trobarà les seves coses
Els mondamnats som gent que hem estat ferida pel món, el món que ens envolta ens ha ferit, i no parlo de traus, talls o rascades, ens belluguem, ja ho deus intuir, dins l’ànima, avui, aquí
No entenc que el Departament d’Educació i el de Cultura no s’hi hagin posat seriosament, encara; seria una activitat de foment de la lectura senzilla i econòmica, perquè la infrastructura ja està feta i qui se n’ha d’ocupar ja el tenim contractat