La tortura com a entreteniment de masses
Com deia Hannah Arendt, el fet més greu no és que una cosa passe, sinó que es torne normal. I és això, exactament, que passa amb 'La infiltrada': el film implica la normalització de l'horror
«Aquest color de fang desolador és un avís que convé que no oblidem: vivim en un estat d'emergència climàtica, el Francolí ha crescut per venir-nos-ho a dir»
«Llavors caus que els altres també miren i que potser veuen en tu algú que va a bloquejar la delegació i fins i tot et troben perillosa, i t’espolses aquesta idea del cap perquè fa riure..., fa riure, d’entrada, però després fa por»
«Cal fer l'esforç de continuar considerant-los persones a tots, de no treure'ls de sobre el pes d'aquesta responsabilitat»
«El front. L’espai damunt les celles. Allà seran sempre lliures. Això és l’únic a què aspiro de debò»
«Dins del sobre hi ha una novetat editorial que no conec i que em mirarà amb pupil·les dilatades i boqueta de pinyó perquè li faci un lloc al meu espai setmanal, aquest on sou ara»
«Els autors catalans hem de ser sociolingüistes per escriure diàlegs que rutllin?»
«Un llibre comença sent un objecte, un continent, com una maleta buida, i en acabat pot ser que quan l'obris te'l trobis ple o més aviat buit»
«Això és escriure, ni escrius exactament el que t’ha passat, ni t’ha passat exactament el que escrius, tot i que sabem que ven molt la conya de la 'true story'»
«Com si unes ales invisibles i diminutes t’ajudessin a entendre el viure»
«A menys de cinc minuts de casa tinc dues clíniques dentals i tres salons de manicura»
'Un estiu a Galeusca' presenta cada diumenge a VilaWeb, Berria i Sermos Galiza una narració d'un autor català, basc o gallec que serà traduït a les tres llengües
«Les enormes gomes del mercat immobiliari i turístic estan fent desaparèixer un barri que a més viu ara també una desatenció cultural i educativa que ens fa sentir encara més desemparats. Habitatge, seguretat, educació i cultura a la corda fluixa, poca broma»
«Les natures mortes eren la seva única opció, i va decidir treure’n tot el partit possible»
«Va triar una vida de solitud i risc per documentar el món vegetal abans de l’arribada de la fotografia científica i va fer del seu projecte artístic i intel·lectual la bandera de la seva independència»
«Ramon Barnils aconsellava esborrar el primer paràgraf que escrivies de cada peça»
«També va ser en aquest carrer on vaig prendre per primer cop consciència que podia morir en qualsevol moment»
«Renegaria d’aquesta frase però ara em repto a mostrar aquesta feblesa inaprofitable que l’estilogràfica ha intentat convertir en taques per raons científicament demostrables.»
«Descobreixes que els avis tenen un cos, que rere aquelles robes, aquells pentinats i aquelles ulleres hi ha un cos com el nostre, que ara és vell però que va ser jove»
«Solà no encaixa dins les presses amb què s’han de llegir els llibres quan són novetat, no correu a llegir-la, podreu fer-ho sempre que vulgueu.»
«Sort que ens queden els escriptors. Aquests dies he fet una exhaustivíssima enquesta sobre l’ús del xandall entre la gent del gremi i els resultats són esperançadors per al xandall –només per al xandall»
«Si amagues la tristesa ella s’escapa i surt de tu per on no t’ho esperes. Si la traeixes, ella et traeix a tu»
«Trobar un mirall en cada pàgina i preguntar-te com s’ho ha fet per reflectir-te amb la precisió de les lletres, i no trobar la resposta perquè els miralls només pregunten»
«Se t’emparra, ell sí com un lloro salvatge que busca pirata, a l’espatlla i et picoteja a l’orella i et diu que ha vingut per quedar-se, i que a partir d’ara a les fotos se t’hi veurà sempre aquell buit»
«Va quedant clar que ara mateix només passen les coses que es diuen, si no s’han dit, les coses no han passat»
«Palau Ferré va ser un pintor, escultor i ceramista tan auster, tan essencial, que va dedicar tota la vida al seu art sense que això li fes oblidar en cap moment la seva gent, el seu poble i el seu paisatge, i encara menys els seus valors.»