Quan el mal ve d’Almansa: l’origen violent de l’Espanya moderna
El 25 d'abril és, exactament, l'espill on es reflecteix amb claredat la il·legitimitat de la presència espanyola en el nostre país
Donarà el cos a la ciència, no vol que es gastin ni un duro per enterrar-la, perquè ella sap en què els vol gastar, els diners, un cop morta: en el seu obituari
Imagino la seva vida explicada a les noies que avui dia carreguen un pes semblant
La fira de Bolonya és un espai de traducció, de compra i venda de drets, una fira per a editorials i il·lustradors principalment, però tothom qui treballa al sector del llibre hi hauria d’anar si més no un cop a la vida per entendre’n l’abast
No és que la realitat sigui cada cop més complexa, és que cada cop és menys habitable i la necessitat de fugir pròpia de l’adolescència ara pren unes dimensions més profundes
Hi ha lectura per a tothom en els teus llibres, per a tothom que vulgui llegir molts llibres dins d’un llibre
Crec que Gordéieva cedeix la veu a les víctimes perquè és que no hi ha cap altra manera d’explicar-ho, no es pot explicar, és una rutina de mort i és tan perversa que t’hi pots acostumar
Rentar el pare és una mena de bateig profund d’humanitat que se’t tatua a dins i t’empeny a entendre totes les arrugues del seu cos i a acariciar totes les seves paraules amb una esponja carregada de respecte
Per a què serveix la crítica? Per vendre llibres? Encara som aquí. La recepció d’un llibre en poques ocasions és realment crítica. Hi ha reaccions més que anàlisi, i les opinions parlen més de qui les emet que del llibre en qüestió. No descobreixo res, que ja ho deia Orwell
La situació actual de la llengua catalana no és responsabilitat dels adolescents d’avui. Els carreguem un mort que és nostre, que en tot cas serà seu quan no sigui nostre
La terra siciliana en mans del pintor d’origen rus, de terres i nits blanques, ens encén la mirada
Pujadas, amb la imaginació en una mà, l’humor a l’altra i l’esperit crític entre les dents, s’endinsa en una ficció que té la mida d’un cos humà però acaba sent incommensurable
I és veritat, Joana, si és impossible escriure les dues versions (si només n’hi ha dues) d’una història d’amor, com escrivim tota la resta?
Semblarà que parlem del clima però serà música i literatura, llum i foscor
Samarretes d’universitats americanes? No, aquí no en teníem, però és que tampoc teníem universitats americanes, per què n’havíem de tenir samarretes?
Ho escric sense noms, i sé que sense noms també fa servei, perquè ens ha passat a totes
Llegir la Rodoreda periodista és descobrir la Rodoreda abans de la Rodoreda que tots coneixem i alhora confirmar la Rodoreda que va ser
Sis dones catalanes i que escriuen en català
D’allà no el treus, que vol veure arribar el tió i que està convençut que vindrà pel balcó, com l’any passat, que va trucar al vidre, diu
Dones atrapades, dones que embogeixen, la paret i la flor grogues que lluiten per alliberar-se. La flor rodorediana es recargola, la dona de Perkins s’arrossega
Pots esperar que un dia arribi per fi el dinou de novembre? I mentrestant, com has de viure el dia divuit? Com una repetició? Com un convit a no repetir-se?
Es parla sovint dels avantatges de parlar més d’una llengua des de petits, però últimament penso en els inconvenients
Me’n recordo que l’àvia un dia va sortir de la cuina amb el dit ensangonat per una mossegada. Aquell dia vam dinar conill a la cassola
El Festival 42, comissariat per Ricard Ruiz Garzón, va acollir una infinitat d’autors nacionals i internacionals i un públic nombrós i entusiasta
Tenim unes 40.000 criatures afectades per la DANA que fa més d’una setmana que no solament no van a escola, sinó que viuen una situació dramàtica i incerta
Si escrius pensant en el missatge, el fracàs literari és estrepitós. El problema és que hi ha qui compra aquests fracassos
Estem parlant del 65% d’autoria femenina i estem parlant d’un premi amb nom de dona, Astrid Lindgren, que es considera el premi Nobel de literatura infantil
Estem tan envoltats de pedres simbòliques que comencem a no veure-les, a viure vacunats de pedra i símbol i passar-hi pel costat sense immutar-nos
«Les cançons d’Ilse Weber van ajudar a molts reclusos a conservar les ganes de viure malgrat l’horror del camp.»
Ara mateix la immersió lingüística és una mentida. Es pot viure en castellà, es pot aprovar i anar passant de curs sense haver après català
Fer-se càrrec del que és l’ensenyament, de la feina d’ensenyar, hauria de ser una prioritat dels qui ens governen, i el desgavell que és ara el sistema educatiu és conseqüència d’aquesta mala manera de no fer-se’n càrrec durant tants anys
El fotoperiodisme salva vides, de vegades literalment, perquè algú que es posa en risc per entrar en zones de conflicte i recollir-ne el testimoni és algú implicat, compromès, sensibilitzat. Però també en salva perquè provoca reaccions
Neige Sinno ho escriu perquè pot, i treu profit d’aquest privilegi no per donar veu als que no en tenen, sinó perquè té la paraula. I la paraula, la literatura, no li fa de teràpia
El visitant s’hi perd i s’hi troba, pel MACVAC, topa amb una obra de Basquiat, poc després ensopega amb Barceló, amb Tàpies, amb Warhol...
La realitat ja la tenen, no l’han d’anar a cercar a l’altra punta del planeta o en mons imaginaris, el que busquen és com mirar-la i com explicar-la
He començat a posar ordre a les meves lectures i a prendre consciència de gènere en dos sentits del terme: ser dona i escriure literatura infantil i juvenil
L’ecologisme, i sobretot l’ecofeminisme, és incòmode perquè ens obliga a canviar, no és una eina per tranquil·litzar consciències sinó per sacsejar-les i empènyer-les a canviar
Les dones encapçalen les lluites contra les causes del canvi climàtic i de vegades posen en risc les seves pròpies vides. Se’n diu ecofeminisme
Que del seu art en digui ‘feina’ o en digui ‘entreteniment’ ens ha de fer rumiar, a tots els que potser conjuguem massa sovint el verb ‘crear’
I si ens quedava algun dubte sobre si ens interessaria llegir el diari de Manguso o no, amb això ja queda clar que no el volem llegir, ara sí que ja no. Ha arribat la maternitat i ve disposada a obrir-nos els ulls, com si fins ara fóssim cegues
La Mary era diferent, ella duia pèsols secs i una sarbatana i, zzzzip!, bufava fort i t’enviava aquell llegum diminut directe contra el vidre, plinc!