És imperatiu reconèixer el paper de la violència en la vida política catalana
Ho sabem tots, però ens ho diem poc: si Catalunya, el Principat, avui és part d'Espanya (encara), tan sols es pot explicar per l'ús continuat de la violència política
Més que fracturada, la societat catalana és fractal per naturalesa. Un trencadís harmònic com el del banc sinuós del Park Güell. Condemnat a incorporar peces noves contínuament
Mentre la vida moderna reviscola espècies semiextingides ('equidistar', 'disruptiu'), engendra híbrids ('interlocutar') i fossilitza exemplars vius ('progre'), a Itàlia commemoren el referèndum que engegà la monarquia a dida
El retorn a l'oralitat no solament mata el cuc de l'orella. També la lectura, entesa en sentit tradicional (la que fa profit). Ens espera, per dir-ho en 'burocratès', la cultura de la incultura
Mentre natres ens imaginem el guió de 'Tintín a la República de Florsivioles', el feixisme va pujant de to. I no sabem trobar ni els insults adequats per tornar-nos-hi
Mentre descobrim, vés per on, que l''aporellisme' no és delicte, Ciudadanos recupera l'eslògan 'Vinieron a levantar Cataluña' per acabar la feina que el franquisme va deixar a mitges
Florilegi de calcs, modismes, innovacions i males herbes que salpebren de globalització l'alegre temporada político-lingüística. Car no solament de mocions viu la censura
Paràbola de la llengua pura i l'il·luminat. El salvador de la pàtria verbal. O, dit en termes psiquiàtrics, una 'personalitat amb trastorn paranoide de trets messiànics'
Novetats de la temporada catanyolaire. Aviso: encara que això anirà de coits i sodomia, serà molt filològic. No apte per als qui no hi veuen més enllà del mot
Aquissant la majoria castellanoparlant contra la independència, Ciutadans ha fet explotar el mite: el 'unsolpoble' vota cada cop més polaritzat depenent de la llengua materna
Si no porta xeix no és català, seria la lliçó que es desprèn de ‘Les 10 paraules més boniques del català’. Un vestit de festa per a una llengua que treballa amb la granota emmascarada de greix
«Què és violència?, dius, mentre em claveu porra, sentències i arengues del Borbó. Què és violència? I encara m'ho preguntes, jutge, govern, estat espanyol? Violència ets tu»
Narcisisme, psicopatia, histrionisme… Certes conductes s'expliquen per trastorns a què la situació política ens està exposant. I al final de tot ens n'espera un de col·lectiu: l'estrès post-procés
‘GDLC: venut -uda 2 adj i m i f Que s’ha deixat subornar, que ha traït algú o alguna cosa per diners o un altre profit material’. No és el cas de 'Sota l’estora…' de Lluís Batlle
Fabricar violència allà on no n'hi ha és una estratègia repressiva. Però també és una sonda: revela una psicologia col·lectiva primària, estructurada sobre la força bruta
Filòlegs professionals i vocacionals ens ofereixen mil alternatives al 'zasca' en voga, ara que el combat ens el fa tan present. Però l’ús, tossut, s’hi nega. Ara bé, l’ús… què és, exactament?
El neofeminisme està inundant el paisatge de termes i significats nous. Com més els afinem, més equívocs ens estalviarem, que d'això n'anem sobrats. Avui, clàssics revisitats
«Combatre amb violència els encaputxats que rebenten manifestacions i els incendiaris que encenen la vida política? No. Les agressions seran sempre seves»
El neofeminisme està inundant el paisatge de termes i significats nous. Com més els afinem més equívocs ens estalviarem, que d’això n’anem sobrats
El foc lent que requereix la fixació lexicogràfica topa amb l’acceleració dels temps que corren (i mai tan ben dit). La revolució feminista ens està esmicolant el diccionari als dits
Quan amb la ciència no n'hi ha prou, quan els diccionaris no hi arriben, apareix la sensatesa, el sentit comú: l'expressió popular per definir allò que no té nom
Són la punta de llança de la persecució. Els generals de l’exèrcit d’avui, que com que no pot entrar a sang i foc entra a soga i martell. L’armada de la repressió
Estic disposat a debatre un tema tan delicat com el de la (presumpta) identitat xarnega, però no a crits ni amb desqualificacions. Per a mi Twitter no ha de servir per a això
Ignomínia? Immoralitat? Hi ha cap mot per designar-ho? Una cosa que per al sobiranisme és impensable, humiliar l’oponent, per a l’espanyolisme és una motivació
El republicanisme ha desbordat l’independentisme al mateix ritme que #NousRepublicans marca el pas de la Revolució dels Somriures a la de les Emocions
Twitter com a nou assessor lingüístic. Desenes de comptes ofereixen assistència immediata. Ara, l’univers de la llengua es pot enfocar de moltes maneres. Fins i tot amb gràcia