És imperatiu reconèixer el paper de la violència en la vida política catalana
Ho sabem tots, però ens ho diem poc: si Catalunya, el Principat, avui és part d'Espanya (encara), tan sols es pot explicar per l'ús continuat de la violència política
Quatre taxistes energúmens confirmen la llufa que tot el col·lectiu porta penjada i ens falta temps per indignar-nos. Però que fem, nosaltres, perquè se la puguin despenjar?
«Faula postnadalenca sobre allò de sempre basada en fets reals, concretament en la necessitat que tenen certs opinaires d'omplir fulls tot parlant del sexe dels àngels»
«És el gran tapat de les llistes de castellanades nadalenques. El 'torró de gema', arterós, ja s'ha esquitllat en webs, blocs i embalatges. Però el cor dels parlants encara no se li obre»
Per poder transgredir la norma l'has de conèixer bé. Només qui se sent, i se sap, segur del seu idiolecte pot fer el següent pas: experimentar, desbordar-la i, en darrer terme, tornar a l'origen
La sociolingüística i els grans corrents mundials estan molt bé, però nosaltrs parlem i escrivim cada dia i necessitem una farmaciola de guàrdia. Que no solament de teories viu el parlant
'Mercenaris', 'carnissers', 'malabèsties', 'psicòpates'… L'amor incondicional del poble del lliri pel mossam només té una excepció: quan es vesteixen d'animalots, ai, d'antiavalots
En Pedrals en faria un alexandrí, en Màrius un concurs i l'Amades un embarbussament. Jo em conformaré a fer-li l'autòpsia, una dissecció radical de filologia político-recreativa
L'era de la postveritat arrossega la distorsió interessada del llenguatge. Combatre el masclisme multiplicant el significat de 'violència' és una estratègia arriscada: es corre el perill d'equivocar-se de víctima
En el lapse de temps entre gramàtiques el món ha canviat molt. Ara tots ens sentim al·ludits per les reformes perquè tothom escriu, baldament siguin whatsapps. I, d'altra banda, el sentit de l'autoritat s'ha subvertit
L'Optimot ha fet deu anys. I ho celebra amb un concurset que comença avui · En un àmbit on prevalen el 'Diktat', l'asseveració i fins el reny, aquest servei hi aporta un toc desenfadat molt higiènic
Fer entendre al parlant l'alternança lèxica segons la situació comunicativa… bufa! No, ell vol respostes breus i concretes: això es pot dir o no es pot dir? Són temps d'aporellisme gramatical
Demanem miracles a la immersió per compensar el que nosaltres no som capaços de fer: el 88% dels catalanoparlants canvien d'idioma davant l'interlocutor de llengua diferent
«El món muda i els ciutadans ho debaten, però la dràstica reducció del repertori lingüístic del planeta en queda fora. L''aversió a la solució' podria ser a l'arrel del no-reconeixement del problema»
'Fanàtics', 'hooligans', 'tarats', 'quinquis', 'colons'… Realment ens vols fer creure, benvolguda Punset, que no veies venir cap on anaven els teus amics de Ciutadanos?
Les llengües serveixen per comunicar-se, diuen els totòlegs (i per fer el préssec en públic, afegeixo). Per sort, també serveixen per a moltes altres coses: per identificar, per discriminar, per retratar-se…
Tenim massa parlants enravenats per la por d’espifiar-la. Anar a poar en altres dialectes segurament ajudaria a vèncer la por i alhora revifaria la llengua col·loquial, ara masoquísticament interferida
Paràbola de la llengua pura. Els seguidors del Salvador. O, dit en termes psiquiàtrics, 'personalitats amb trets antisocials, baixa autoestima i recerca de guiatge fort'
Treball de camp: hi ha un abans i un després del mestre en el llenguatge del futbol? Podem estar tranquils, perquè l'escola Puyal demostra que el seu llegat no ha estat solament lèxic
La febre Fabra arriba a l'àpex: tantes activitats, congressos i xerrades ens pujaran al cap. Jo estic tan febricitant que no em sé estar de contribuir al fabrisme amb uns quants derivats
L'any Fabra ha desfermat una fal·lera correccional. No hi ha xarxa ni grup sense el seu esmenaire. Però assenyalar errors sovint insignificants no millora la qualitat general de la llengua. És buidar la mar amb una cullereta
La capital del país és tant a l’avantguarda de tot que ja anticipa el turisme del futur: trepitjar vòmits sense sortir de casa (consells a un jove català per viure la Barcelonaexperience)
La capital italiana és el paradigma dels mals de la globalització. Una bellesa extrema i antiga que el turisme no us deixarà veure. Com una mare que fou i que ja no reconeix els seus fills
Ingredients: els grans mitjans continuen donant prova de submissió lingüística, la Gene no subvenciona prou la música indígena i a Sardenya llancen un baló d'oxigen a l'alguerès. Tot plegat, en l'estiu de la 'furgoteca'
Monocromia del conflicte: el groc inunda el paisatge i la grogor els mitjans. Ara, amb l'última atzagaiada del Llareno solitario, ells (aparentment) han quedat ben groguis. Però no cal patir: el nou cabdill del PP hi posarà el pertinent toc luti
Política internacional. A Itàlia passen coses. Salvini és la novetat; el suprematisme d'esquerres, el fòssil enquistat. Però, en l'entremig, un fenomen impensable fins fa ben poc: ganes de comprendre les aspiracions sobiranistes