Camilleri ha estat un dels escriptors més prolífics de la literatura contemporània, i sens dubte el més traduït de la novel·la negra de la segona meitat del segle XX
Finalment, doncs, s'han fet públics els resultats de l'EULP 2018. I la conclusió és que sabem més català que ahir però el parlem menys que abans-d'ahir. La llatinització progressa adequadament
La Secció Filològica de l'Institut prepara novetats importants: per exemple, un corpus oral, a partir d'arxius televisius, seguint la via de tradicions lexicogràfiques pioneres, com l'anglesa o la francesa
Comèdia pitarresca a tres veus, en un acte i repicó, a propòsit de la imminent publicació de l’EULP 2018
La llengua escrita va de baixa; el prestigi de l’autoritat, també. Anem de cap a una nova oralitat, i necessitem models autòctons. Com més genuïns millor; però, sobretot, nombrosos
Per anar escalfant la signamenta de traductors de Sant Jordi 2020, podríem començar equilibrant un poc la balança dels premis literaris, ara com ara descaradament desfavorable
'Semat': (juv.) adj. 1. Descarat, directe. 'Però dissimula una mica, semat!' 2. Fort, impactant. 'Això d’ahir va ser molt semat' (del futur 'Diccionari del català col·loquial')
La setmana passada, un sol visitant va fer canviar de llengua un grup de vint-i-cinc persones. Però això no ha d'anar sempre necessàriament en contra del català. Ho podem girar a favor nostre?
De tant dir que ara no toca, ara no toca, ha acabat rebentant les costures del vet polític. La creixent invisibilitat del català dispara la inquietud sobre l’estat i el futur de la llengua
«El llirilingüisme pren moltes formes. Una és la de creure's superior al monolingüe. Tràgica paràbola: jo sóc capaç d'expressar-me en dos, tres o quatre idiomes, però ets tu qui determines quin faré servir»
Inspirat en la figura de G. M. S., que no m’ho va dir amb aquestes paraules però ho hauria pogut fer
No val a badar. La pugna permanent entre ‘firmar’ i ‘signar’ ens recorda que, coincidint amb el canvi d’estació, toca posar-se al dia en les principals tendències de l’evolució lingüística autòctona
Que la llengua catalana sigui tan present a la viquipèdia està molt bé. Però allà on es juga la partida és en l’entreteniment. A Youtube, Instagram i companyia ara com ara l’aixeta pràcticament només raja en castellà
Pau Riba executa el primer acte de traspàs del seu llegat poetico-musical amb un concert antològic de celebració dels cinquanta anys de 'Dioptria', el seu disc-emblema
La Champions de Sant Jordi va coixa. Donem medalles de Venedor del Mes a novel·listes i assagistes-divulgadors, però hi ha una categoria d’autors encara tossudament silenciada
Ja era hora que traguéssim aquest cadàver de l'armari. Però alerta amb la campanya #jotambesocxarna, que treure's el carnet no és tan fàcil. És xarnego tot aquell qui viu i treballa a Catalunya i tracta de 'polacos' els catalans
#Volemacollirmanontroppo. Fem de tot perquè els de fora no aprenguin la llengua, i després ens queixem que som minoria. Per què en diuen bilingües quan volen dir mesells?
Un dels ensenyaments del conflicte polític és que si un no vol dos no s’entenen. Per entendre’s cal voluntat, però també un llenguatge compartit. Avui, curset acceleradíssim de sociolingüística amb dades noves
La massiva sortida de l'armari feminista és la gran revolta del segle XXI. Ara la pregunta és: les dones catalanes sabran aprofitar aquesta força descomunal a favor de l'altra gran esclafada del país, la llengua?
La subsecció ‘Articles sobre el judici i la llengua’ continua creixent. Avui, amb rodolí i tot: de com parlar malament no és pas qüestió d’accent
Era d’esperar: la subsecció ‘Articles sobre el judici i la llengua’ ja comença a ser tot un gènere. Aquesta columna, però, no serà de protesta, ans de feng-shui lingüístic, que segur que ens prova
«Jo també necessito processar. Processar l’absurd de fiscals indocumentats, acusacions a la carta i monolingüisme rabiós. Per això acudeixo a la mare. A la mare dels mots: l'etimologia»
Enguany toca EULP i tornarem al debat: com pot ser que la llengua es mori i guanyi parlants, tot alhora? Les ulleres de la demolingüística no veuen les coses tan diferents; una altra cançó és com ens ho expliquen
Enguany toca EULP i tornarem al debat: com pot ser que la llengua es mori i guanyi parlants, tot alhora? Això que segueix és el paisatge quotidià vist amb les ulleres del catastrofisme
Mentalitat de l'esclau: la invectiva de la setmana passada era la lliçó teòrica; avui toca cinema. Un curtmetratge rodat als vuitanta i una pel·lícula actual. I nosaltres som els extres
