La socialització en entorns catalanoparlants ha de ser el complement necessari de l'aprenentatge lingüístic. Fer castells, o sortir a caminar, o practicar un esport d’equip, són activitats molt indicades per posar-se el vestit de catalanoparalant
«El judici al major Trapero i companyia ha reviscolat aquella frase mítica de l'endemà dels atemptats. Ara, si aquest fos un país normal, com l'hauria d’haver dita? Sense barbarismes hauria estat el mateix?»
«El llenguado ha portat cua: la 'batalla de la palaia' ha estat intensa però satisfactòria. Amb l'excusa d'un programa televisiu ens hem convertit tots en ictiòlegs. Si això no és servei públic ja em direu»
La difusió global del nou himne feminista il·lustra bé com funciona actualment l’equilibri lingüístic a escala internacional. I ens dóna pistes sobre com encarar el nostre combat immediat
Exercici d'articulisme aplicat: de què parlarem enguany els interessats en llengua? De moment, només dues certeses: un programa de televisió nou ara al gener i un llibre (polèmic) sobre correcció al febrer
Filològicament parlant, ha estat l'any de la caiguda del mena. Però la llengua no para mai quieta. Per estar a l'altura de les converses d'aquests dies hi ha coses que cal saber tant sí com no
Sento l’anunci de la sentència del Parlament Europeu sobre en Junqueras i em sembla un bon auguri. Pot ser que el president David Sassoli em volgués ajudar a introduir la cara de la moneda italiana a Catalunya?
Avui engega la Mostra de Cinema Italià de Barcelona i, com cada any, la llengua catalana brillarà per l’absència. És la creu d’una visió desdenyosa del país, que tanmateix es comença a esquerdar
Especulació sardònica sobre l’oportunitat d’un cartell reivindicatiu, amb sis parèntesis i tres hipòtesis. Perquè prendre la paraula no sempre és la millor opció
Quan estàs convençut que totes et ponen, res fa més mandra que acceptar que no és així. Necessitem un cop de mà per enretirar les flors i violes que no ens deixen veure la podridura del bosc
Estudiar no m’agradava, el pare m’atonyinava, la meva dona em deia marica i tinc una ordre d’allunyament. Però estic rehabilitat: he trobat una feina que em rescabala del fracàs escolar, familiar i social
És un premi visionari: el 2014, per exemple, se'l va endur l'ara flamant guanyador del Proa. I, alhora, un mirador perfecte per detectar noves (i velles) tendències en matèria de creació lingüística. Els mots de demà ja són aquí
El debat de dimarts en va ser un exemple: l'espanyolisme més rabiós ha sortit de l'armari amb tanta empenta que ha xarbotat el nostre i tot. L'espectre arnat de l'unsolpoblisme ja té un peu i mig a fora
«Els lexicògrafs no són tan cançoners com diuen: a la llista que el Termcat acaba de proposar ja hi surten 'espòiler', 'trol' o 'pèting'. Ara, entre mig miler de termes sempre s'hi amaga alguna sorpresa»
Una certa manera d’entendre la vida de parella em mena a una cabòria (freudiana?): què ho fa que no hi hagi brimes ni infiltrades ni porres extensibles en mans de senyores?
Com que avui és dia de vaga, no hi ha article. Ho podeu aprofitar per assajar dos càntics de manifestant
En comptes d’hòsties a mi doneu-me hostes. Dels que porten els Foreign Friends i la seva ‘diplomàcia de proximitat’. Amb la insòlita normalitat d'anar pel món en llengua catalana
Tots els estudis coincideixen que l’àmbit on la llengua catalana està més cardada és el de la justícia. Aquest vostre humil servidor ho ha volgut comprovar personalment. I el final, aviso, no és precisament feliç
El naixement d’una estrella. Si aquest mot s’endú el Neologisme de l’Any, serà un èxit de la gent que l’ha encunyat o un fracàs de la societat que ho ha permès? Cinc cabòries sobre un mot que no havia d'haver nascut mai
La Setmana del Llibre s’acaba demà passat, i ja friso per la de l’any que ve. Perquè li llevin d’una vegada l’afegitó (‘en Català’) i perquè hi hagi autors nous que s’hagin llevat els prejudicis
Ells ho tenen clar: la millor manera d’assegurar la convivència lingüística és que només mani una llengua. Per això els aimadors del bilingüisme demà teniu una cita obligada
Carlo Levi, Pasolini, Mel Gibson, Edmon Vallès, Dante Alighieri... Una corrua de noms il·lustres semblen voler ressuscitar el passat pre-històric de la ciutat més desconeguda del 'meridione' italià
Com cada final d'estació, toca mostra de novetats: mots i expressions que piquen a la porta (alguns en va, altres no), modes, tendències i controvèrsies. I al setembre, més
Fa trenta anys que apliquem el mètode de les ulleres de vidre rosa, però l’informe de la Plataforma demostra que no funciona. I si provéssim, doncs, a canviar d’estratègia?
Pau Vidal, traductor d'Andrea Camilleri, fa un perfil de l'escriptor italià i recupera un text que va escriure per a Quaderni Camilleriani
