Rajoy, l’absent
Ara ens volen fer creure que un estat és un organisme que funciona per generació espontània, on els esdeveniments succeeixen sense causa ni responsable, on les accions naixen òrfenes de paternitat política
Més que fracturada, la societat catalana és fractal per naturalesa. Un trencadís harmònic com el del banc sinuós del Park Güell. Condemnat a incorporar peces noves contínuament
Mentre la vida moderna reviscola espècies semiextingides ('equidistar', 'disruptiu'), engendra híbrids ('interlocutar') i fossilitza exemplars vius ('progre'), a Itàlia commemoren el referèndum que engegà la monarquia a dida
El retorn a l'oralitat no solament mata el cuc de l'orella. També la lectura, entesa en sentit tradicional (la que fa profit). Ens espera, per dir-ho en 'burocratès', la cultura de la incultura
Mentre natres ens imaginem el guió de 'Tintín a la República de Florsivioles', el feixisme va pujant de to. I no sabem trobar ni els insults adequats per tornar-nos-hi
Mentre descobrim, vés per on, que l''aporellisme' no és delicte, Ciudadanos recupera l'eslògan 'Vinieron a levantar Cataluña' per acabar la feina que el franquisme va deixar a mitges
Florilegi de calcs, modismes, innovacions i males herbes que salpebren de globalització l'alegre temporada político-lingüística. Car no solament de mocions viu la censura
Paràbola de la llengua pura i l'il·luminat. El salvador de la pàtria verbal. O, dit en termes psiquiàtrics, una 'personalitat amb trastorn paranoide de trets messiànics'
Novetats de la temporada catanyolaire. Aviso: encara que això anirà de coits i sodomia, serà molt filològic. No apte per als qui no hi veuen més enllà del mot
Aquissant la majoria castellanoparlant contra la independència, Ciutadans ha fet explotar el mite: el 'unsolpoble' vota cada cop més polaritzat depenent de la llengua materna
Si no porta xeix no és català, seria la lliçó que es desprèn de ‘Les 10 paraules més boniques del català’. Un vestit de festa per a una llengua que treballa amb la granota emmascarada de greix
«Què és violència?, dius, mentre em claveu porra, sentències i arengues del Borbó. Què és violència? I encara m'ho preguntes, jutge, govern, estat espanyol? Violència ets tu»
Narcisisme, psicopatia, histrionisme… Certes conductes s'expliquen per trastorns a què la situació política ens està exposant. I al final de tot ens n'espera un de col·lectiu: l'estrès post-procés
‘GDLC: venut -uda 2 adj i m i f Que s’ha deixat subornar, que ha traït algú o alguna cosa per diners o un altre profit material’. No és el cas de 'Sota l’estora…' de Lluís Batlle
Fabricar violència allà on no n'hi ha és una estratègia repressiva. Però també és una sonda: revela una psicologia col·lectiva primària, estructurada sobre la força bruta
Filòlegs professionals i vocacionals ens ofereixen mil alternatives al 'zasca' en voga, ara que el combat ens el fa tan present. Però l’ús, tossut, s’hi nega. Ara bé, l’ús… què és, exactament?
El neofeminisme està inundant el paisatge de termes i significats nous. Com més els afinem, més equívocs ens estalviarem, que d'això n'anem sobrats. Avui, clàssics revisitats
«Combatre amb violència els encaputxats que rebenten manifestacions i els incendiaris que encenen la vida política? No. Les agressions seran sempre seves»
El neofeminisme està inundant el paisatge de termes i significats nous. Com més els afinem més equívocs ens estalviarem, que d’això n’anem sobrats
El foc lent que requereix la fixació lexicogràfica topa amb l’acceleració dels temps que corren (i mai tan ben dit). La revolució feminista ens està esmicolant el diccionari als dits
Quan amb la ciència no n'hi ha prou, quan els diccionaris no hi arriben, apareix la sensatesa, el sentit comú: l'expressió popular per definir allò que no té nom
Són la punta de llança de la persecució. Els generals de l’exèrcit d’avui, que com que no pot entrar a sang i foc entra a soga i martell. L’armada de la repressió
Estic disposat a debatre un tema tan delicat com el de la (presumpta) identitat xarnega, però no a crits ni amb desqualificacions. Per a mi Twitter no ha de servir per a això
Ignomínia? Immoralitat? Hi ha cap mot per designar-ho? Una cosa que per al sobiranisme és impensable, humiliar l’oponent, per a l’espanyolisme és una motivació
El republicanisme ha desbordat l’independentisme al mateix ritme que #NousRepublicans marca el pas de la Revolució dels Somriures a la de les Emocions
Twitter com a nou assessor lingüístic. Desenes de comptes ofereixen assistència immediata. Ara, l’univers de la llengua es pot enfocar de moltes maneres. Fins i tot amb gràcia
Ens queixem que el nou espanyolisme bàrbar no canta 'Els segadors', quan els hauríem de reconèixer l'honestedat: volen conquerir el Parlament per assolar-lo
Les xarxes i els mitjans digitals han multiplicat la interacció social, per això s’estan convertint en camp de batalla creixent. Amb el mateix esquema de víctima i botxí
«A l’hora de confegir el relat del procés, present i futur, la falta de determinants mots i expressions (com l’insigne ‘aporellos’) ajuda a definir la manera de fer de cadascú»
De vegades, els ingredients que per separat no et farien ni fred ni calor s’ajunten per proporcionar el màxim profit (i si això fos una metàfora del que està passant?)
En el meu pessebre vivent personal hi ha un pastoret bo que encara no ha arribat a Betlem perquè ha topat amb uns barrots. Per això ara el tinc, somrient, al balcó.
Es pot ser català i anticatalà alhora? En Rivera i els seus mariachis s’enfaristolen si els neguen la catalanitat, perquè ells són ciutadans d’aquí i del món. Però sobretot, sobretot, són ciutadans d’allà
A l’illa de Còrsega, els nacionalistes han accedit al poder i tenen per objectiu recuperar el cors. I com a model, el cas català. Ara que no ens facin un Sixena amb la llengua
«Doncs entre poc i massa. És veritat que l’odi és el pitjor camí i que l’amor dona més fruits. Però de tantes flors que regalem, de tant parar l’altra galta, ves que no ens oblidem de l’amor propi»
La mentida, la manipulació, l'abús i la injustícia són les bales que couen. L'agressió verbal només és el teló de fons, el paisatge de la batalla. Si més no per als de renec fàcil
«I si tota aquesta fal·lera associativa i organitzava que tenim no fos sinó una pulsió de conquesta que traeix el nostre inconscient totalitari?»
El 1642, durant la guerra dels Segadors, el carmelita Josep de Jesús Maria començava una missa dient: 'Per tot lo món corre la rabiosa indignació que los Castellans tenen contra nostra nació Cathalana.' Aviat farà quatre-cents anys
A mesura que ens la traiem de sobre descobrim que darrere del comportament del monstre no hi ha sinó un enorme i humiliant complex d’inferioritat
Igual que 'El jueves', aquesta peça duu un títol, però en teníem més: 'Un sol poble, dues tribus', 'Per què no ens entendrem mai' o 'Dialogar és de covards'
«El súmmum es produirà amb molta probabilitat quan la testosterona els acabi d'ofuscar i enviïn l'exèrcit. Serà el cant del cigne de l''ancien régime' franquista. La gran atupada»
«L’’A por ellos oééé’ com a bram tribal ja ha estat pertinentment denunciat i oportunament caricaturitzat. Jo, com a filòleg, tinc l’obligació d’analitzar-lo amb rigor científic»