Rajoy, l’absent
Ara ens volen fer creure que un estat és un organisme que funciona per generació espontània, on els esdeveniments succeeixen sense causa ni responsable, on les accions naixen òrfenes de paternitat política
Inspirat en la figura de G. M. S., que no m’ho va dir amb aquestes paraules però ho hauria pogut fer
No val a badar. La pugna permanent entre ‘firmar’ i ‘signar’ ens recorda que, coincidint amb el canvi d’estació, toca posar-se al dia en les principals tendències de l’evolució lingüística autòctona
Que la llengua catalana sigui tan present a la viquipèdia està molt bé. Però allà on es juga la partida és en l’entreteniment. A Youtube, Instagram i companyia ara com ara l’aixeta pràcticament només raja en castellà
Pau Riba executa el primer acte de traspàs del seu llegat poetico-musical amb un concert antològic de celebració dels cinquanta anys de 'Dioptria', el seu disc-emblema
La Champions de Sant Jordi va coixa. Donem medalles de Venedor del Mes a novel·listes i assagistes-divulgadors, però hi ha una categoria d’autors encara tossudament silenciada
Ja era hora que traguéssim aquest cadàver de l'armari. Però alerta amb la campanya #jotambesocxarna, que treure's el carnet no és tan fàcil. És xarnego tot aquell qui viu i treballa a Catalunya i tracta de 'polacos' els catalans
#Volemacollirmanontroppo. Fem de tot perquè els de fora no aprenguin la llengua, i després ens queixem que som minoria. Per què en diuen bilingües quan volen dir mesells?
Un dels ensenyaments del conflicte polític és que si un no vol dos no s’entenen. Per entendre’s cal voluntat, però també un llenguatge compartit. Avui, curset acceleradíssim de sociolingüística amb dades noves
La massiva sortida de l'armari feminista és la gran revolta del segle XXI. Ara la pregunta és: les dones catalanes sabran aprofitar aquesta força descomunal a favor de l'altra gran esclafada del país, la llengua?
La subsecció ‘Articles sobre el judici i la llengua’ continua creixent. Avui, amb rodolí i tot: de com parlar malament no és pas qüestió d’accent
Era d’esperar: la subsecció ‘Articles sobre el judici i la llengua’ ja comença a ser tot un gènere. Aquesta columna, però, no serà de protesta, ans de feng-shui lingüístic, que segur que ens prova
«Jo també necessito processar. Processar l’absurd de fiscals indocumentats, acusacions a la carta i monolingüisme rabiós. Per això acudeixo a la mare. A la mare dels mots: l'etimologia»
Enguany toca EULP i tornarem al debat: com pot ser que la llengua es mori i guanyi parlants, tot alhora? Les ulleres de la demolingüística no veuen les coses tan diferents; una altra cançó és com ens ho expliquen
Enguany toca EULP i tornarem al debat: com pot ser que la llengua es mori i guanyi parlants, tot alhora? Això que segueix és el paisatge quotidià vist amb les ulleres del catastrofisme
Mentalitat de l'esclau: la invectiva de la setmana passada era la lliçó teòrica; avui toca cinema. Un curtmetratge rodat als vuitanta i una pel·lícula actual. I nosaltres som els extres
Quatre taxistes energúmens confirmen la llufa que tot el col·lectiu porta penjada i ens falta temps per indignar-nos. Però que fem, nosaltres, perquè se la puguin despenjar?
«Faula postnadalenca sobre allò de sempre basada en fets reals, concretament en la necessitat que tenen certs opinaires d'omplir fulls tot parlant del sexe dels àngels»
«És el gran tapat de les llistes de castellanades nadalenques. El 'torró de gema', arterós, ja s'ha esquitllat en webs, blocs i embalatges. Però el cor dels parlants encara no se li obre»
Per poder transgredir la norma l'has de conèixer bé. Només qui se sent, i se sap, segur del seu idiolecte pot fer el següent pas: experimentar, desbordar-la i, en darrer terme, tornar a l'origen
La sociolingüística i els grans corrents mundials estan molt bé, però nosaltrs parlem i escrivim cada dia i necessitem una farmaciola de guàrdia. Que no solament de teories viu el parlant
'Mercenaris', 'carnissers', 'malabèsties', 'psicòpates'… L'amor incondicional del poble del lliri pel mossam només té una excepció: quan es vesteixen d'animalots, ai, d'antiavalots
En Pedrals en faria un alexandrí, en Màrius un concurs i l'Amades un embarbussament. Jo em conformaré a fer-li l'autòpsia, una dissecció radical de filologia político-recreativa
L'era de la postveritat arrossega la distorsió interessada del llenguatge. Combatre el masclisme multiplicant el significat de 'violència' és una estratègia arriscada: es corre el perill d'equivocar-se de víctima
En el lapse de temps entre gramàtiques el món ha canviat molt. Ara tots ens sentim al·ludits per les reformes perquè tothom escriu, baldament siguin whatsapps. I, d'altra banda, el sentit de l'autoritat s'ha subvertit
L'Optimot ha fet deu anys. I ho celebra amb un concurset que comença avui · En un àmbit on prevalen el 'Diktat', l'asseveració i fins el reny, aquest servei hi aporta un toc desenfadat molt higiènic
Fer entendre al parlant l'alternança lèxica segons la situació comunicativa… bufa! No, ell vol respostes breus i concretes: això es pot dir o no es pot dir? Són temps d'aporellisme gramatical
Demanem miracles a la immersió per compensar el que nosaltres no som capaços de fer: el 88% dels catalanoparlants canvien d'idioma davant l'interlocutor de llengua diferent
«El món muda i els ciutadans ho debaten, però la dràstica reducció del repertori lingüístic del planeta en queda fora. L''aversió a la solució' podria ser a l'arrel del no-reconeixement del problema»
'Fanàtics', 'hooligans', 'tarats', 'quinquis', 'colons'… Realment ens vols fer creure, benvolguda Punset, que no veies venir cap on anaven els teus amics de Ciutadanos?
Les llengües serveixen per comunicar-se, diuen els totòlegs (i per fer el préssec en públic, afegeixo). Per sort, també serveixen per a moltes altres coses: per identificar, per discriminar, per retratar-se…
Tenim massa parlants enravenats per la por d’espifiar-la. Anar a poar en altres dialectes segurament ajudaria a vèncer la por i alhora revifaria la llengua col·loquial, ara masoquísticament interferida
Paràbola de la llengua pura. Els seguidors del Salvador. O, dit en termes psiquiàtrics, 'personalitats amb trets antisocials, baixa autoestima i recerca de guiatge fort'
Treball de camp: hi ha un abans i un després del mestre en el llenguatge del futbol? Podem estar tranquils, perquè l'escola Puyal demostra que el seu llegat no ha estat solament lèxic
La febre Fabra arriba a l'àpex: tantes activitats, congressos i xerrades ens pujaran al cap. Jo estic tan febricitant que no em sé estar de contribuir al fabrisme amb uns quants derivats
L'any Fabra ha desfermat una fal·lera correccional. No hi ha xarxa ni grup sense el seu esmenaire. Però assenyalar errors sovint insignificants no millora la qualitat general de la llengua. És buidar la mar amb una cullereta
La capital del país és tant a l’avantguarda de tot que ja anticipa el turisme del futur: trepitjar vòmits sense sortir de casa (consells a un jove català per viure la Barcelonaexperience)
La capital italiana és el paradigma dels mals de la globalització. Una bellesa extrema i antiga que el turisme no us deixarà veure. Com una mare que fou i que ja no reconeix els seus fills
Ingredients: els grans mitjans continuen donant prova de submissió lingüística, la Gene no subvenciona prou la música indígena i a Sardenya llancen un baló d'oxigen a l'alguerès. Tot plegat, en l'estiu de la 'furgoteca'
Monocromia del conflicte: el groc inunda el paisatge i la grogor els mitjans. Ara, amb l'última atzagaiada del Llareno solitario, ells (aparentment) han quedat ben groguis. Però no cal patir: el nou cabdill del PP hi posarà el pertinent toc luti
Política internacional. A Itàlia passen coses. Salvini és la novetat; el suprematisme d'esquerres, el fòssil enquistat. Però, en l'entremig, un fenomen impensable fins fa ben poc: ganes de comprendre les aspiracions sobiranistes