És imperatiu reconèixer el paper de la violència en la vida política catalana
Ho sabem tots, però ens ho diem poc: si Catalunya, el Principat, avui és part d'Espanya (encara), tan sols es pot explicar per l'ús continuat de la violència política
«Vivim un moment crític de salut, diu el Departament d’ídem, i no sé si parlen de virus o de llengua. El conflicte lingüístic va en augment i l’estratègia d’ocultar-lo es revela cada dia més inoperant»
Avui fa un any que es va morir el creador del comissari Montalbano. A Itàlia ho commemoren publicant el llibre que clou la sèrie, però nosaltres encara tenim teca ben bé per a un parell d’anys
Camp de batalla, espai de debat, taverna… Ara mateix l’intercanvi d’idees, incloses les lingüístiques, passa per la xarxa. Aquestes són algunes de les cares amb què ens hi presentem. Hi reconeixes la teva?
«El veritable drama és que estem tan avesats a observar les qüestions lingüístiques amb el microscopi que no sortim de la roda de l'hàmster. Però els fenòmens socials s'entenen molt millor amb el telescopi»
«L'estiu ens ha atrapat al carrer de miracle, tot just desconfinats. Aprofitem l'assolellada per fer el canvi d'armari amb les noves tendències en innovació (o depauperació, que també) lèxica»
«De l'optimisme al pessimisme i sant tornem-hi. Aquesta muntanya russa no pot ser bona, ni per a la nostra salut ni per a la de la llengua. Aquest article, igual que la relació que hi tenim, és pura dicotomia»
Conversa a tres bandes i doble versió amb màscares i menú de migdia. Fets reals que podeu fer servir com a manual d’instruccions. Perquè no és menys racista qui més crida sinó qui no discrimina
L'intercanvi de material audiovisual entre À Punt, IB3 i TV3 va de primera per fer conèixer les varietats dialectals, però alhora ens cal un estàndard comú per al doblatge. Si no és la quadratura del cercle, poc se'n falta
Model universal de comunicació en burocratès per fer front a qualsevol pandèmia, tant si és vírica com lingüística, climàtica o empresarial
Aprofitem que vivim en època d’eslògans per practicar l’autoestima lingüística: plantem el mirall a la cara del supremacista perquè sigui ell qui es qüestioni si li convé canviar
Bufetada de realitat: mentre aquí la Juliana Canet ha de lluitar contra els elements per poder tirar endavant la seva carrera, allà ens pispen la gran esperança blanca sense ni baixar de l’autocar
Ens hem tornat més fanàtics d’ençà que fem anar ‘sectari’ a tort i a dret? I més porucs des del dia que vam importar la locució ‘de manera segura’? Al contrari: dues mostres fefaents que és la realitat allò que determina el llenguatge
«Sis recomanacions literàries que no trobareu a les llistes dels venuts. Tots actuals o gairebé. Amb preeminència dels totxos i de quilòmetre zero, d’acord amb la nova normalitat. I un repicó de risc»
L’altra pandèmia és el melindrisme. Atrapats entre el poder repressiu dels estats i la reculada del pensament, la nostra resposta són els bons sentiments. Infectats, per acabar-ho d’adobar, de catanyovirus
Una tria feta al dictat de la moda, un país amb la llengua per terra… Biografia d’un amor que no podrà ser, en dos actes i una confessió
«Ja és primavera (o això diuen, des del balcó no ho veig) i toca repassada de novetats. Com és natural, enguany es portarà molt el disseny víric. Tant, que monopolitza la desfilada»
Enric Gomà documenta al seu llibre nou que el castellà no és llengua de Catalunya i que el bilingüisme que alguns donen per descomptat és una novetat de no fa ni tres generacions
La Covid-19 no és l’única que s’escampa de manera vírica. D’aquesta crisi global en sortiran reforçades les llengües hegemòniques, que vehiculen les expressions culturals puixants
Jo també faig recerca sobre el coronavirus. No pas per combatre’l sinó per tractar-lo com es mereix. Llums i ombres del vocabulari de la pandèmia (més alguna sorpresa)
Qui som nosaltres per dir a la RAE com ha d’adoctrinar la seva parròquia? No som capaços de dir ‘Berga’ com reclamen els berguedans i pretenem modificar els hàbits lingüístics del veí?
El parlant de sucre és fàcil d’identificar: es refereix al català com 'la nostra estimada llengua' però pràcticament no la treu de casa. Com la marededeu, la té guardada en una vitrina
Tot el que us estalvieu en màscares inútils ho podeu invertir en músics i música del país. Contribuireu a la salut de la cultura catalana, i encara més a la vostra. El Barnasants us espera
Ensumo flaire de calçotades: és el moment de fer un exercici d’aquells que ens agraden tant, perquè podrem engaltar allò de 's’ha de dir aixins perquè al meu carrer es diu aixins'
Si parla català, no falla: és del país (digues-li autòcton, digues-li indígena). Per això volem que els vinguts de fora l’aprenguin: perquè si decideixen ser catalans (o valencians, o balears) en puguin ser. Quins feixistes que estem fets
Ens queixem de la desunió entre indepes i resulta que en la cosa de la llengua estem pitjor: la distància entre utòpics i possibilistes s’accentua, a mesura que ens acostem al cap del carrer