És imperatiu reconèixer el paper de la violència en la vida política catalana
Ho sabem tots, però ens ho diem poc: si Catalunya, el Principat, avui és part d'Espanya (encara), tan sols es pot explicar per l'ús continuat de la violència política
La campanya condensa el paisatge de trinxera, i en el silenci fred i pandèmic els crits dels agressors ressonen més fort. Però sempre hi ha sords que no hi volen sentir
"L’Alguer pica a la porta. Tres trucs, concretament, però d’aquells forts. Units per la música, però que van molt més enllà"
Dietari (8). Se’ns escolen verbs per les clavegueres però guanyem punts i seguit: un mal negoci. Entre faltes, diacrítics i quelcoms, el català de vegades sembla un xou de Truman
"El desconeixement de la manera com parlem és un llast enorme per al debat sobre la correcció. Si vols millorar, el primer que has de fer és saber en quines condicions tens la barraqueta"
Ens preocupem de com ens vestim, de què mengem i de què mirem a la tele. Però ben poc de com parlem. Desbarrem impunement sense saber si duem els calçotets de la llengua ratats i amb la goma donada
Dietari (7). Això va de miralls que deformen la realitat: uns hi posen filtres, altres ens hi col·loquen a davant. I també de reis que no passen, i d’altres que reïxen
"Dietari (6). Qui aprèn la llengua és futur, és vida; qui la desaprèn, pèrdua i dolor. Sort que els organismes internacionals hi veuen més clar que nosaltres. Almenys el 2021, diuen, sobreviurem"
"La batussa ja tradicional pels castellanismes de Nadal s'acabarà aviat, quan els noms de festes i celebracions seran substituïts per la data i ens desitjarem 'feliç vint-i-cinc'"
Dietari (5): Els parlants ocults emergeixen amb força: concretament, amb la que tu els apliques directament. També hi ha qui la destina a trobar situacions noves que reclamen nom a crits
"Amb la intuïció atrofiada i el raonament lògic inoperatiu, només ens queden els automatismes per combatre allò que la interferència massiva destrossa"
Que bavegem per les cagadetes de la RAE i la meva veïna de cafè alci la veu quan xerra en castellà contribueix al soterrament ambiental de la llengua del país
"La immersió fa aigües, la batllessa de la capital s’ofega sola i el tema de la llengua ens desborda. S’acosten temps de brega, per això convé fer pràctiques per entendre millor aquest país tan estrany"
Ara fa vint anys d’aquest diagnòstic pioner, i sembla d’avui mateix. Llàstima que circulés sense pena ni glòria, però sort que, sense glòria ni pena, continua obert
Dietari (3). Pot ser que la meitat dels catalanoparlants (només dos ja fóra massa, però són milions) es comuniquin entre ells en castellà? Doncs sí, pot ser. Passeu, passeu i ho veureu
Dietari (2). El femení genèric continua la lluita, però té llacunes empipadores. En canvi, hi ha trucs ben senzills per fer emergir el català ocult que funcionen de primera
Per descansar de tocs sobre focs, una cabòria al voltant de la llengua com a clau que obre panys i tanca aixetes de menyspreu. O de com el català deixa de ser feixista a mesura que t’hi comuniques
«El mot d'aquí sobre no surt al diccionari. Segons el DIEC, només hi ha tretze objectes contra els quals es pot cometre homicidi, i cap no és una llengua. Però la vida ens demostra que sí, ja ho crec que sí»
Les novel·les de Marsé són literatura deslocalitzada, i a la lite catalana actual els qui cada dia fem més el paper de deslocalitzats som nosaltres. 'El càstig' de Guillem Sala n'és un càsting
De ‘Felipito’ a ‘l’invertit’, elucubracions patronímiques d’un vassall que probablement no fóra més bo si tingués altre senyor ans, senzillament, si no n’hagués. Amb quarteta ‘cantabile’ inclosa
‘Bústia’ i ‘segell’ són els tòtems de l’irredemptisme lingüístic, que ara mateix està sulfurat (i amb raó). En plena fase de negació, no vol ciència: vol, reclama, un timbaler del Bruc
«L'any passat em va escriure en Ginés queixant-se que el discriminàvem. No li faltava raó. Avui sóc jo qui t'escric a tu, que podries ser el seu fill, per saber per què ens (i et) discrimines»
Sembla una paràbola bíblica. Per tal que els nous catalans esdevinguin catalanoparlants cal crear una quotidianitat com la que va fer dels nostres avis castellanoparlants funcionals
Com cada estiu, m’he preparat a consciència per a la Setmana del Llibre, l’últim esdeveniment on ens podem passejar amb calça curta. Aquests han estat els meus exercicis
No hem anat gaire enlloc. Per això segurament hem xerrat més. O poder no, perquè entre la màscara dels trons i les pantalles, la conversa cada dia és més fragmentària
Vermut estiuenc a tres bandes sobre això nostre, amb algun pessic d’allò altre per tornar al mateix lloc