Bentrobats, s'ha acabat el pànxing. La represa de l'activitat en el gremi cansa només d'ensumar-la: pactes nacionals, autoritats amb turbo, assajos divulgatius a raig… Buf!
Practiquem la immersió a pulmó fent veure que duem bombona. Però ja se’ns acaba l’aire. Senyor secretari general: sortim si us plau a la superfície, mirem quin anhídrid carbònic s’hi dóna i decidim si ens tornem a capbussar o què
Avui toca parlar de degradació del codi, ves. Una llauna. Però és que aquests darrers mesos ens hem centrat molt en les xifres d'ús, i mentrestant la interferència en va fent de les seves
Dietari (16). En certes institucions els preceptes del llenguatge autoanomenat inclusiu no són susceptibles de debat: s’apliquen per sistema, per la suprema raó dels ovaris
Un exercici senzill per anar-se espolsant la submissió: engaltar noms i topònims estrangers tal com els diríem si fóssim normals. Perquè el món, quan el dius, no és de ningú sinó teu
Cinc biografies de joves que han cursat l’ensenyament obligatori al segle XXI, és a dir, amb el català com a llengua vehicular. Tan vehicular com decorativa
Dietari (15). L’adaptació de termes gastronòmics pot ser menys innocent que no sembla. Igual com el feminisme, segons com, es pot convertir en un opressor
El gremi de l’hostaleria clama pel retorn del turisme internacional, perquè amb el nacional no en fan prou. A la nosa de la calor tocarà afegir-hi, un any més, el menyspreu lingüístic
"Apunts del natural sobre el paisatge verbal d’un punt de vacunació. I si aprofitéssim la punxamenta massiva per injectar quatre instruccions lingüístiques al sector?"
Dietari (14). Si a la pica rentem (o escurem) plats, per què a la màquina hauríem de rentar vaixelles? I a sobre ni tan sols aprenem les lliçons gratuïtes de supremacisme lingüístic
Amb la promesa de reinserir el guanyador a la societat, el concurs Re/mot va finalment una mica de cara a barraca. L’afortunat va ser ‘xalar’, per cert
"…i parlo com em dóna la gana. I el resultat és que els qui esguiten que canten i parlen i viuen en la llengua que els rota en realitat acaben parlant en les que vol el mercat"
"Dietari (13). Proposta d’enquesta: esbrinar què pensen els descendents de la immigració espanyola que han après la llengua sobre els que no. S’hi reconeixen? Es consideren iguals?"
"Després de la política, la llengua és el tema preferit de la tribu. Avui mateix em disputen el públic mitja dotzena d’articulistes. I el ritme no es preveu que baixi, ara com ara"
D’on treuen, la gent, les coses que diuen? Els surten per generació espontània? O més aviat les aprenen de tribunes que consideren dignes de crèdit? Com ara el teatre, que no hauria de perdre de vista aquesta responsabilitat
"Dietari (12). Segon santjordi de confinamenta. Vet aquí el rànquing de les roses amb més punxes. Amb un parell de dedicades als grans negres de la diada, els traductors"
Creix el neguit per l’estat de la llengua i alhora es multipliquen els espais i seccions als mitjans que en parlen. Hi ha cap relació de causa-efecte?
Ni tots els pixapins són barcelonins ni tota forma de turisme és nociva. La manera com ens referim a les coses, més que revelar com les veiem, delata com el món ens les fa veure
Dietari (11). Parlar bé té premi, parlar malament no, perquè és el normal. Ara bé, no tothom entén el mateix per parlar bé: hi ha qui confon contextos i àmbits
Si el barbarisme és un pessic a la pell de l’idioma, la falta d’ortografia no arriba ni a esbufec. Fa molt més mal allò que no es veu (avís: això avui anirà de gramàtica)
La visibilitat suplanta l’autoritat. Saber no és necessari per viure, però per conviure sí. Si elevem l’algoritme a guia del coneixement, la necessària visió de conjunt es reduirà
"Dietari (10). Les dades sempre van més lentes que els ulls. En canvi, el que anirà ràpid serà una altra cosa, si persistim en una catalanitat que no catalanitza"
"Empeny el lector a subratllar passatges i més passatges amb la incòmoda sensació que es va escriure des dels anys trenta per al present", Joan Esculies
"L’hereu escampa del tèxtil era el baliga-balaga que es rebentava la fortuna familiar; el de la immigració espanyola és l’esquenadret lingüístic que fa de la presumpta discriminació un ‘modus imponendi’"
Dietari (9). Persones apoderades, fulls mal girats, mans estireganyades… Si els debats serveixen per a res és perquè els filòlegs fem treball de camp. I perquè riguem, perquè riguem molt
