Meritxell Batet ja té feina, i així ens van les coses…
La factura de les portes giratòries també es paga en forma d’un sistema econòmic distorsionat per la política i malalt de base
Ens preocupem de com ens vestim, de què mengem i de què mirem a la tele. Però ben poc de com parlem. Desbarrem impunement sense saber si duem els calçotets de la llengua ratats i amb la goma donada
Dietari (7). Això va de miralls que deformen la realitat: uns hi posen filtres, altres ens hi col·loquen a davant. I també de reis que no passen, i d’altres que reïxen
"Dietari (6). Qui aprèn la llengua és futur, és vida; qui la desaprèn, pèrdua i dolor. Sort que els organismes internacionals hi veuen més clar que nosaltres. Almenys el 2021, diuen, sobreviurem"
"La batussa ja tradicional pels castellanismes de Nadal s'acabarà aviat, quan els noms de festes i celebracions seran substituïts per la data i ens desitjarem 'feliç vint-i-cinc'"
Dietari (5): Els parlants ocults emergeixen amb força: concretament, amb la que tu els apliques directament. També hi ha qui la destina a trobar situacions noves que reclamen nom a crits
"Amb la intuïció atrofiada i el raonament lògic inoperatiu, només ens queden els automatismes per combatre allò que la interferència massiva destrossa"
Que bavegem per les cagadetes de la RAE i la meva veïna de cafè alci la veu quan xerra en castellà contribueix al soterrament ambiental de la llengua del país
"La immersió fa aigües, la batllessa de la capital s’ofega sola i el tema de la llengua ens desborda. S’acosten temps de brega, per això convé fer pràctiques per entendre millor aquest país tan estrany"
Ara fa vint anys d’aquest diagnòstic pioner, i sembla d’avui mateix. Llàstima que circulés sense pena ni glòria, però sort que, sense glòria ni pena, continua obert
Dietari (3). Pot ser que la meitat dels catalanoparlants (només dos ja fóra massa, però són milions) es comuniquin entre ells en castellà? Doncs sí, pot ser. Passeu, passeu i ho veureu
Dietari (2). El femení genèric continua la lluita, però té llacunes empipadores. En canvi, hi ha trucs ben senzills per fer emergir el català ocult que funcionen de primera
Per descansar de tocs sobre focs, una cabòria al voltant de la llengua com a clau que obre panys i tanca aixetes de menyspreu. O de com el català deixa de ser feixista a mesura que t’hi comuniques
«El mot d'aquí sobre no surt al diccionari. Segons el DIEC, només hi ha tretze objectes contra els quals es pot cometre homicidi, i cap no és una llengua. Però la vida ens demostra que sí, ja ho crec que sí»
Les novel·les de Marsé són literatura deslocalitzada, i a la lite catalana actual els qui cada dia fem més el paper de deslocalitzats som nosaltres. 'El càstig' de Guillem Sala n'és un càsting
De ‘Felipito’ a ‘l’invertit’, elucubracions patronímiques d’un vassall que probablement no fóra més bo si tingués altre senyor ans, senzillament, si no n’hagués. Amb quarteta ‘cantabile’ inclosa
‘Bústia’ i ‘segell’ són els tòtems de l’irredemptisme lingüístic, que ara mateix està sulfurat (i amb raó). En plena fase de negació, no vol ciència: vol, reclama, un timbaler del Bruc
«L'any passat em va escriure en Ginés queixant-se que el discriminàvem. No li faltava raó. Avui sóc jo qui t'escric a tu, que podries ser el seu fill, per saber per què ens (i et) discrimines»
Sembla una paràbola bíblica. Per tal que els nous catalans esdevinguin catalanoparlants cal crear una quotidianitat com la que va fer dels nostres avis castellanoparlants funcionals
Com cada estiu, m’he preparat a consciència per a la Setmana del Llibre, l’últim esdeveniment on ens podem passejar amb calça curta. Aquests han estat els meus exercicis
No hem anat gaire enlloc. Per això segurament hem xerrat més. O poder no, perquè entre la màscara dels trons i les pantalles, la conversa cada dia és més fragmentària
Vermut estiuenc a tres bandes sobre això nostre, amb algun pessic d’allò altre per tornar al mateix lloc
«Vivim un moment crític de salut, diu el Departament d’ídem, i no sé si parlen de virus o de llengua. El conflicte lingüístic va en augment i l’estratègia d’ocultar-lo es revela cada dia més inoperant»
Avui fa un any que es va morir el creador del comissari Montalbano. A Itàlia ho commemoren publicant el llibre que clou la sèrie, però nosaltres encara tenim teca ben bé per a un parell d’anys
Camp de batalla, espai de debat, taverna… Ara mateix l’intercanvi d’idees, incloses les lingüístiques, passa per la xarxa. Aquestes són algunes de les cares amb què ens hi presentem. Hi reconeixes la teva?
«El veritable drama és que estem tan avesats a observar les qüestions lingüístiques amb el microscopi que no sortim de la roda de l'hàmster. Però els fenòmens socials s'entenen molt millor amb el telescopi»
«L'estiu ens ha atrapat al carrer de miracle, tot just desconfinats. Aprofitem l'assolellada per fer el canvi d'armari amb les noves tendències en innovació (o depauperació, que també) lèxica»
«De l'optimisme al pessimisme i sant tornem-hi. Aquesta muntanya russa no pot ser bona, ni per a la nostra salut ni per a la de la llengua. Aquest article, igual que la relació que hi tenim, és pura dicotomia»
Conversa a tres bandes i doble versió amb màscares i menú de migdia. Fets reals que podeu fer servir com a manual d’instruccions. Perquè no és menys racista qui més crida sinó qui no discrimina
L'intercanvi de material audiovisual entre À Punt, IB3 i TV3 va de primera per fer conèixer les varietats dialectals, però alhora ens cal un estàndard comú per al doblatge. Si no és la quadratura del cercle, poc se'n falta
Model universal de comunicació en burocratès per fer front a qualsevol pandèmia, tant si és vírica com lingüística, climàtica o empresarial
Aprofitem que vivim en època d’eslògans per practicar l’autoestima lingüística: plantem el mirall a la cara del supremacista perquè sigui ell qui es qüestioni si li convé canviar
Bufetada de realitat: mentre aquí la Juliana Canet ha de lluitar contra els elements per poder tirar endavant la seva carrera, allà ens pispen la gran esperança blanca sense ni baixar de l’autocar
Ens hem tornat més fanàtics d’ençà que fem anar ‘sectari’ a tort i a dret? I més porucs des del dia que vam importar la locució ‘de manera segura’? Al contrari: dues mostres fefaents que és la realitat allò que determina el llenguatge
«Sis recomanacions literàries que no trobareu a les llistes dels venuts. Tots actuals o gairebé. Amb preeminència dels totxos i de quilòmetre zero, d’acord amb la nova normalitat. I un repicó de risc»
L’altra pandèmia és el melindrisme. Atrapats entre el poder repressiu dels estats i la reculada del pensament, la nostra resposta són els bons sentiments. Infectats, per acabar-ho d’adobar, de catanyovirus
Una tria feta al dictat de la moda, un país amb la llengua per terra… Biografia d’un amor que no podrà ser, en dos actes i una confessió
«Ja és primavera (o això diuen, des del balcó no ho veig) i toca repassada de novetats. Com és natural, enguany es portarà molt el disseny víric. Tant, que monopolitza la desfilada»
Enric Gomà documenta al seu llibre nou que el castellà no és llengua de Catalunya i que el bilingüisme que alguns donen per descomptat és una novetat de no fa ni tres generacions
La Covid-19 no és l’única que s’escampa de manera vírica. D’aquesta crisi global en sortiran reforçades les llengües hegemòniques, que vehiculen les expressions culturals puixants
Jo també faig recerca sobre el coronavirus. No pas per combatre’l sinó per tractar-lo com es mereix. Llums i ombres del vocabulari de la pandèmia (més alguna sorpresa)