Ara es veurà si Francesc ha canviat l’Església o no
Francesc va ser un papa que segurament restarà per a la història més pel seu mètode i la seua manera de fer, que no pas per les reformes formals que va implantar
Pau Vidal
Arxiu
16.03.2025
La ruqueria natural
Si encara queda cap racó on la intel·ligència artificial naufraga és en l’àmbit de la fantasia, la lliure associació d’idees, el joc i el foc verbals. En un mot: en els crucigrames
27.07.2024
Volem acollir (però sense fer-ho)
La velocitat de la vida moderna permet assistir a canvis lingüístics vertiginosos. Com ara l’ús espuri de "fer-ho", que ja és un català més. Per això, lleig i tot com és, dem-li la benvinguda
06.01.2024
A la trinxera
La consigna és: prou de queixar-se. Hem estat dos anys explicant el cataclisme, i qui l’ha volgut veure l’ha vist. Ara toca decidir: o abaixar els braços o baixar al fang
07.07.2023
Per què a Barcelona es fa la millor pizza
Cada dia maleeixo els ossos de la conversió de la ciutat en temple de la globalització, menys quan entro a la pizzeria. Llavors li trobo totes les gràcies
14.01.2023
Jo, jo i vinga jo
No pot ser casual que en un text sense ni un sol ‘gilipolles’ els personatges gastin una dicció natural, sense afectacions. Perquè qui valora la llengua la valora tota, la que es veu i la que no
15.10.2022
VilaWeb quadriculat (una crucificció)
Els Minimots que estrenem avui són una mena de Països Catalans en miniatura, fets de paraules
28.07.2022
A la nevera
Que és on els periodistes deixen, segons l’expressió del gremi, els textos que de moment no es publiquen. Un lloc on ara mateix a mi no em faria res estar
21.07.2022
Anuncis de destrucció massiva
Dietari (31). Breu florilegi d’esquerdes i vies d’aigua per combatre la calor amb una mica de santa indignació lingüística
14.07.2022
La venjança del tresorer (i altres històries de por)
Queixar-nos al no-res i a ningú ens encanta, i ens omple de justa ira nacional; però fer alguna cosa de concret, un esforç mínim, minimíssim, en què suposem un vaguíssim perill d’esgarrinxada… uix, no, fuig, fuig
07.07.2022
Som-hi, Felet: de l’autoestigma a l’autoestima
Potser venerem tants mites antics perquè ens en falten d’actuals. Necessitem herois dels nostres, no ‘camarons’ de barriada que perpetuen la mística de l’espanyolitat
30.06.2022
Més enllà del mantinguing
Dietari (30). El monolingüisme assegura l’èxit. Com més castellà exhibiu avui més us n’encolomaran demà. I a fe que us ho haureu merescut
16.06.2022
Arreu pertot
Un es presenta al perfil com a bon caminador: "Vaig a peu arreu.” Un altre, com a home de negocis: “Emprenedor arreu.” Un triomf del burocratès sense pal·liatius
09.06.2022
“Parles raro”
Els trets idiosincràtics dels dialectes no són igual de perceptibles per a tothom. I cada dia menys, perquè, com les tomates, els gustos intensos van de baixa
02.06.2022
Professionals zero
Dietari (29). Les llengües evolucionen, això segur. Cal veure cap a on, però. De moment, cap al producte d’imitació. Una frase que no s’entén és un producte de mala qualitat
26.05.2022
Aquí no s’equivoca ningú
S’ha acabat la lliga i a la ràdio hem fet repàs de la temporada. Qui l’espifia menys?, em demanen els companys de micròfon. I això és el que hauria volgut respondre’ls
19.05.2022
No hi queia
Mentre els inspectors d’Ensenyament esmolen l’eina, jo me’n vaig a fer pràctiques d’inspecció al sector del comerç. I en surto amb un regust amargant de llatinització
12.05.2022
Catalanització màgica
Dietari (28). Ningú els l’ensenya, no el veuen enlloc, n’ignoren l’existència… I malgrat tot volem creure que l’aprendran, no se sap com. Catalunya, terra de miracles
07.05.2022
Burocratès: un cas real
La retòrica de l’administració, lluny de servir-nos, té un altre objectiu: controlar-nos. Per això no és tan diferent dels cops de porra dels brimos
28.04.2022
No aprendran català
“Quan la propaganda t’ha convençut que tu vals més que els altres, per què t’hauries de rebaixar a estudiar l’idioma dels inferiors? Molt millor esperar que s’extingeixi”
21.04.2022
Realitza empreniments (si ets valent)
Dietari (27). Entre l’encarcaramenta burocratesca i el dogma inclusivista, la naturalitat cada dia va més cara. Alguns digitals haurien de regalar bombones d’oxigen
14.04.2022
Formes del suïcidi
"O de mica en mica es buida la pica. Si tu l’escanyes un poc per aquí i jo l’ofego un poc per allà, segur que palma d’una vegada i au, prou d’emprenyar"
09.04.2022
Home de porcelana
Parlaré de mi per parlar d’en Pau Riba, i la figura que surti d’unir els punts serà una constel·lació visible només per a un servidor en el cosmos infinit de la pauribologia
24.03.2022
Caça (molt) menor
L’obsessió per la falta d’ortografia és com empaitar mosquits quan t’assetgen els lleons. Tot i que n’hi ha, això sí, que les queixalades els agraden
17.03.2022
Què de qué?
El vam veure néixer amb estupor, l’hem vist créixer amb impotència i ara el veurem enterrar-nos amb… resignació? Complicitat? Complaença?
10.03.2022
Personalment en persona
En el moment que algú considera que d'un programa que es diu 'L'infiltrat' valdrà més dir-ne 'Persona infiltrada' és que el senderi ja no és un criteri
03.03.2022
Quina malícia, bro!
Dietari (25). El jovent suposadament transgressor i la universitat coincideixen a remar a favor de les llengües expansives, mentre la RAE ens escatima un miserable gomet
24.02.2022
Feblesa extrema
L’extinció o substitució d’una peça lingüística no és un enterrament i prou. Quan un pronom es mor, els altres ploren (i també es debiliten)
17.02.2022
EPA (En Procés d’Anorreament)
Un cop al trimestre toca repàs. Dels immigrants que ens arriben sense pastera i que acollim amb tant d’entusiasme que ens acaben fent un "hostes vingueren"
10.02.2022
La finalització de l’emplaçament
Dietari (24). El trenc de la Ç és una paràbola d’aquesta època estranya en què pots servir en un restaurant sense saber agafar un setrill i ser guàrdia urbà sense saber català
05.02.2022
Falten faltes
Els esforços ingents que s'han dedicat i es dediquen a combatre errades ortogràfiques no són res comparats amb els que es faran, perquè el futur és antiortogràfic
27.01.2022
Digues-ne controvèrsia
T’acaben de clavar un vint-i-cinc per cent fins al mànec i tu tan ample, dessagnant-te sense perdre el somriure. A partir de quin llindar de dolor podem començar a xisclar?
20.01.2022
L’ascensor (encara) funciona
“Dietari (23). Vendre cases és força menys cansat (i més rendible) que repartir-hi paquets. Però, com totes les feines, requereix certes habilitats. Lingüístiques, per exemple”
13.01.2022
Llengua impròpia
"El Pacte Nacional que impulsa el govern és molt necessari, però arrenca de molt més enrere a la graella de sortida que els antecessors de fa quaranta anys"
06.01.2022
Dimissió del lladre
És que ja ni deshonestament es pot treballar. Les mesures de seguretat que no compten per fer la comanda resulta que són un obstacle a l’hora de pagar la feina
30.12.2021
El català esmerçat
Dietari (22). Qui dietari passa any empeny. Mato aquest 21 desgraciat amb una etiqueta nova i quatre estirabots culinaris, i que la SGPL hi faci més que nosaltres
23.12.2021
Buromenú de mal pair
Aprofitant que enguany els àpats de Nadal aniran curts de cunyats, us proposo un menú de burocratès ben greixós, ideal per a rumiar en soledat i lliscar cap a la somnolència
16.12.2021
Parlar i escriure pels 'puestos'
Per fugir una mica de l'apartheid de la pobra canalla de Canet, una ració de llengua popular, que té l'hàbitat natural en l'oralitat, no pas en l'escriptura
09.12.2021
Enxandallament escolar
Podria haver-hi una part del jovent que es negui a fer seu el català perquè dedueix que tampoc el traurà de la misèria?
02.12.2021
"Ni permiso ni perdón"
Dietari (21). No és el títol de cap western sinó un lema per a l’empoderament lingüístic que apliquen uns que en saben. I els va molt bé
25.11.2021
Això sí que és un drama
…per no dir una comèdia. La llengua evoluciona, sí, però no sempre en la direcció que us penseu. I els escenaris massa sovint no saben escoltar la (veritable) veu del carrer
