La garantia serem nosaltres

«Juguem amb un joc de cartes trucat i tots els trumfos són a les seves mans»

Vocabulari bàsic per a no perdre el nord

«Proclamarem la independència perquè ja fa temps que la dependència ens resulta insuportable»

Fins quan és vigent la legalitat?

«N'hi ha molts que s'omplen la boca d'apel·lacions a la legalitat vigent, com si hi hagués cap llei que pogués decidir qui som, com ens sentim i què volem ser. Però no hi és»

Cent onze dies contra la por

«Probablement tot el camí que hem fet fins ara, per més que hagi resultat esgotador, calia que el féssim com l'hem fet»

I ara, un pla de lectura en diferit

«Mireu: jo proposaria de fer una moratòria estricta i que no es parlés de plans de lectura en dues legislatures»

Deixeu-nos llegir tranquils

«Desenganyeu-vos: només hi ha una manera bona de promoure la lectura. I ja us en podeu riure si no ho voleu creure. Només n'hi ha una: llegint»

Sant Jordi i el silenci dels editors

«Es tracta de no fer ja més la gara-gara als que ens consideren, amb els seus fets i les seves paraules, ciutadans de segona i menors d’edat.»

El fracàs

Adéu, Esperpanya

«Quantes denúncies no deuen haver estat admeses pels jutjats d'arreu d'Espanya, aquests darrers mesos, aquests darrers anys, comptat i debatut de la llei mordassa ençà, per delictes contra el dret a l'honor, com ara calúmnies i injúries, i per hipotètiques invitacions a l'alteració de l'ordre públic?»

Contra l'autocomplaença

«Si hem de fer l'esforç titànic de fer un país nou –i què és sinó això fer el pas de dotar-nos d'un estat propi–, esforcem-nos-hi ja del tot»

La guerra ha començat

«Que és que no ho han entès, que aquesta constitució, la seva, ja no és nostra? Que és que no se’n volen adonar, que fem la transició des de la seva paròdia d’estat cap a una nova república, i que la farem de debò?»

El cas Nóos i nosaltres

«Quan el Torres i l'Urdangarin van començar a jugar al Monopoly les regles no escrites del joc eren unes, i a mitja partida resulta que els les han canviades»

El dia dels ous trencats

«Com s'ho faran perquè aquest setembre que ve, si no abans, no ens moguem de casa i no sortim a buscar l'urna on ens haurem emplaçat a dipositar, ara efectivament, el nostre vot?»

Qui no dialoga és perquè no vol

«Què entenen, doncs, que és el diàleg? Senzillament: un acte de submissió. D'acatament. De rendició. I aquí és on som»

Xavier Domènech, president electe

«No som americans ni som francesos. No ens hem de limitar a votar una cara. És molt més interessant sotmetre a la prova dels vots un programa, un projecte, unes idees, un somni»

Serem prou destres per saber usar la nova gramàtica?

«Tinc la impressió que, més enllà d’unes determinades cledes, la llengua ja no aixeca entre nosaltres les passions que aixecava»

El cas Nadia com a símptoma

«Potser hauríem d’esforçar-nos una mica més a acceptar que la malaltia i la mort formen part indissociable del fotut miracle que és la vida»

La mort ens farà tots bons?

«Ens ho retreuen i esperen que ens en sentim culpables, que la mort de l’anomenada alcaldessa d’Espanya ens pesi a la consciència, que ens torni la por davant la seva ira mal dissimulada en tristesa»

Per què ens agrada tant Leonard Cohen?

«Segurament si Cohen m'agrada tant és perquè és part de mi mateix»

Mentir surt de franc

«Escandalitzar-se després de l’escàndol i declarar-se’n víctima s’acosta una mica massa al cinisme. Bé, és una arma pròpia del lerrouxisme»

Bob Dylan, Dario Fo i les paraules

«I doncs, què és la literatura? Contra el que el terme pot fer pensar, la literatura no es fa amb 'lletres'»

El monument al negrer

«Aleshores, Antonio López, el negrer, mereix tenir un monument al centre de Barcelona?»

Maneres diverses de comptar

«Després de més de cinc anys de mobilitzacions i amb tota mena d’amenaces personals o col·lectives sobre el cap, érem molts, més que no vam ser aquell Onze històric de fa quaranta anys»

I tu, tu també estàs desinflat?

«Perquè tu, ara que falta una setmana per a l'Onze de Setembre, tu com vas de mobilització íntima?»

Carles Fontserè, revisionista?

«No crec que Fontserè necessités justificar cap dels seus episodis viscuts ni tampoc amagar-se’n»