La solució màgica (mai més ben dit) dels problemes de som-una-democràcia-plena-però-ningú-no-ens-ho-reconeix és tornar a la vella dèria d’ocupar la península sencera, i ara en una república conjunta amb Portugal (que de segur que n’estarà encantat de la vida)
El poeta acaba de publicar "Farem un pensament (Metaforismes i Saials)", un volum que aplega aforismes i columnes d'opinió
Van modificar mapes i documents per esborrar Xàtiva del món i dir-ne això altre, del tros de terra on havia estat: Nueva Colonia de San Felipe
Perquè, és clar, els coents, els incívics, els ridículs, els turistes que es torren a la planxa, la gent que s’abraona sobre el bufet lliure com si no hi hagués demà, la que camina a la muntanya amb la ràdio encesa, la que espanya la taula d’orientació geogràfica, sempre són els altres
El fet és que ja hi ha llei. I que la caverna bramava desesperada en aquella sessió parlamentària. I que, per desagradables que siguin, hi ha vegades que contemplar-los com s'estiren els cabells i xisclen i boquegen enrabiats ofereix també, ai, confessem-ho, una certa satisfacció
El món de la cultura s'acomiada del creador benicarlando, que es va morir ahir a Amposta
En aquells anys en què l'independentisme no era encara opció majoritària, ni tan sols benvista, la Núria Feliu sempre responia. Sempre. I en la campanya per denunciar l'assassinat del Guillem Agulló, també
Això era Ciutadans del bell començament, i convé no oblidar-ho: la barrera que el 'status quo' espanyolista es va empescar en contra nostre. De fet, va néixer a Catalunya precisament amb aquesta comesa: frenar l’independentisme
En comptes de preocupar-se per l’economia catalana, que és la de la majoria de la població de Catalunya, els cerclistes només es preocupen per l’economia dels cerclistes: cadascun per la seva i per la dels seus amiguets
"Quan les persones et tenen nom i els paisatges també, quan no són siluetes repetides ni estampes de postal sinó gest i batec concretíssims, sents que les coses que els passen et concerneixen directament"
Quan qui té la llei a mida té també la força bruta per a imposar-la, la desobediència civil, activa, coordinada, és una eina eficacíssima contra la injustícia i per la llibertat
Siguis d’on siguis, siguis qui siguis o siguis què siguis, hauràs de triar: o bé et situes amb el descarnat tancament en l’agressió que perpetra l’estat espanyol o bé amb la necessitat de respirar que reclama la causa catalana
La malaltissa obsessió contra el català va culminar, aquell trist 17 de febrer, en l’ignominiós acte de censura: l’apagada del senyal de TV3. Han passat deu anys. Deu anys i un Botànic i mig
"La qüestió que de debò importa és la suma dels vots i dels escons que han de fer, al remat, que es mantingui la majoria independentista al Parlament de Catalunya. Que es mantingui o que creixi, fins i tot. Perquè aquesta és la partida"
Perquè la roda gira i perquè en el nostre cas, a més d’allò que dèiem de la lletra mitjana o petita que bé caldria no perdre de vista, hi ha la gran mare dels ous i handicap de tots els handicaps que continuem tenint plantificada al damunt com una llosa: Espanya
Abans no ho fessin desaparèixer, la Lena en va fer captures de pantalla. Per mostrar al sol les vergonyes dels assetjadors. I per tenir-ne proves, també
No faré ara cap símil estratosfèric per lligar l’agressivitat insultaire de la Rebentaplenaris amb els rebentacapitolis trumpistes, perquè cada terra fa sa guerra i les distàncies són llargues i tot. No ho faré
Vet aquí aquesta trepa, amb els seus tatuatges i la seva estètica estripada, connectant directament amb la dreta pseudo-llibertària de culte individualista que representa i empara Donald Trump
"A banda de convertir-nos nosaltres mateixos en amplificadors de continguts menyspreables, hi ha també el temps i l'energia que perdem en debats que no ho són. I, sobretot, aquest anar acostumant-nos a l'acció reactiva"
"Cal que recordem dia sí dia també per què els han tancat, per què els han empès a l’exili, aquest nítid principi de causalitat. La gravetat objectiva d’aquesta situació"
No és un gest, una maniobra, un toc d’atenció: és una guerra. I la Laila i el Mahfud i el xiquet que fa la foto i que l’envia, amb aquella barreja d’orgull i de basarda i d’ajudeu-nos, són a la guerra
Fins i tot si ens situéssim en la perspectiva unicornial de reforma de l’estat espanyol, potser ens hauria d’escamnar ni que fos una miqueta la paradigmàtica displicència que en aquest context descriu el terme 'perifèria'
Des d'aquesta setmana, si entreu al Diccionari Normatiu Valencià i hi cerqueu 'criptogínia', pam!, l’hi trobareu. El mot i la seva concisa definició: "f. Ocultació dels referents femenins"
Epíleg de Núria Cadenes del llibre 'Contra el nacionalisme espanyol', de Ramon Barnils, cedit per l'editorial 3i4
La Companyia Teatre Micalet ha estrenat, malgrat totes les maltempsades, una obra poderosa, dura, que combina dolor i humor i en res no exagera, que trasbalsa i se t’enganxa quan ja s’ha acabat i resulta que hauries de dedicar-te a les teves cosetes quotidianes però no pots deixar de pensar-hi, d’evocar-la, de tot
