El criminal desafiador
Hi ha moments en la vida política que, simplement, és impossible d'aguantar impertèrrit les provocacions
Si em deixeu somiar, posaré per escrit que seria bo l’intercanvi, i, per tant, veure aviat representat a València 'L’oncle Vània' d’Oskaras Koršunovas i, a Barcelona, 'Les tres germanes' de Joan Peris. Digueu-me agosarada
Si avui diem que el cas dels Nou dels Lledoners és paradigmàtic no és perquè sigui un (nou) exemple de l’oxímoron que és la justícia espanyola, sinó pel retrat que ha fet del govern català
Entrevista a l'escriptor i periodista Xavier Aliaga, que ha publicat la novel·la 'Ja estem morts, amor'
Potser va essent hora que aquesta altra part de la vida i de la salut de les dones surti de les mitges tenebres on encara s'està. De les mitges vergonyes
Un cop admès que la policia li actua de manera autònoma i, per tant, descontrolada (altrament significaria que tenien ordres de vetar manifestants), quines mesures pensa prendre la delegada i el govern que representa?
Més de dues-centes persones assassinades per la policia als carrers de París. A trets, a cops, ofegades al Sena. El 17 d'octubre farà seixanta anys
Tot plegat, el finançament, l'enriquiment irregular, els negocis tèrbols, la fuga a Abu Dhabi, no fan sinó posar en evidència el caràcter putrescent de la monarquia espanyola. Congratulem-nos-en
Des del PSC ja són, a tot estirar, un apèndix dels seus caps a Madrid, un repetidor de consignes, un més o menys aplicat executor provincià dels manaments del seu centre, un element negligible
El tema que proposa el llibre de Jordi Badia no és cap banalitat, cap debat de capelleta lletraferida, de llepafils de l’idioma, primmirats, erudits, torracollons, etcètera: és clau. Una de les claus que ens obre o que ens tanca els panys
La tenen allà tancada. A l’habitació compartida. Amb un televisor i res més per fer. Sense pati. Sense pràcticament poder sortir al passadís. Una sessió de rehabilitació. Sense visites de cap mena. Parlar per vídeo amb la família una vegada la setmana
Entrevista a Rafa Xambó que presenta un nou disc titulat 'La dansa d’un temps nou'
Que el president del nord i el del sud es trobin, sempre, sempre, sempre serà positiu: que la relació amb la resta del país formi part, com a tema clau que és, de l’ordre del dia independentista; que no pugui ser indefinidament eludida pel singular accent valencià del PSOE
La Laia no es va limitar a la indignació o la tristesa, repiular, exclamar-se, redactar un comentari de suport. Va escriure a la Nilofar i li va fer la pregunta clau: en què et puc ajudar?
La ferida que infligim al mar, i a la vida que hi ha i que potser ens sembla que no cridi només perquè no la sentim, és grossa, terrible.
Les veus de dues advocades basques han ressonat fort, aquest juliol. No pas perquè cridessin, que de vegades el relat se’ls trencava, sinó per la valentia d’encarar-se de nou a l’espant, d'exposar-lo a la crua llum del sol. Malgrat el dolor. Perquè el silenci alimenta la impunitat
Cada vegada que es vegi empès, i li passa cíclicament, circumstàncies obliguen, a treure a ventilar la retòrica federalista, la insinuació de reforma estructural, la pluralitat i el finançament i les competències i el bla bla bla, cada vegada hauríem de recordar la cabra
A hores d'ara ja no ens poden venir amb consultes de pa sucat amb oli i peix al cove: després del Primer d’Octubre (quan malgrat les porres vam votar, i vam guanyar), l’única proposta que ens és acceptable és un referèndum d’autodeterminació
En un plat de la balança hi col·loquen presó i exili i cops de porra i tribunals espoliadors, però quan a l'altre plat hi hem posat la mobilització popular, hem aconseguit de desequilibrar-la a favor nostre
"Quines cartes preparem nosaltres en aquest nou cicle que s'obre i que comença amb una Espanya forçada a disfressar-se de 'reencuentro'?"
Entrevista a l'autor d'un llibre que és una llarga conversa amb el fill d'Enric Valor per a construir-ne una biografia polièdrica
"De reconèixer la tasca imprescindible (en imaginari i reivindicació i força i llengua i vida) que ha desenvolupat la música en aquest país"
Que Catalunya no és Espanya, que ni tan sols no és reduïble a Espanya, ho han tingut i ho tenen claríssim tots els Cebrians del món. De l'univers
"És l'etern problema de l'ou o la gallina de les audiències televisives: es consumeix merda perquè és el que ofereix la graella o la graella s'omple de porqueria perquè la gent ho demana (demanem)?"
A banda del necessari, i lògic, ressò mediàtic sobre un tema clau, hi ha l'acció política. I aquí és on les institucions, els governs han d'entrar-hi i de respondre. Especialment el govern independentista
"Han signat l’acord de govern, aquest patracol amb molt més pa que formatge i que simplement compleix la funció pràctica de permetre de sortir de l’atzucac i tornar a centrar el focus en el motor que veritablement permet d’avançar"