El govern espanyol, que veu i empra la seva llengua com una piconadora contra les altres, no s'està de res a l'hora de fortificar-la
Aquesta actriu de cos de salze ens acaba de dir, amb una serenitat esborronadora, amb els llavis prims que sostenen una brevíssima tremolor: "Estic de dol per la meva vida"
Sembla clar (sense el sembla: de tan clar és transparent) que aquesta nova empenta no vindrà dels partits, embrancats entre ells en batalletes estèrils i cada vegada més brutes, més tristes. De manera que ens queda la cultura
"No sé si hi parem prou esment, si tenen prou reconeixement les veus que, malgrat tot, continuen alçant-se des de Rússia mateix per denunciar els actes criminals que el govern de Putin perpetra en nom d'un poble que ni els vol ni els reclama"
Que tot just si hem encetat l'Any Fuster i ja han començat a passar coses interessants. Impensables, segurament, fins i tot, no fa pas tant de temps. No sé com dir-ne. Coses articulatòries. Coses que haurien de ser naturals, i que ho són, però que no solíem veure
"Sembla que, a Espanya, allò que en diuen els poders fàctics (Joan Fuster en diria simplement i clarament 'ells', així, escrit entre cometes) han decidit d’acabar de bastir un instrument de poder d’extrema dreta"
L'esvàstica no és una opció més. És una destrucció. De la democràcia, de la llibertat, de la mateixa humanitat. I contra això va protestar justament el jovent de Pego
"Potser és que, tan immersos com ens hem mantingut en la cosa dels partits (que si aquest diu que tal, i l’altre pensa que si no tal esgarraparà votants per allà, i després l’altre se’n desmarca perquè tal), ens hem oblidat que en aquest tauler hi ha més actors"
“Més enllà dels etcèteres genèrics de propaganda que sempre fan servir els 'lobbies' de la construcció i de les cadenes hoteleres, aquest macroprojecte acumula opacitats concretes que el fan d’allò més inquietant”
Al davant del subtítol contextualitzador, 'La repressió de l'Estat espanyol contra el moviment per la independència de Catalunya (2009-2021)', hi ha el títol que ho emmarca tot i que ens situa i que ja ens ho explica: 'Causa general'
L'Enric Solà, i la seva insistència, la seva fonamentada insistència, sòlida, documentada, argumentada, ens va fer veure la importància del dret civil propi
La combinació de contingut i de forma, de les coses que deia i de la ploma esmolada i lúcida amb la qual les formulava, van convertir Joan Fuster en un veritable revulsiu. Això, i la voluntat d'incidència social
"Perquè el cas dels censors de la UPF ens mostra fins a quin punt són fràgils, encara, idees, assoliments que de vegades ja donem per establerts. Fins a quin punt, per exemple, costa d’entendre què significa la llibertat d’expressió"
En el camp polític, en el d’aquest propòsit concretíssim que ens és la independència, això del balanç comença a ser important
Li demanen sis mesos de presó i d'inhabilitació simplement per haver-se negat a respondre cap pregunta de l'artefacte feixistoide que anomenen Vox
"Per molt que diguin aquests o els altres, dins de l'estat espanyol la immersió lingüística no està ni estarà mai blindada: a la seva constitució ja hi marca les pautes, la desigualtat que el defineix i configura"
Entrevista a Francesc Mompó, que ha guanyat el darrer Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians amb la novel·la 'Prosceni blau' (Onada)
El tremp de Vicent Torrent ens ha anat modelant tot un univers referencial que és alhora propi i obert al món, que és orgull i simplicitat, reflexió i festa, crítica i esperó de revolta, celebració de la carn i de la imperfecció i explicació històrica i recreació mítica i actualitat punyent
Aquell feixisme dels anys trenta del segle passat s'alimentava en part, precisament, de la denúncia social: no és cap novetat, per tant, però a hores d'ara ja hauríem d'haver après que també hi ha hagut, i que també hi ha, una denúncia reaccionària de la desigualtat
Els togats, des d'on sigui de la seva mentalitat que han redactat la sentència, consideren que la xiqueta, atenció, tenia "una certa experiència en l'àmbit de les relacions sexuals". I que per això, tal
"Fa la impressió que les darreres notícies sobre la maquinària del PP per a emblanquir diners i finançar-se il·lícitament les campanyes electorals a l’Ajuntament de València cauen en el sac immens de les coses repetides, sabudes, tedioses i, ai, assimilades"
Si em deixeu somiar, posaré per escrit que seria bo l’intercanvi, i, per tant, veure aviat representat a València 'L’oncle Vània' d’Oskaras Koršunovas i, a Barcelona, 'Les tres germanes' de Joan Peris. Digueu-me agosarada
Si avui diem que el cas dels Nou dels Lledoners és paradigmàtic no és perquè sigui un (nou) exemple de l’oxímoron que és la justícia espanyola, sinó pel retrat que ha fet del govern català
Entrevista a l'escriptor i periodista Xavier Aliaga, que ha publicat la novel·la 'Ja estem morts, amor'
Potser va essent hora que aquesta altra part de la vida i de la salut de les dones surti de les mitges tenebres on encara s'està. De les mitges vergonyes
