L’home es declarava “protagonista indiscutible” del xou perquè, al capdavall, la gent no recordarà “qui ha guanyat, que si us ho pregunto potser ni ho sabreu: us recordareu de mi”. I tenia raó
Com pot ser que es naturalitzi el desequilibri, talment com si la seva existència en creixement fos cosa de la sort o la fatalitat
Sí que m'importa, sí que ens importa, als ateus, als creients, als qui sap, als no m'hi aclariré mai, el canvi que hi ha hagut a l'arquebisbat de València
El problema al País Valencià no ha estat tant la presència de grupuscles feixistes (al capdavall, formats per sota, cavall i rei: aquest, l’altre i el de més enllà, ben coneguts i para de comptar) com la impunitat que els ha estat atorgada. I l’aval
Aquestes dones valentes que envien vídeos al món tallant-se els cabells amb les dents serrades, traient-se els vels i fent-los girar per sobre dels seus caps lliures, llançant-los a la foguera fent passes de ball, desconegudes que s’abracen al mig del carrer amb les cabelleres al vent
Quan havien decretat silenci i conformitat, quan deien que res no tocava i la diversió havia de ser una pampalluga banal i en castellà, van sonar les trompetes i van caure les muralles
Aquest ordre irrevocable. Els uns a dalt i els altres al seu voltant i la resta a sota, en graons diversos però sempre a sota. La resta, he escrit. La resta que en realitat som tots
La qüestió clau no és pas, i enguany encara menys que mai, la controvèrsia de torn, ni l’intent dels uns de camuflar-se amb fum la cua de palla, ni les ganes dels altres de quedar-se assenyalant la cua per no haver de fer res més
Sí, hem perdut una partida. Però és que la frase és més llarga: hem perdut una partida en una llarga successió d'èxits. Cal analitzar-ho i entendre també que la lliga continua
Mentre omplim temps i espai amb debats que no ho són i que esterilitzen (que si la taula de diàleg dels uns, que si el romandre o no al govern dels altres), no encarem els que sí que hauríem de tenir
Perquè els titulars eren això: l’assetjador de Paula Bonet diu, l’assetjador de Paula Bonet al·lega. I el subjecte, encantat de la vida de trobar-se amplificat, fotografiat, atès
Que Joan Francesc Mira va ser fundador i president d'Acció Cultural del País Valencià, que Carme Miquel va ser presidenta d'Escola Valenciana, i que aquesta dedicació al país i a la llengua i al progrés de la seva gent diu la caverna que "traspassa els límits del que creiem acceptable com a mèrits"
El president autonòmic de l’Aragó representa les essències d’un nacionalisme espanyol que no sembla presentable d’anar pregonant obertament però que queden dites... i que el seu partit no desmenteix
La reflexió nacional i cívica de Joan Fuster té aquest doble vessant, justament: l’afirmació de la catalanitat i la pràctica de la racionalitat
Que si la gent jove ha de mantenir el català, o s’hi ha d’enganxar, no serà perquè li faci pena, sinó perquè li transmeti força, energia, possibilitats. I ara en diuen eufòria
Que notis el món com s'atura dalt de tot de la mola immensa i la vegis convertida en pistil de magnòlia tan sols perquè ho ha dit en Verdaguer
De bracet del PP, tira endavant la modificació de la llei de “seguretat nacional” i ja hi consensuen la nova llei d’informació classificada i la que afecta el CNI i coses com ara negar la comissió d’investigació per l’escàndol del Catalangate: la llista s’allarga
El propòsit d'aquest text, avui, no és la denúncia sinó l'observació. I no pas de les coses que facin els representants de l'estat espanyol, sinó de les coses que votin els nostres
Sents el buit de la persona concreta que ha deixat de ser-hi. Que potser feia tant de temps que no hi parlaves, però que hi era. Aquesta petita, estranya seguretat en el món: saber que hi era
Potingues i cataplasmes dins de la vagina que segur que no t'ajuden i que d'un xoc tòxic et poden matar: desinfectants, herbicides, safrà. Agulles de fer mitja, punxons
Que els servidors públics comptin amb un nivell de valencià adequat per a poder atendre els ciutadans que serveixen es veu que ja no és important per al president Ximo Puig
Enguany, el 25 d'Abril es commemora el 7 de maig, i a Castelló. Per les Normes i per Joan Fuster. Per sumar la força d'un símbol a la força d'un altre
“Malgrat el Grinch del Sant Jordi que encara no té nom però que indefectiblement l'acompanya i en forma part, continua essent, probablement, la festa més bonica del món”
Els moviments pels drets civils s'han posat en marxa allà on ha calgut revertir una injustícia i sense esperar ni que els partits polítics hi donin el vist-i-plau ni que alguna ment brillant tingui enllestit el disseny brillant de la jugada brillant que acabi essent el brillant desllorigador de tot
Un dia entre setmana només pots arribar a Barcelona des de València a les 9.45 o a les 11.55, és a dir, quan el porc canta, mentre que et pots plantar a Madrid a les 8.22 o a les 9 o a les 9.20 o a les 9.47 o...
