El desconcert fraternal
S'han arribat a creure que participar en el poder espanyol era un mitjà per a avançar en els seus objectius, però en realitat això s'ha convertit en el seu únic objectiu
Aquest és el punt, de Joan Carles ençà: protegir la monarquia, el fil d’aranya simbòlic amb el qual identifiquen el seu estat. La segona ronda, val a dir-ho, sembla que serà més curta
La realitat s’estrafà a gust i conveniència dels mastodonts uniformats, cuirassats, armats fins a les dents, que han enviat a bramar i a escorcollar les cases i a trinxar-ho tot i a endur-se detingudes nou persones, de matinada. Nou catalans, nou independentistes, que aquesta és la qüestió
Que no és cap broma: poques idees han tingut tant d’èxit, al nostre país, com la del dret, i la necessitat, de la independència. I que això ho hem sabut fer bé. Molt bé
Totes les galindaines: l’arbre, el pesebre, el tió, l’escudella, els torrons, els versets dalt de la cadira, les neules, el xampany, el carbó. Tot. Ho confesso: m'agrada Nadal
Que no diguin, alguns, que no ho sabien, que com a mínim no ho diguin, la propera vegada que publiquin la suada rastellera de falsedats en unes pàgines que són tantes coses, i tan lletges, llevat de periodisme
Que no la representen: que la diuen. Aquesta celebració de la paraula en una hora de teatre pur i de literatura. Una hora per a sentir un goig intens de llengua
Jo no sé si és veritat això que comentava un amic, que perdem el costum de caminar, de caminar el país, d’aprendre’n les sendes i els perfils
I així va passar la guerra i així va sobreviure: refent la biblioteca que havia perdut a Barcelona i llegint Stendhal i Proust. I no va ser cap fugida, aquesta seva decisió, sinó una resistència explícita, conscient, constructiva
L’art de la fotografia no congela l'instant, el manté calent i permet que s’expressi. Per això es fa tan difícil de caminar entre les fotografies d’en Jordi Borràs. Per això és tan necessari que ho fem
L’estat espanyol assumeix els GAL igual com assumeix el franquisme i igual com va fent la digestió del lladronici de l’ex-rei que té mig fugit a Abu Dhabi
Ara mateix encara, allà dalt tirant al nord, entre Banyuls de la Marenda i Espolla, hi tenim una carretera tallada amb una filera de pedres grosses, ominoses, cantelludes
L’home es declarava “protagonista indiscutible” del xou perquè, al capdavall, la gent no recordarà “qui ha guanyat, que si us ho pregunto potser ni ho sabreu: us recordareu de mi”. I tenia raó
Com pot ser que es naturalitzi el desequilibri, talment com si la seva existència en creixement fos cosa de la sort o la fatalitat
Sí que m'importa, sí que ens importa, als ateus, als creients, als qui sap, als no m'hi aclariré mai, el canvi que hi ha hagut a l'arquebisbat de València
El problema al País Valencià no ha estat tant la presència de grupuscles feixistes (al capdavall, formats per sota, cavall i rei: aquest, l’altre i el de més enllà, ben coneguts i para de comptar) com la impunitat que els ha estat atorgada. I l’aval
Aquestes dones valentes que envien vídeos al món tallant-se els cabells amb les dents serrades, traient-se els vels i fent-los girar per sobre dels seus caps lliures, llançant-los a la foguera fent passes de ball, desconegudes que s’abracen al mig del carrer amb les cabelleres al vent
Quan havien decretat silenci i conformitat, quan deien que res no tocava i la diversió havia de ser una pampalluga banal i en castellà, van sonar les trompetes i van caure les muralles
Aquest ordre irrevocable. Els uns a dalt i els altres al seu voltant i la resta a sota, en graons diversos però sempre a sota. La resta, he escrit. La resta que en realitat som tots
La qüestió clau no és pas, i enguany encara menys que mai, la controvèrsia de torn, ni l’intent dels uns de camuflar-se amb fum la cua de palla, ni les ganes dels altres de quedar-se assenyalant la cua per no haver de fer res més
Sí, hem perdut una partida. Però és que la frase és més llarga: hem perdut una partida en una llarga successió d'èxits. Cal analitzar-ho i entendre també que la lliga continua
Mentre omplim temps i espai amb debats que no ho són i que esterilitzen (que si la taula de diàleg dels uns, que si el romandre o no al govern dels altres), no encarem els que sí que hauríem de tenir
Perquè els titulars eren això: l’assetjador de Paula Bonet diu, l’assetjador de Paula Bonet al·lega. I el subjecte, encantat de la vida de trobar-se amplificat, fotografiat, atès
Que Joan Francesc Mira va ser fundador i president d'Acció Cultural del País Valencià, que Carme Miquel va ser presidenta d'Escola Valenciana, i que aquesta dedicació al país i a la llengua i al progrés de la seva gent diu la caverna que "traspassa els límits del que creiem acceptable com a mèrits"
El president autonòmic de l’Aragó representa les essències d’un nacionalisme espanyol que no sembla presentable d’anar pregonant obertament però que queden dites... i que el seu partit no desmenteix
La reflexió nacional i cívica de Joan Fuster té aquest doble vessant, justament: l’afirmació de la catalanitat i la pràctica de la racionalitat
Que si la gent jove ha de mantenir el català, o s’hi ha d’enganxar, no serà perquè li faci pena, sinó perquè li transmeti força, energia, possibilitats. I ara en diuen eufòria
Que notis el món com s'atura dalt de tot de la mola immensa i la vegis convertida en pistil de magnòlia tan sols perquè ho ha dit en Verdaguer
De bracet del PP, tira endavant la modificació de la llei de “seguretat nacional” i ja hi consensuen la nova llei d’informació classificada i la que afecta el CNI i coses com ara negar la comissió d’investigació per l’escàndol del Catalangate: la llista s’allarga
El propòsit d'aquest text, avui, no és la denúncia sinó l'observació. I no pas de les coses que facin els representants de l'estat espanyol, sinó de les coses que votin els nostres
Sents el buit de la persona concreta que ha deixat de ser-hi. Que potser feia tant de temps que no hi parlaves, però que hi era. Aquesta petita, estranya seguretat en el món: saber que hi era
Potingues i cataplasmes dins de la vagina que segur que no t'ajuden i que d'un xoc tòxic et poden matar: desinfectants, herbicides, safrà. Agulles de fer mitja, punxons
Que els servidors públics comptin amb un nivell de valencià adequat per a poder atendre els ciutadans que serveixen es veu que ja no és important per al president Ximo Puig
Enguany, el 25 d'Abril es commemora el 7 de maig, i a Castelló. Per les Normes i per Joan Fuster. Per sumar la força d'un símbol a la força d'un altre
“Malgrat el Grinch del Sant Jordi que encara no té nom però que indefectiblement l'acompanya i en forma part, continua essent, probablement, la festa més bonica del món”
Els moviments pels drets civils s'han posat en marxa allà on ha calgut revertir una injustícia i sense esperar ni que els partits polítics hi donin el vist-i-plau ni que alguna ment brillant tingui enllestit el disseny brillant de la jugada brillant que acabi essent el brillant desllorigador de tot
Un dia entre setmana només pots arribar a Barcelona des de València a les 9.45 o a les 11.55, és a dir, quan el porc canta, mentre que et pots plantar a Madrid a les 8.22 o a les 9 o a les 9.20 o a les 9.47 o...
El govern espanyol, que veu i empra la seva llengua com una piconadora contra les altres, no s'està de res a l'hora de fortificar-la
Aquesta actriu de cos de salze ens acaba de dir, amb una serenitat esborronadora, amb els llavis prims que sostenen una brevíssima tremolor: "Estic de dol per la meva vida"
Sembla clar (sense el sembla: de tan clar és transparent) que aquesta nova empenta no vindrà dels partits, embrancats entre ells en batalletes estèrils i cada vegada més brutes, més tristes. De manera que ens queda la cultura
"No sé si hi parem prou esment, si tenen prou reconeixement les veus que, malgrat tot, continuen alçant-se des de Rússia mateix per denunciar els actes criminals que el govern de Putin perpetra en nom d'un poble que ni els vol ni els reclama"