El problema no són les dèries i exabruptes de l'ex-torero Barrera: el problema és qui ha col·locat aquest personatge, i el que aquest personatge representa, a fer això que fa, a gestionar així els recursos públics
La qüestió clau és el tètric paraigua institucional que ha protegit els depredadors, que quan ha sabut els fets terribles no els ha denunciats, que ha permès que continuessin operant
De Maria Antonieta no en sé gaire res: que les perruques i la Revolució Francesa i allò del si no poden menjar pa que mengin pastissos que sembla que en realitat no va dir mai, pell de porcellana, ulls de cel clar, mediocritat
He escrit més amunt que tot plegat són mostres d'una obsessió, però de vegades penso que això que tenen és odi; odi cap a una llengua que no parlen
Més enllà de la tírria personal que li tenien, hi havia una maniobra clara per a mirar d'afeblir el creixement (també electoral) del valencianisme, per a mirar d'aconseguir “desallotjar-lo de les institucions”
Sempre-sempre-sempre en precari. El sou ni tan sols cobria el lloguer d'un apartament. Qüestionada. Era una immigrant hongaresa, "la filla d'un carnisser que no havia acabat l'ensenyament primari"
Segons el supremacisme, l'existència de col·lectius suposadament superiors legitima la discriminació, la subjugació o la segregació dels considerats inferiors. La seva extinció
Breu crònica d'un judici suspès: els vint-i-vuit ultres espanyolistes acusats de les agressions contra la manifestació del Nou d'Octubre de 2017 tornaran a la banqueta... el 4 de març de 2024
Dilluns comença a València el judici contra vint-i-vuit dels individus que van agredir violentament la manifestació del Nou d’Octubre de 2017. I és important. Molt
De vegades miro els llibres de la Bernat Metge i em dic que això som. Ells, els clàssics i com perduren, i nosaltres, que els llegim en català. Així és com s'ha fet la nostra literatura contemporània, també: amb aquest pòsit, aquesta ambició i aquesta altura
Guus Hiddink explicava que la directiva del club l’havia avisat que no s’emboliqués en aquells assumptes. “Com que no? Tots ens hi hem de posar, en aquests assumptes”, resumia ell mateix. Ara ho ha fet Alexander Zverev
En aquest país nostre, negat i esquarterat i d'expressió sempre resilient, el concepte xarxa (i la seva pràctica) ens representa i vertebra al mateix temps: 130 universitats del món amb docència d'estudis catalans, 4.000 estudiants matriculats enguany en 31 estats d'Europa i d'Amèrica i d'Àsia
Ell n'estava enamorat, es pensava que era la seva parella, i ella, en realitat, cobrava de l'estat per tenir-hi relacions. Cobrava de l'estat proxeneta que entrena policies per ficar-se al llit i als sentiments de les persones
Era al gener. Ara quan arribi l'estiu, els va prometre el mestre, farem un viatge fins a casa meva, fins a Mont-roig; fins al mar. Ara quan arribi l'estiu d'aquest funest 1936
Fa temps que sabem que la realitat és molt més interessant que la reducció al simplisme de l'home caçador i la dona que no, però poques traves hi ha al món dels humans més difícils de superar que un prejudici
Hauríem de dreçar les orelles davant d’un discurs que conscientment ens distreu l'atenció i erosiona la característica que ens ha permès incorporar a la catalanitat, primer, i al sobiranisme, després, grans masses de població
Em costa de creure que aquests votants de l'espai dels comuns combreguin tan mansament amb la roda de molí que és el complot amb la dreta espanyolista del PP
Es posen diners públics en una producció d’Amazon en castellà on, a sobre, es transmet el missatge que el català, la llengua del país, la que se suposa que constitutivament TV3 ha d’impulsar, no serveix per a res: ‘win-win’
Però no, els individus que l'altre dia bramaven, bastó i 'rojigualda' en mà, que a mi què la tuberculosi bovina i a mi què si s'encomana a les persones, aquells individus de l'assalt no eren Dani Gallardo
A les autonòmiques, des del punt de vista dels vots absoluts, el bloc Pepoxanos (PP + Vox + Ciudadanos) ha aconseguit 1.200.000 vots, i l'any 2019 en va tenir 1.260.000. Per tant, 60.000 vots menys. Menys. No hi ha marea que valgui. Però hi ha més coses
És molt possible que l’enrenou que s’ha generat ara tingui més a veure amb els interessos i el poder de l’amo del Madrid que no pas amb la necessitat de parlar amb seriositat de la violència que s’enganxa al futbol i que en el futbol es justifica. Però parlem-ne
Com més hi penso, més m’admira. Aquesta gent, vull dir. La que s’hi apunta, aviam què hi pot fer. He estat a punt d’escriure “gent menuda” però és que en realitat es tracta de gegants
En aquell temps de carrers sembrats de sal, de fum i caspa, de trinxar l'espai per reduir-lo a les seves orelleres, d'estrafer i fer patir la ciutat, en aquells anys que es propugnaven eterns, el món semblava que no tingués remei
Per l’afartamenta que fa temps (anys!) que es cou quan sents i comproves que t’expulsen de casa, que converteixen el teu espai en plató ridícul de postaleta amb filtres per a les xarxes
Ens adaptem com podem al cataclisme quan el cataclisme ja no té remei? És això? Ens resignem a acceptar que la vida al planeta, també al petit tros de planeta que ens ha tocat i que resulta que ens estimem, se’ns torni més dura, més difícil, més desagradable?
