Meritxell Batet ja té feina, i així ens van les coses…
La factura de les portes giratòries també es paga en forma d’un sistema econòmic distorsionat per la política i malalt de base
Aquesta rancúnia que li conserven mostra la força que guarda, la força que transmet el símbol en què s'ha convertit el seu retrat somrient. El símbol inestripable
Ara resulta que, en comptes de reteixir les xarxes de relacions que ens humanitzen, ens inventem una màquina perquè ens les substitueixi
Jesús Rodríguez, periodista conegut i respectat pel seu treball, per una trajectòria de professional rigorós i compromès, és, avui, ara, a l'exili. Precisament per haver fet de periodista
Quan Collboni dóna el moment per acabat, s'avança, es col·loca entre Laporta i Putellas i es gira d'esquena a la capitana, fent grupet amb els homes i acabant de deixar-la a ella de banda. Com si ella no hi fos. Ella, que és la campiona
Els veïns fent rotllana al costat d'un arbre mort o l'individu de la gavardina presumint de l'avet que s'ha comprat amb els diners de tots: la cara i la creu d'una mateixa història
Una cosa tan senzilla, tan fàcilment escampadissa com és vestir-se amb la samarreta verda, cada dijous de cada dijous, per dir que la llengua no es toca; una cosa tan aparentment menuda i que pot esdevenir un símbol tan poderós
Aquesta cultura de la immediatesa, de la fixació per la superfície brillant de la bombolla, primíssima de tel de ceba i tan buida; aquesta escuma que ens envolta i que, de vegades, ens pot semblar que és l'única realitat
És aquest gaudi que costa de descriure perquè també fa patir, l'emoció continguda i les llàgrimes que baixen en silenci i el pati de butaques alçat dempeus quan per fi pot aplaudir
És una bona ocasió per a constatar que aquella derrota no va ser una desfeta i que la commemoració no ha tingut mai caràcter de comiat sinó de reivindicació. De recuperació, vull dir
Era l'any 1993 i això va fer, puntual, cada quinze dies, en Josep-Maria Terricabras: venir a impartir classes de filosofia als presos independentistes. Aquest gest de fons. Aquest compromís i aquesta constància
Per parlar de la magna retrospectiva d'Antoni Tàpies en l'any del seu centenari, Madrid; per garantir-te que hi trobaràs la gran obra-símbol, Madrid; per plantejar-te veure Tàpies des de València, Madrid
El so rítmic que marca la mà de morter et torna als preparatius de festa quan eres menuda, o a abans, quan encara no hi eres però la picada, sí
El PP només pot guanyar aquesta partida si reagrupa el vot de la dreta espanyolista i si no es belluga la massa social de l'altra banda, la que darrerament ha romàs abstreta o desencantada o tantes coses: desmobilitzada
Si fóssim americans tindríem un fum de pel·lícules importants, i de novel·les, per explicar aquesta trasbalsadora, complexa, profunda, contradictòria, grandiosíssima història d'amor
A sobre, la sequera i les altes temperatures acaben de dibuixar un panorama molt perillós. La sequera, les altes temperatures, aquests individus que governen contra el país
Que s'instiguin, que es protegeixin les bandes d'ultres violents, que no puguin suportar la idea de mantenir un premi amb el nom de Guillem Agulló ja són tota una declaració de principis... i de finals
Hi ha llibres importants i el de Benet Salellas n'és un. Ho escric així, d'entrada i de cara a barraca, com a síntesi de tot, perquè voldria que el llegíssiu
Tantes vegades com se'ns ha presentat el turisme com a opció generadora de riquesa, xalets amb piscina i hotels i camps de golf disfressats d'alegre gallina dels ous d'or, i la realitat, ves per on, és la contrària
Que si la massacre és sempre ignominiosa, encara hi suma ignomínia el fet de saber que no tenia més objectiu que la massacre mateixa: l'assassinat massiu, la destrucció, l'extensió de la por
Si van sortint ara a la llum els abusos del canonge emèrit de la catedral de València és perquè l'han matat, i aquest fet dràstic ho ha exposat tot sota la llum crua del fluorescent. Però se sabien
Queipo de Llano, aquell general espanyol colpista i borratxo, havia repetit cent vegades a les seves arengues radiofòniques que arrossegaria per la Rambla Pompeu Fabra i les seves obres. Sabien on apuntaven i per què. No se'n van sortir
Aquestes aranyes amagades determinen què veiem i què no veiem, ens guien segons el seu interès i ens presenten un món distorsionat com si fos la realitat a la qual ens hem d'assemblar per força
Quan em vaig deslliurar d'aquella anguniosa impressió de ser insecte i, alhora, part de la teranyina, ja em va semblar que em treia un petit pes de sobre
Avui jo em pregunto com pot ser que hagi viscut tant de temps (tant? ara, si poguessin, riurien les savines) sense conèixer aquesta meravella que tenim aquí, tant a tocar de tot, a casa
Si durant un temps no poden pujar al balcó de l'ajuntament, en recorreran la plaça i ja tornarà a bufar bon vent, perquè el món és una bola i tot rodola
Rosa i rosa i rosa, perquè la sola visió de tant de rosa ja treu de polleguera la casposa caricatura d'homenia que representen les posturetes dels militarots de ponent
No els hem de menystenir, ni banalitzar el mal que perpetren i el que poden perpetrar, però tampoc no hauríem de magnificar la capacitat que tenen per a fer-ho
Potser seria pertinent que algú fes inventari, una llista eixuta de disbarats, un registre exhaustiu de cadascuna de les mesures trinxadores que duen a terme, d'aquesta obsessió per desfer i desfer i desfer
Si a l'hora de fer-nos el dibuix del present eludim la perspectiva, tampoc no comprendrem res. I tan perniciosa és, en el moment de l'anàlisi, l'autocomplaença com l'automenysteniment
Joan Miró i Pablo Picasso, Pablo Picasso i Joan Miró són dos genis que es troben i que es reconeixen i que s'empenten i que s'estimen i que dialoguen i que es respecten i que tot
Havia caigut. La ferida a un pam de terra. No vaig saber reaccionar. Per la pena i el sentiment de culpa o el que fos, vaig quedar paralitzada. Jo no anava ni endavant ni endarrere i el llimoner allà estès com una fatalitat
La resposta del PP va ser la de sempre, amb la ràbia de sempre contra tot el que sigui cultura del país: que no i que no i que no i que 'otro que tal'
El problema no són les dèries i exabruptes de l'ex-torero Barrera: el problema és qui ha col·locat aquest personatge, i el que aquest personatge representa, a fer això que fa, a gestionar així els recursos públics
La qüestió clau és el tètric paraigua institucional que ha protegit els depredadors, que quan ha sabut els fets terribles no els ha denunciats, que ha permès que continuessin operant
De Maria Antonieta no en sé gaire res: que les perruques i la Revolució Francesa i allò del si no poden menjar pa que mengin pastissos que sembla que en realitat no va dir mai, pell de porcellana, ulls de cel clar, mediocritat
He escrit més amunt que tot plegat són mostres d'una obsessió, però de vegades penso que això que tenen és odi; odi cap a una llengua que no parlen
Més enllà de la tírria personal que li tenien, hi havia una maniobra clara per a mirar d'afeblir el creixement (també electoral) del valencianisme, per a mirar d'aconseguir “desallotjar-lo de les institucions”
Sempre-sempre-sempre en precari. El sou ni tan sols cobria el lloguer d'un apartament. Qüestionada. Era una immigrant hongaresa, "la filla d'un carnisser que no havia acabat l'ensenyament primari"
Segons el supremacisme, l'existència de col·lectius suposadament superiors legitima la discriminació, la subjugació o la segregació dels considerats inferiors. La seva extinció
Breu crònica d'un judici suspès: els vint-i-vuit ultres espanyolistes acusats de les agressions contra la manifestació del Nou d'Octubre de 2017 tornaran a la banqueta... el 4 de març de 2024