És aquest gaudi que costa de descriure perquè també fa patir, l'emoció continguda i les llàgrimes que baixen en silenci i el pati de butaques alçat dempeus quan per fi pot aplaudir
És una bona ocasió per a constatar que aquella derrota no va ser una desfeta i que la commemoració no ha tingut mai caràcter de comiat sinó de reivindicació. De recuperació, vull dir
Era l'any 1993 i això va fer, puntual, cada quinze dies, en Josep-Maria Terricabras: venir a impartir classes de filosofia als presos independentistes. Aquest gest de fons. Aquest compromís i aquesta constància
Per parlar de la magna retrospectiva d'Antoni Tàpies en l'any del seu centenari, Madrid; per garantir-te que hi trobaràs la gran obra-símbol, Madrid; per plantejar-te veure Tàpies des de València, Madrid
El so rítmic que marca la mà de morter et torna als preparatius de festa quan eres menuda, o a abans, quan encara no hi eres però la picada, sí
El PP només pot guanyar aquesta partida si reagrupa el vot de la dreta espanyolista i si no es belluga la massa social de l'altra banda, la que darrerament ha romàs abstreta o desencantada o tantes coses: desmobilitzada
Si fóssim americans tindríem un fum de pel·lícules importants, i de novel·les, per explicar aquesta trasbalsadora, complexa, profunda, contradictòria, grandiosíssima història d'amor
A sobre, la sequera i les altes temperatures acaben de dibuixar un panorama molt perillós. La sequera, les altes temperatures, aquests individus que governen contra el país
Que s'instiguin, que es protegeixin les bandes d'ultres violents, que no puguin suportar la idea de mantenir un premi amb el nom de Guillem Agulló ja són tota una declaració de principis... i de finals
Hi ha llibres importants i el de Benet Salellas n'és un. Ho escric així, d'entrada i de cara a barraca, com a síntesi de tot, perquè voldria que el llegíssiu
Tantes vegades com se'ns ha presentat el turisme com a opció generadora de riquesa, xalets amb piscina i hotels i camps de golf disfressats d'alegre gallina dels ous d'or, i la realitat, ves per on, és la contrària
Que si la massacre és sempre ignominiosa, encara hi suma ignomínia el fet de saber que no tenia més objectiu que la massacre mateixa: l'assassinat massiu, la destrucció, l'extensió de la por
Si van sortint ara a la llum els abusos del canonge emèrit de la catedral de València és perquè l'han matat, i aquest fet dràstic ho ha exposat tot sota la llum crua del fluorescent. Però se sabien
Queipo de Llano, aquell general espanyol colpista i borratxo, havia repetit cent vegades a les seves arengues radiofòniques que arrossegaria per la Rambla Pompeu Fabra i les seves obres. Sabien on apuntaven i per què. No se'n van sortir
Aquestes aranyes amagades determinen què veiem i què no veiem, ens guien segons el seu interès i ens presenten un món distorsionat com si fos la realitat a la qual ens hem d'assemblar per força
Quan em vaig deslliurar d'aquella anguniosa impressió de ser insecte i, alhora, part de la teranyina, ja em va semblar que em treia un petit pes de sobre
Avui jo em pregunto com pot ser que hagi viscut tant de temps (tant? ara, si poguessin, riurien les savines) sense conèixer aquesta meravella que tenim aquí, tant a tocar de tot, a casa
Si durant un temps no poden pujar al balcó de l'ajuntament, en recorreran la plaça i ja tornarà a bufar bon vent, perquè el món és una bola i tot rodola
Rosa i rosa i rosa, perquè la sola visió de tant de rosa ja treu de polleguera la casposa caricatura d'homenia que representen les posturetes dels militarots de ponent
No els hem de menystenir, ni banalitzar el mal que perpetren i el que poden perpetrar, però tampoc no hauríem de magnificar la capacitat que tenen per a fer-ho
Potser seria pertinent que algú fes inventari, una llista eixuta de disbarats, un registre exhaustiu de cadascuna de les mesures trinxadores que duen a terme, d'aquesta obsessió per desfer i desfer i desfer
Si a l'hora de fer-nos el dibuix del present eludim la perspectiva, tampoc no comprendrem res. I tan perniciosa és, en el moment de l'anàlisi, l'autocomplaença com l'automenysteniment
Joan Miró i Pablo Picasso, Pablo Picasso i Joan Miró són dos genis que es troben i que es reconeixen i que s'empenten i que s'estimen i que dialoguen i que es respecten i que tot
Havia caigut. La ferida a un pam de terra. No vaig saber reaccionar. Per la pena i el sentiment de culpa o el que fos, vaig quedar paralitzada. Jo no anava ni endavant ni endarrere i el llimoner allà estès com una fatalitat
La resposta del PP va ser la de sempre, amb la ràbia de sempre contra tot el que sigui cultura del país: que no i que no i que no i que 'otro que tal'
