Per què ningú no vol reconèixer que és –si ho és– d’extrema dreta?
Com apuntava Raymond Aron amb aquella lucidesa tan escèptica que tenia, l'extremisme modern no vol reconèixer-se com a tal perquè ha entès que el seu èxit depèn del seu camuflatge
Les coses que ha vist el quadre de Picasso, també en la versió en tapís quan es va declarar davant seu la guerra de l’Irac
Veus poètiques i narratives entre els vint-i-nou i els quaranta troben en la seva obra un referent de ritmes, mètriques i temes
Crònica documental d’unes hores decisives després convertides en relat jurídico-polític de protesta violenta
El sistema judicial espanyol no ha conegut ni l’avui tan blasmada transició
La visita al taller es completa amb una ruta pels seus paisatges creatius, evocats també en una biografia que acaba de sortir
No veiem les seves cares ni en sabrem el nom. Només si els reconeixem. L’artista madrileny posa així l’accent en la ignorància, la indiferència que la dissidència política provoca en l’opinió pública
Sobre el silenci editorial del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Quan Valtònyic el faci, que el farà, ajudarà a completar les 'Corrandes d’exili' de Pere Quart
Els fotoperiodistes alerten de la degradació de la seva feina en l’actual panorama de la premsa
Una agenda cultural engrescadora es corona a Montjuïc amb dues exposicions que plantegen al visitant la pregunta clau: com viure?
Carme Solé Vendrell exposa al Palau Robert cinquanta anys d’il·lustració i quatre de la seva campanya pels drets dels infants vulnerats per les guerres
La llengua dels jutges, la teleporqueria, el sexisme quotidià, en l’any del feminisme renovat (dèiem)
Passejades amb Vivian Gornick, una escriptora que va a fons de la soledat urbana i de les veus diàries que la compensen pels carrers
Vaig viure la mort de Franco a vint-i-un anys i tot el que va seguir des de llavors ha conformat de manera decisiva la meva vida adulta. Però no he tingut mai com ara la consciència d’estar vivint la història en present
Manera creativa d'afrontar la crisi: novel·les sobre Barcelona de set autors ben diferents per encàrrec d'una editorial imaginativa
Recuperació editorial de l’escriptora que es va amagar entre màscares per fer una obra radicalment moderna
En l'obra de Fina Miralles la naturalesa i la història discorren com si fos una versió descarregada de culpa de 'La mort i la primavera' rodorediana
Superlatiu pas del feminisme als carrers i eixamplament dels altaveus mediàtics de la discriminació de les dones. D'acord, sí. Ara queda com continuar
L’ocupabilitat regeix els resultats, un eufemisme per dir que estàs en condicions de trobar la feina que voldries però vés a saber quina trobaràs, si en trobes
L’independentisme desvetlla contradiccions. L’obra de Sierra es veurà al Museu de Lleida on abans hi havia les obres de Sixena. I en algun museu de Barcelona?
En quin sistema vivim, si no és l’autonòmic? Si s’està construint república, com s’està fent i, en concret, què en farem, de l’escola?
Els desnonaments invisibles ataquen la ciutat i s’hi expandeixen com una pandèmia urbanística i cívica
Conèixer el model de negoci de la informació és clau per a entendre i interpretar les notícies i l’opinió
Una gran treballadora que va tenir una vida àmplia d’escriptura i de relacions
L’exposició a la fundació de Montjuïc és una mostra excel·lent del que devem a la Mesopotàmia. S’acaba aquest diumenge
El documental sobre les votacions comença a posar paraules a una experiència col·lectiva que encara s'ha d'expressar més
Fets i opinions es confonen, les creences personals imperen, un quadre en un museu ofèn, ensenyar et pot dur al jutjat
La situació política sembla estar passant factura en els hàbits culturals d'aquests mesos
Un partit en contra del catalanisme i de la igualtat social guanya vots i escons, i l’independentisme d’arrel convergent guanya en el bloc sobiranista
L’exposició que recorda els trenta anys de l’atemptat és un homenatge a les víctimes i una reconstrucció vívida d’aquell dia de juny del 1987
«El seu últim disc es va enregistrar a Berlín aquest mes de juny, sense treva a la malaltia ni voler refer les imperfeccions»
L’art de l’antiga diòcesi sembla només una arma electoral en aquests comicis impulsats i dominats pel 155
«Dormir i morir al carrer, tenir ocupació però no llar, les xifres creixen a Barcelona»
«No s’hi val a parlar de les dones violades i abusades com a mesura i metàfora del 155»
L’atenció social a un milió i mig de persones necessitades és una de les emergències col·lectives que també perillen
Mentre els membres del govern entraven a presó Ada Colau feia una proposta com a alcaldessa de la capital de Catalunya, la institució més gran del país no destituïda
De quan Joan Ainaud de Lasarte anava en cotxe una nit i es va trobar a la vorera la fusteria de la Casa Batlló abandonada
«Sobre els efectes benèfics de dir que no, de pensar en lloc d’obsedir-se, i en agraïment a la ILC per una postal literària»
Antològica de l'artista massa desconegut del Dau al Set i la seva extraordinària trajectòria visionària que l’emparenta amb la imaginació més contemporània
Un consell de l’escriptora Arundhati Roy quan passen coses importants i uns adolescents que reclamen maduresa